Via Jose Antonio Sanz al Mallo Melchor Frechín. 220m 6b. 13 de Maig 2018.Riglos.

Panoràmica dels Mallos des del Mirador a Murillo de Gàllego.

Baixant de Peña Rueba ben satisfets, anem amb el Josep Maria a retrobar els companys que han estat a Mallos; ens els trobem a l'aparcament tot gaudint de les espectaculars vistes i celebrem plegats la nostra estrena exitosa a la zona, que ja és tenir sort per ser la primera visita que fem, ells han estat fent diferents vies, la Mosquitos al Mallo Visera per exemple i estan satisfets també, tot i que els ha plogut a primera hora. El Josep Maria treu una taula i fem un pica pica d'escàndol! Per diumenge tenim diferents opcions, la primera és la Galletas al Fire, i sembla que fructifica...però el canvi de temps anunciat s'instal.la a Riglos, fot un fred que pela, estem a sis graus....brrr, fa un vent fred i desagradable.

Entre el Cuchillo i La Visera el nostre objectiu: Mallo Frechín.

Mentre sopem al Bar El Puro anem madurant possibilitats, demà al Fire hi farà molt vent...amb el que comença a plantejar-se el Mallo Frechín que està arrecerat i presenta un equipament molt bo pel que s'estila per aquí! la llàstima que el grau apreta una mica per al meu nivell....però tanmateix venir a Riglos i no enfilar-s'hi...a mí em crida molt i traïré la meva filosofia de no posar-me a vies a les que no puc estar-hi a l'alçada...avui en Kiko ens farà de guia, ell molt content i nosaltres mes.

Tot fent el vermut admirant el que farem l'endemà.

El Josep Maria, el Joan i el Kiko, al fons la paret d'avui !

Després d'una nit de roncs fem un bon esmorzar i anem a trobar el Kiko, la resta de colla, el Josep i el Chús, avui van a Peña Rueba. El Joan te un dit tocat de la marató d'escalada d'ahir i ens deixa fer cordada de tres, encapçalada, sens dubte, pel Kiko, que està fort com l'all i eufòric per escalar. L'aproximació és curta, deixem les cases enrrera per assolir el peu de via en poca estona, estem protegits del vent i ha sortit el sol, no fa tant fred com aquest matí.

A la primera tirada i recuperant-la

El Kiko va tant llançat que l'haig d'avisar que es salta la primera reunió...desgrimpa i recula a fer-la, és millor empalmar les dues, però li comento que a nosaltres que no estem acostumats a aquesta verticalitat ens serà millor fer les tirades mes curtes. Surt el Josep Maria, el veig progressar be i quan és a mitja tirada surto jo, d'entrada ja et posa a lloc, desploma tot i que no ho sembla.

El Kiko ens recupera al Josep Maria i a mí.

L'arribada a reunió és en flanqueig amb preses tipus bola arrodonida gran que hi recolzes tota la ma...el Josep Maria que ja és a la reuió em fa un reportatge, gràcies. Ja som tots tres a la reunió, aleshores el Josep Maria comenta que te els braços molt tensos i li fa por que mes amunt flaquegi, decideix que millor baixarà ara que hi és a temps. El Kiko el despenja a peu de via, aleshores agafo el seu cap de corda i amb recança, però amb ganes continuem, llàstima pel company!

Seqüència de pasos d'entrada a reunió Fotos Josep Maria.

A la monolítica segona tirada.

                         Surt el Kiko, d'entrada una panxeta que el fa tibar fort per millorar poc després.  Al meu torn i decidit a no cremar-me, vull arribar dalt, tibo de cinta per superar el pas, la resta amb tranquil.litat i ben concentrat, treballant mes de peus que de mans quan és posible.

Cordades veïnes ( Mallo Visera)

El Kiko ben content!

                            Ja sóc a la segona reunió, la cosa funciona, l'acolloniment inicial s'està tornant respecte i calma.  La veritat que la solvència del company ajuda a aquesta tranquilitat.  Quan arribo coloquem les cordes be per a evitar problemes i sense treva continua.

Espectacular inici de la tercera tirada.

A la qüarta tirada fent la travessa de la ximeneïa a la placa.

Ja estem amunt, la quarta tirada és variada, panxetes i diedre-xemeneïa al final amb un pas atlètic per passar a l'altra banda de la fissura, aquí la roca no és tan sòlida com fins ara, i ho comprovo jo mateix al fer una volada quan estic apunt de fer el canvi de placa al capdamunt del diedre a l'arrancar-s'em una presa de ma!  Estàs be? pregunta el Kiko...sí, cap problema, tan sols emprenyat que ara hauré de tornar a pujar el que ja m'havia guanyat ha ha ha

Espectacular flanqueig inicial de la cinquena tirada 

La cinquena tirada és més tranquil.la, surts de la còmoda reunió caminant per aviat enfilar-te i recta amunt sense treva., la disfruto, això em comfia, penso que ja ho tenim...però quan veig la propera tirada torno a la realitat vertical i desplomada!  Encara no podem abaixar la guardia.

Mallo Visera i Mallo Colorado

Riglos als peus...

Xapatge delicat a l'inici de la sisena tirada.

La sisena tirada també surt d'una còmoda lleixa i també flanqueja un bon tros, la primera assegurança és força amunt i et jugues una bufetada al replà! el company però no té cap problema i encara un tram dur on el veig treballar fort, de cop i sota un desplom les assegurances allunyen prou fins a sota una panxa on tenim un pas potent de 6b...buff, pateixo per com m'ho faré ja que a més el tram és en flanqueig...

Tirada clau aquesta.

 Realment la dificultat és al començament on per sort les assegurances són properes, al sector del flanqueig trobo preses d'escàndol que m'aboquen al buit i que engrapo amb confiança alleujat, al veure que aquest tram que pensava em costaria està sortint prou be.  El 6b el soluciono amb una tibada de cinta, ves per on!

Els companys de La Visera.

Trempat pas de sortida de la darrera tirada

Això s'acaba! tot i ser, en teoria, mes senzill, no s'hi val a badar encara!

Ara sí! ens resta la darrera tirada on ja la paret perd desplom, és llarga i amb roca ja no tant bona.
Quan la recupero veig que no hi regalen res tampoc, és mantinguda, mantinguda i lluito per encadenar-la, almenys aquesta ha ha ha.

Riglos cada cop mes petit...esperant el meu torn per fer cim, amb molta il.lusió!!

Des del cim, el Kiko a la darrera reunió.

Molt contents dalt el Frechín, sobretot jo que és el primer cop que visito Mallos!!! gràcies Kiko!!

Estem tots dos molt contents dalt de tot, jo per què és la meva primera escalada a Riglos, i la veritat que li tenia molt de respecte...amb raó!  i el Kiko per haver-me acompanyat i fer-me feliç.  És molt bon company.  Un record pel Josep Maria, quina llàstima.

Turonet que hem de grimpar per assolit el Mallo Visera i baixar pel Circo de Verano.

Ens fem fotos amb una cordada amb la que coincidim al cim i ens preparem a baixar, la via es pot rapelar, però preferim fer-ho caminant;  per això ens caldrà grimpar el turó del davant i aleshores decantar-nos a la dreta per assolir en una gran diagonal ascendent el Mallo Visera.
Del cim anirem a l'esquerra tot seguint fites en direcció a una collada que es veu al fons, és el Circo de Verano.   El resseguim, primer el senderó fa una travesia horitzontal per després començar a baixar a buscar una collada al davant del Fire.

Peña Rueba i el Mallo Fire des del Circo de Verano.

Mallo Pison i Mallo Fire amb el rio Gàllego

Gràcies al Joan Pera per convidar-me i al Kiko per encapçalar la cordada.

Amb la satisfacció de la feina feta , la baixada es fa agradable;  l'espectacle de la Nord del Pison i el Fire ens captiva.  Som ja al peu del Puro i en no res al poble on retrobem el Joan i el Josep Maria.
Anerm a fer la cervesa per acompletar un cap de setmana rodó!

Ressenya de La Noche del Loro i la clàssica, canvien els graus oi?