Retir Espiritual a Sant Honorat; illa de còdols al regne del Calcari. 27-08-2018

La impressionant Mola de Sant Honorat, conglomerat d'agulles capricioses,  des de prop del coll de Mu.

Fa molta calor, enguany no m'acabo d'aclimatar...però les ganes d'escalar poden mes que la calor! On anar que no ens fregim? doncs a l'ombra de Sant Honorat. Sortim tard, vaig treballar diumenge i avui no estic lliure fins a quarts de deu; ens trobem doncs amb el Joan Pera abans de els deu i fem via cap a Oliana. Avui ja anem esmorzats amb el que deixem enrera Oliana per anar a Peramola, entrem al poble i agafem el camí, senyalitzat, cap a Cortiuda. La pista, estreta, és asfaltada fins molt amunt en que es converteix en pista de terra en molt bon estat. Arribats a una collada, a la dreta surt un corriol transitable que indica Mas Torrent; podem deixar el cotxe a la cruïlla o si tenim cotxe alt arribar fins la masia on just abans hi ha un eixamplament on podrem aparcar

El Sentinella dels Tres Ponts i la Paret de Mu a l'esquerra.

´ Al davant d'on deixem el cotxe un rètol ens indica el camí: aquest passa pel costat del Mas Torrent i el seu gran dipòsit d'aigua per de manera progressiva acostar-nos al coll de Mu. Del coll anem a voltar l'Agulla cònica tot resseguint els barrancs fins arribar al barranc de Sant Honorat poc després de deixar enrrera l'agulla dels Tres Ponts i la seva afamada via aresta idílica.

De la primera reunió, l'agulla i Mola del Corb.

El peu de via és senzill de localitzar, just travessar el torrent, a la paret del davant veurem a l'esquerra, força amunt dos parabolts. Un tronc que pot servir de seïent és el punt de partida. Avui començo jo, al Joan no li entusiasma el conglomerat. Comença amb una bonica excursió per grans còdols, avui sortosament ben secs, però acostuma a estar aquesta tirada molt humida. Una vegada superades les dues úniues assegurances, és una grimpada fins a la reunió sota un bon balmat.

Sortint del tram dret i humit.

A l'artificial de la segona tirada, amb algun pas que et fa estirar.

Traïem els estreps, la segona tirada comença en artifo, amb el segon pas on t'has d'estirar tot usant les millors tècniques que tinguem. El tercer ja és bufar i fer ampolles, però ep! sortida en lliure a buscar un quart i adeu, excursió fins a un nou mur vertical, aquest no desploma; el resolem amb un bons A-0, tot i que hi ha qui diu que és 6a...a mí no m'ho va semblar...

Començant la tercera tirada travessant primer una canalera.

De la còmoda segona reunió surto caminant a l'esquerra, a travessar una canalera, aleshores en diagonal ascendent a l'esquerra, per anar a la dreta a buscar la canalera i acabar recta amunt. Tirada senzilla on les assegurances m'han costat de localitzar, millor no enbarcar-se ja que si us sortiu de via la roca no garanteix res...

Navegant per la placa, costa veure les assegurances.

Recuperant la tercera tirada.

Començant la quarta tirada tot fent una essa divertida...

Novament la reunió és en un còmode replà; continua el Joan, li cal anar a la dreta a buscar un diedre fissurat on malgrat la sorreta i relliscós que sembla, es progressa prou be, molt bona presa al llabi de la fissura. També cal fer una bona Essa, primer dreta, després esquerra restant a la vertical de la reunió i finalment altra cop dreta. La quarta tirada és prou extranya, surt en diagonal a la dreta per sobre d'una cornisa herbada que ens serveix per a xapar la primera assegurança, altrament molt expo...arribo a una Sabina on hi ha unes bagues i maillon, continuo fins al coll però per a fer reunió d'una bona Alzina molt més còmode.

Superant el diedre de la darrera tirada, espectacular!!

Realment hauria d'haver continuat fins la reunió sota el diedre de sortida, pero aquesta és molt incòmoda i havia llegit que millor fer-ho així. Quan puja el Joan, l'indico, interpretant malament la ressenya, que pugi per la vertical de l'Alzina, all'a no hi trobem cap assegurança i quan és força amunt s'adona que hi ha uns parabolts a l'esquerra...es planteja flanquejar, però amb aquesta roca és molt riscós, amb el que l'animo a desgrimpar!! amb molt de cura aconsegueix desfer el fet, però amb els nervis calents...em deixa que continui jo.

Entrant a la reunió cimera.

Em poso a la vertical dels bolts, aquest són força amunt i trobo que és el tram mes punyetero de la via, prohibit caure. Al'alçada del llabi cal fer un flanqueig aeri de molta fe...espero trobar alguna cosa!! la reunió! no es veu fins que no hi ets a sobre, tres bons bolts. Toca continuar, la següent protecció és dins l'escletxa, costa de xapar, però et pots empotrar dins, salvant la motxilla....aleshores amb compte encaro l'esperó amb roca a vigilar per anar fent per l'esperó cap a l'esquerra agafant ambient! Es pot llaçar algun arbre. la dificultat ja baixa però la roca empitjora i la corda comença a fregar molt. Vaja que arribo a al reunió ben satisfet.

La plana d'Oliana i el panta de Rialb des del cim.

Cabra Catalana

En tres ràpels baixem a peu de via, avui amb la calor ho hem preferit.

Ara ja ens toca el sol, gairebé hem fet tota la via a l'ombra i aixòp que hem començat passades les dotze del migdia. Es pot baixar caminant, però avui i a aquesta hora fa una caloreta que no anima, de la reunió cimera a la reunió quatre, d'aquesta a la dos i al terra. No s'enganxa cap corda, ole!!

Foto això s'ha acabat !

Ressenya de l'Antonio Garcia Picazo "tunejada" pel Llorenç i l'Antxi

Kutrescaladors

Una via recomanable, amb un grau assumible, tot i que amb trams exposats si no es porta el grau assumit. La roca és bona o molt bona pel que ens te acostumats el conglomerat, excepte la darrera tirada i darrer tram on cal vigilar més, també hi han mes bolts. L'entorn idílic, no em canso d'admirar l'aresta idílica i el seu ràpel catedralici. Un bon lloc per perdre-s'hi espiritualment.