Fent "La Pepa" a la Torre Xica d'Abella de la Conca. 7 de maig 2018.

La Torre Xica, l'objectiu d'avui.

Torno a tenir el dilluns lliure, quedem amb el Joan Pera per sortir a grimpar; el temps no està clar, però quan ho ha estat aquesta temporada...? així que decidim que tenim ganes de calcari i cap a Abella de la Conca falta gent. Nosaltres hi anem per l'autovia A-2 i Artesa de Segre, d'on pugem pel Port de Comiols per entrar a la Conca de Dellà. A Isona ens aturem a esmorzar, l'amo del bar ens diu que plourà...vaja! la veritat que venint cap aquí era tot emboirat i ara el cel és prou clar. D'Isona agafem el trencall cap a Abella deixant el cotxe a l'aparcament de l'entrada del poble. Tenim les parets al davant.

La primera tirada es prou atractiva

Caminem pels carrers del poble fins enfilar-nos a l'esglèsia de Sant Esteve que deixem enrera i poc després ja pugem a buscar la paret, l'inici és evident, car comença en un esperó característic. Avui comença el Joan, en te ganes; d'entrada et posa a tò...pilastra curta i contundent que et fa buscar el millor pas, tot flanquejant aquí i allà. Una vegada superat aquest baixa la dificultat i s'entra en un laberint de vegetació i pedruscall que fa que no trobem la reunió, un bon arbust fa el fet.

Inici de la tercera tirada, placa ben trobada i divertida. 

Continuo jo flanquejant a l'esquerra i trobo dos ponts de roca, sembla ser que són la reunió, els supero i continuo per un muret senzill entrant en un terreny indefinit poc atractiu que va superant diferents ressalts fins una gran placa ja amb mes entitat. La reunió és en un petit ressalt a la placa, abans d'enfilar-nos-hi trobarem un pont de roca al terra.

És el torn del Joan, això s'engresca, adherència i regletes. Un pas delicat on cal tibar a mitja tirada hi posa el pebre. La placa es redreça mes, fins la vertical, però la bonior de preses fa que sigui senzill i espectacular.

Mur vertical d'entrada a la tercera reunió.

Recuperant la tirada

Tercera reunió.

Al davant ponts de roca de la Serra dels Arçs

Ara toca la tirada "clau", se surt de la reunió cap a la dreta, dos passos tècnics i encaro la placa; un pas llarg a buscar un bon forat d'esquerra, l'engrapo i quan vaig a superar-me, es trenca un bloc on tinc recolzat el peu esquerra caïent i rascant-me tot el pulpell al canto...repeteixo la jugada, ara el recolzament de peu ha quedat viu i cantellut, però mes petit. Supero aquest tram i m'encallo al següent: tinc una orella d'esquerra boníssima, però em falten peus, per la dreta ho veig trencat i no ho intento, posteriorment m'han comentat que per allà es puja millor...acabo posant una baga a la cinta que m'ajuda a abastar una bona regleta de la que ja puc passar la cinta. A partir d'aquí la dificultat baixa i m'arribo a la reunió cimera.

Potent inici de la quarta tirada

Ja som gairebé dalt ! avui ha aguantat el dia, ja tocava.

Amb l'amencaça de la tempesta, al darrera, fem cim.

Ens retrobem al cim amb el Joan, la via malgrat el peatge de la segona tirada, ens ha agradat. Ara anem a buscar la instal.lació de ràpel i baixem caminant fins a peu de via. El dia s'està torçant, núvols negres i amenaçadors s'acosten, amb el que tot i quedar amb gust de poc, decidim anar cap al cotxe. Fem be, metres abans d'arribar es posa a ploure amb gotes grasses que aviat esdevenen una pluja torrencial! ens ha anat de ben poc ha ha ha

Ressenya dels autors que trobareu a

sisbemessanapren

Via recomanable, ben equipada, un pel perdedora a l'inici, amb possibilitats de fer-la tota en lliure i sinó el grau obligat Vè.
Ideal per a fer-ne més d'una i així aprofitar els quilòmetres.