Emulant en Serrallonga, via Trabucaires a Roc Cabrerola, Vallclara, Les Guilleries. 07-07-2018.

Roc Cabrerola es això, granit amagat entre exuberant vegetació.

Fèia molts dies que tenia ganes d'anar a aquesta via, però sempre quedava relegada ja que millor no anar-hi quan fa un fred rigorós o molta calor i sobretot si ha plogut recentment, aleshores esdevé relliscosa ja que té força trams molsosos. També te una aproximació "curiosa" per dir-ho d'alguna manera, ja que és al bell mig de les Guilleries i ens caldra anar força per pista i esmerçarem unes bones dues hores de cotxe fins a l'aparcament, i això sempre que no ens perdem...

Masia Cabrerola, on acabarem l'escalada i deixarem el vehicle.

Podem dir que el punt clau, anem per on anem és el Coll de Ravell, sortida de l'eix transversal C-17. Aleshores agafem direcció Sant Hilari Sacalm per la GI 5411 que a uns sis quilòmetres deixem per girar a l'esquerra direcció Sant Sadurní d'Osormort; fets uns 9 Km d'aquesta carretera i poc després de  passar el punt quilomètric 1 trobem un trencall a la dreta, hi ha una gran explanada, que porta cap a les Cabanes als arbres, continuem ara a per pista de sauló uns deu quilòmetres fins a l'Hotel abandonat Serrallonga, aquí a l'esquerra i poc després de sobrepassar l'hotel girem a la dreta per baixar per un corriol tapat d'herba que d'entrada pensarem que ens equivoquem, si mireu enrera a la cruïlla hi ha un pal de senyalització tapat per la vegetació. seguim baixant per la pista, estreta però en bon estat fins arribar a l'ermita de Santa Maria de Vallclara, si heu arribat fins aquí tranquils que malgrat la pista és estreta i sembla que la liem, es pot continuar avall, travessem un torrent on hi ha una font i d'aquí ja flanquegem fins a passar pel costat del Castanyer cremat pel Llamp, una pista va cap avall,  nosaltres continuem recta i trobem una explanada on deixem el vehicle, al fons, la masia Cabrerola.

Fent el cafè després d'esmorzar fresquets i tranquils.

La raconada és idíl.lica, sembla mentida que hàgim pogut accedir fins aquí amb el cotxe...potser millor deixar-lo a l'Hotel Serrallonga, aleshores l'aproximació que cal preveure s'allarga força mes. Estem envoltats de cingles pregons que l'esponerosa vegetació d'avets, rojalets i Fajos ens amaguen...la paret que volem escalar no es veu per enlloc! Fem un bon esmorzar, avui ha tocat pícnic. Fa fresca i aturats ens cal una màniga i això que estem a 7 de juliol !

Aquest Castanyer tocat pel llamp ens indica la pista de baixada

Ja amb la panxa plena reculem per on hem vingut a buscar el Castanyer llampat, d'aquí surt una pista que és la que seguirem: quan portem una estona baixant l'hem de deixar, hi ha fites, per acostar-nos a la paret. Camí força perdedor entre la boscúria i que salta algunes feixes fins acostar-se a la riera per aleshores començar a flanquejar sense perdre mes alçada; un arbre caigut que no hem de superar ens avisa que cal anar amunt a buscar la paret.
 Una Gruta ens confirma que som a peu de via. D'aquí una corda fixa ens ajuda a pujar a la reunió, però el peu de via és incòmode i nosaltres preferim, com hem llegit que fan altres cordades, sortir de la cova mateix. Som tres de colla, amb el que ens partim la via, jo faré les dues primeres i la resta pel Guille i el Jordi. Al començament cal anar amb compte amb la molsa, ser molt selectiu on poses els gats, tanmateix ja a la via, aquesta està prou neta, comença per unes plaques ajagudes, d'adherència, que sobten d'entrada per anar a buscar un mur vertical on la via canvia el caràcter. Divertit mur on ja cal escalar que ens mena cap a la dreta a una canal terrosa que s'acaba a un replà on comença la següent tirada, però aquí no hi ha reunió, amb el que reculo a buscar unes alzines on la munto còmodament a l'ombra.

Tot baixant per la pista es deixa veure la vergonyosa paret.

Gruta d'on comença la via.

Trempat mur de la segona tirada, bona ganda i cos enrrera..

Tot i que no ens toca el sol, aquí baix fa molta xafogor. Encaro la segona tirada, aquesta ja no enganya, dreta de valent des de l'inici! d'entrada sembla que patirem, però com comenten els aperturistes, hi ha presa cantelluda, el que permet fer el que recomanen, amunt i cos enrera; superat aquest primer mur, la via decanta a la dreta a buscar un esperó-diedre on ens caldrà filar prim ja que és prou tècnic.

Tècnic flanqueig per començar la magnífica tercera tirada.

Jo ja he complert avui he he! ara surt el Jordi, la tercera tirada comença amb un flanqueig de peus minsos on cal anar concentrat, superem un esperó recta amunt a buscar unes plaques que es van negociant fins a trobar un "divertit" flanqueig sota un sostre característic i que ens dexa a la reunió.

Passos molt ferms i entrada "curiosa" a la reunió.

Flanqueig amb bons peus i pitjors mans...

Encaixonada sortida de la tercera reunió, que podem fer mes exterior.

Sortir de la quarta reunió és com una penitència, cal ajupir-se per passar sota el desplom, com si rendíssim homenatge a la Senyora paret! i ja de seguida aixecar-nos i mirar enrera on trobarem una assegurança que ens indica per on hem d'anar i que no veurem sinó...

Després del flanqueig, ara amunt,  com? cal mirar-s'ho...

El pas per començar a remuntar cal treballar-lo, ens podem complicar i molt, però hi ha "ganda" i surt millor del que sembla. Tanmateix aquest tram és rar. La paret perd força i arribem a la reunió d'una alzina i un bolt i de la que rapelarem per a poder continuar la via; l'alzina comença a tenir mala pinta...; si us enganxa el mal temps o és tard vam veure que d'aquí és possible sortir de la paret sense massa problemes, aparentment! El ràpel són uns 20 metres a buscar la següent reunió, al final trobem una corda fixa que ajuda a arribar-hi.

Fent el ràpel on una corda fixa ens ajudarà.

Rar començament de la variada cinquena tirada.

És el torn del Guille, la cinquena tirada és diferent, comença trempada, té una part intermitja agraonada per acabar amb una placa de regletes insinuades on trobarem les màximes dificultats, no obligades, de la via.

Sortint de la tècnica placa de 6a per entrar a reunió.

Això s'acaba! llàstima, som ja a la darrera reunió. Els aperturistes han sabut trobar la manera de fer-nos treballar de valent quan per la dreta sortiríem grimpant, be per ells!

Som pràcticament dalt, al fons els Cingles de Sau i Tavertet.

Sortida potent i estètica del darrer tram de la via. 

Gaudim de les vistes, ja s'albira el pantà de Sau i les seves cingleres; ara toca fer uns passos potents i delicats que el Guille llegueix molt be, el perdem de vista i ens comenta que això no està encara! després del flanqueig cal superar-se en un altre pas divertit. Ara l'escalada esdevé grimpada entre blocs, però els autors ens han volgut regalar amb un darrer pas que ells van anomenar Gorila i que ens farà fruïr d'aquest granit de les Guilleries.

Entrant a la reunió cimera ens comença a tocar el sol !

Hem gaudit!

De la darrera reunió continuarem pujant un tros per baixar després; al davant tenim el cim de Roc Cabrerola gairebé invisible per la vegetació, buscarem la millor manera d'assolir-lo sempre en tendència a la dreta, però no descaradament ja que és millor anar per la zona mes carenera on trobem menys brancatge. Del cim ja veïem la masia que anirem a buscar.

Des del Roc Cabrerola, la masia.

Croquis i ressenya dels autors

Josep i Laura ( Benvinguts al Paradís)

Una via recomanable, molt ben equipada, només vaig posar un Camalot a la segona tirada, i és opcional, els companys no van posar res extra. La roca i la molsa, a nosaltres no ens va molestar. El grau gens obligat i amb paciència assumible, les preses hi són. Un luxe escalar en granit a les Guilleries, et sents al Pirineu. Molta cura amb l'entorn i eviteu fred i calor extrema així com després de pluges.