Via plaquetes blaves a la Roca de les onze hores. Sant Llorenç del Munt.

L'Esquirol i la Gran Diagonal, amb Montserrat de fons.

D'aquesta escapada de dilluns aviat farà un mes, nou d'abril 2018; com és habitual enguany el temps no és tranquil i decidim quedar-nos aprop, tan aprop que convenço el Joan per anar a Sant Llorenç del Munt. En principi ens apropem a la via Clerc de la punta de les onze hores, però fa molt de vent i recordo que mes a ponent de la paret hi ha una via que no he fet: la sense nom o via de les plaquetes blaves, via d'autors desconeguts oberta a principis dels noranta inicialment amb spits i que actualment ha estat restaurada amb parabolts amb molt d'encert; també es desconeix els autors de la restauració...vaja, una via misteriosa...

La paret de les onze hores, l'esperó cetral per on va la via.

Pels que no coneixeu massa el massís, per acostar-vos-hi heu d'anar Matadepera i d'allà cap a la urbanització Cavall Bernat on pujareu fins a peu dels primers cingles deixant el cotxe al carrer de Vista Alegre; quan s'acaba l'asfalt surt un carrer a la dreta que s'enfila a trobar la carena, la seguim tot acostant-nos a la paret, quan el camí comença a pujar agafem algun corriolet que ens hi acosti.

Primera tirada discontinua, amb ressalts verticals, feixes i roca "crocanti"

Efectivament, aquí hi fa menys vent. La via comença en uns pendents ajaguts entre herbes i matolls, però la visió d'un parabolt ben blau ens confirma que som a lloc. Començo, aquesta roca o fang compactat no entusiasmen el Joan; sense complicacions fins al primer muret on ja cal filar prim per la roca. tirada discontinua però amb uns ressalts que hi posen el pebre! abans del muret final en que l'assegurança és prou alta trobareu un cap de rebló on amb una plaqueta recuperable podem protegir-nos. Aquest rebló podria se de la veïna Grimpal.

El Joan negociant els ressalts.

Primera reunió, en un còmode replà.

Ens retrobem a la còmoda primera reunió, en un replà que sembla la Plaça Catalunya! el que ve ara ja sembla més seriós: ben vertical amb còdols grans i poca cosa mes...les assegurances  airoses...
l'Amadeu Pagès em va comentar que aquí hi va succeir un accident mortal: poc després de l'apertura, una cordada de Rubí que repetia la via, el primer de corda va fer baixar un gran còdol que l'assegurador no va poder evitar esdevenint el tràgic desenllaç.... Per sort m'ho va dir després de fer-la...i com a reflexió, en reunions tan còmodes millor no lligar-se curt  i sempre restar amatent al company, així ens podrem moure i evitar els possibles projectils.

Reposant i observant el pas clau de la segona tirada, el Joan a la reunió.

Començo la tirada, aquesta deriva a la dreta anant a buscar un gran bloc encastat, l'haurem d'engrapar i superar-lo per posar-nos hi a sobre, ara comença el tram clau, desapareixen els còdols grans i tot esdevé mes fi, també les assegurances, que fan escalar. Sóc davant el pas de la via...em penjo i m'ho miro tot estudiant els passos a fer....parlo amb el Joan, estigues a l'agüait que això és fi de collons! potser volo...! un bon forat m'ajuda a posicionar-me cap a l'esquerra tot cercant un gran bloc, l'assoleixo i respiro, però encara no arribo al bolt, amb precaució un pas mes i xapat! buff s'ha fet gruar el pas...he pensat fins i tot en baixar...però ja està fet i tot i que encara no és regalat escalo amb confiança fins la reunió on foto un crit d'alegria!! Un bon 6a amb exposició, a la que hi sumem la malfiança amb la roca, esdevé adrenalític, objectivament no n'hi ha per tant però el que fa el coco!

Apretant fort recuperant aquesta sublim tirada, dura i compromesa.

El torn del company, puja prou ràpid semba que s'està fent a la "roca".

Segona reunió, també en un còmode replà.

Ens retrobem i felicitem mútuament, sembla que això ja és nostre, portem pocs metres, però semblen molts mes! ara la roca  millora i la dificultat també, el Joan s'anima a sortir.

Començant la darrera tirada i just després de patir un bon ensurt!

Surt molt refiat, fins ara poca cosa s'ha trencat, enfila el primer muret decantant-se a la dreta per situar-se sota un altra mur ben vertical, el veig superar-se i col.locar-se sobre un immens còdol quan aquest es desprèn restant agafat només de mans i peus volats! el veig caure, però no! com un llangardaix resta agafat a la paret només per les mans....es restableix de peus i surt esperitat amunt a caçar el segon bolt que era prou amunt encara...per sort la tirada es separa de la reunió i el súper-topi no m'afecta....

Esboranc que ha quedat després de despendres un gran bloc ! el Joan ha quedat agafat de mans amb peus volats...

Encarant la darrera placa abans de la reunió.

Després de l'ensurt, em sembla que m'he espantat jo mes que el Joan, continua amunt, una petita ziga-zaga i encara el mur final, de roca, ara sí, excelent; llàstima que és curt i arriba a la reunió.

Reunió cimera

Sortint de la paret i Fotocim !

De la reunió cimera resta un curt tram fins al capdamunt de la cinglera, m'assec al bell mig del replà i asseguro el Joan que així surt de la paret, una paret curta, però que regala intensitat i concentració.

Itinerari aproximat de la via

Una via a tenir en compte, equipada amb alegria, però segura tanmateix. Obligada en el 6a. La segona tirada és la clau. Enguany amb tant de pluja és difícil aguantar-se, les ganes d'escalar ens poden, però millor no anar-hi després de pluges, la roca és més fràgil.   Les glaçades intenses d'aquest hivern també poden haver influit en la seva fragilitat.
Si es va repetint esdevindrà una clàssica com la Clerc.
Recomanable.