 |
| La cara Sud de Peña Rueba amb el Mallo Común, Mallo Estrella i Mallo la Mora. |
El cap se setmana 12-13 de maig fem una colla per anar a Riglos, jo no hi he escalat mai tot i fer-me força il.lusió, però és lluny i els objectius no pas senzills, vaja, que costa d'anar-hi....però el Joan Pera em convenç per fer l'escapada. Ell marxa ja divendres amb el Kiko i el Josep i el Chus ja hi són des del matí de divendres. Amb el Josep Maria ens llevarem d'hora i ens trobarem a l'estació de Riglos per esmorzar plegats.
Nosaltres hem fet autovia A-2 fins a Lleida, d'allà cap a Osca i d'Osca direcció Pamplona passant per Ayerbe, bona carretera, compte amb alguns radars. Trobem la resta de la colla acabant d'esmorzar i ens hi afagim. Amb el Josep Maria anirem a Peña Rueba com a primera presa de contacte amb la roca i l'ambient.
 |
| La boira no s'acaba d'aixecar... |
Tornem a la carretera de Pamplona fins entrar al poble de Murillo de Gàllego, quan gairebé abandonem les últimes cases, a l'esquerra surt un carretera asfaltada que puja paralela a la vall, l'agafem, quan aquesta fa un revolt a l'esquerra anem per un carrer estret i asfaltat que continua recta seguint la vall, al capdamunt del carrer trobarem una casa en obres, d'allà mateix surt una pista que continua seguint la vall que tenim a la dreta, al fons el nostre objectiu.
Continuarem per la pista fins a uns grans dipòsits d'aigua i allà aparcarem, es pot continuar, i la veritat que està pitjor la pista que hem fet que la continuació, el problema és que és una pista molt argilosa i en cas de pluja pots quedar-hi atrapat...
El dia s'ha aixecat rúfol, fred i amb boira als cims de les muntanyes...tanmateix la via que hem triat és molt ben equipada i amb les reunions rapelables, amb el que pensem que millor tirar amunt, que si el temps es complica tenim la retirada assegurada.
 |
| Acostant-nos al Massís |
Anem pujant per la pista i en un punt trobem un pal de fusta, antic indicador suposo, aquí trenquem a la dreta per un corriol que ara s'enfila directe a buscar la paret; quan gairebé som a tocar la cinglera, trobem un camí que baixa a la dreta, el seguim i ens acosta al nostre peu de via, mes o menys a mitja paret.
 |
| Peu de via, amb les inicials S.L. gravades. |
El corriol ens aboca a una clariana enllosada i neta de vegetació, a l'esquerra a peu de paret veïem les inicials S.L. ja hi som ! via Sendero Límite, oberta per en Luís Royo, Carlos Roy i Júlio Benedé el 2011. Són 280 metres d'escalada plaent i molt ben equipada, amb les panxes característiques de la zona que s'han de saber negociar.
 |
| El Josep Maria a la primera tirada |
Avui comença el Josep Maria, el pas d'entrada ja et posa a lloc, desplomat i amb grans bolos arrodonits, després mes senzill amb alguna panxeta.
 |
| Recuperant la segona, i al mur vertical |
És el meu torn, comença senzill per posar-se en un mur vertical on comença la gresca...tanta gresca que haig de fer un A-0 per resoldre una panxa més potent del compte. La veritat que m'ha sobtat, potser ha estat que encara no estem avesats a la roca i també el dia humit i emboirat. Serà l'únic pas on ens haurem d'agafar la resta de via surt tota sense problemes.
 |
| Cal mirar-s'ho amb calma |
 |
| Començant la tercera tirada. |
La tercera tirada es manté en la tònica de verticalitat; tanmateix es deixa fer molt be i el Josep progressa ràpidament.
 |
| A la quarta tirada, comença a haver-hi ambient. |
La quarta tirada per mí és la tirada estrella, molt mantinguda i vertical en tot el seu recorregut, cal saber llegir-la be, fent força giragonses per anar progressant. Fins l'entrada a reunió no dóna treva.
 |
| Flanqueig tècnic i entrada a reunió. |
 |
| Ja a la cinquena |
La cinquena presenta una sortida prou dreta per anar perdent seriositat de seguida, plaent.
 |
| Recuperant la sisena i flanqueig abans de la reunió. |
A partir de la cinquena, sisena tirades la via s'ajeu, tanmateix no perd la gràcia ja que sempre trobem alguna balmeta amb el seu punt de pebre per fer-ho divertit.
 |
| A la setena, la paret comença a perdre fieresa... |
 |
| Pas d'entrada a la novena reunió, hem enllaçat vuitena i novena. |
El dia sembla que aguantarà, però el temps anunciava tempestes al migdia, amb el que no ens en refiem i aprofito la bonior de les tirades per enllaçar les dues següents, vuitena i novena.
 |
| Desena tirada, això s'acaba i no ens hem mullat ! |
 |
| Darrera reunió, resta el mur final, que avui deixem per no temptar mes la sort. |
El Josep Maria té el goig d'encapçalar la darrera tirada, estem ben contents, hem fet un bon grapat de metres i ens hem estrenat a aquesta zona. Ens agradaria continuar pel mur final, són quatre tirades ben maques, però no volem temptar mes la sort, decidim que hem de trobar com baixar d'aquí que encara no ho tenim prou clar.
 |
| Foto satisfets !!! |
 |
| Mur final on s'hi van obrir quatre tirades mes que arrodoneixen la grimpada. |
 |
| Per aquesta feixa anem cap al Mallo Estrella d'on baixarem per la ferrata i ràpels (3) |
Som a la feixa, per baixar seguim un corriol que la travessa cap a la dreta tot seguint marques de pintura groga, al capdamunt trobem una corda per ajudar a grimpar fins la collada amb el Mallo Estrella; una vegada dalt, podem anar a l'esquerra i pujar a buscar la ferrada o seguir les marques grogues que baixen en direcció nord-est que és el que fem; després d'una estona trobem unes cordes que ens menen a una canal equipada amb cadenes i cordes per les que baixem. En un punt trobem un ràpel, les cordes continuen en pujada cap a l'esquerra.
Fem el ràpel i continuem seguint fites i pintades grogues que ens deixen a un altre mur on farem dos ràpels de seixanta anant a parar al peu de la via Edu Roche.
Per fi som al camí que ressegueix les parets, ara toca anar en sentit contrari cap al cotxe, tot admirant ja relaxats, els imponents mallos.
 |
| Per les cordes de la ferrata |
 |
| Sembla que encara no plourà! contents contemplant la via. |
 |
| Pel senderó de tornada, aquest pal ens indica el trencall per anar a les vies. |
Una via recomanable, bona roca, equipament de luxe, amb anelles a totes les reunions. Per gaudir de la verticalitat sense compromís, una bona manera de conèixer la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada