dimarts, 22 de juliol del 2025

Tot cercant l'ombra : via Mayor - Oliva al Sabardó sortida directa. Camarasa. 14-06-2025.

Lo Sabardo vist des del Puro.

 

                       Enguany hem tingut una primavera molt plujosa, vaja com les d'abans...però a partir del mes de juny s'ha trastocat el tema i ha deixat de ploure, calor i més calor, i per sobre del que és habitual....aleshores si volem continuar escalant ens cal buscar l'ombra i un dels llocs on s'hi està bé és: Camarasa a l'aiguabarreig del Segre amb la Noguera Pallaresa;  ja hi havíem estat i el Josep em proposa una via al Sabardó: La Mayor - Oliva, oberta per Jordi Mayor i Rosendo Oliva l'any 1975.   Via pràcticament desequipada ja que transcorre per diedres i fissures.


APROXIMACIÓ


Hem d'anar a Camarasa, nosaltres ens arribem a Balaguer on esmorzem i d'allà  abans de travessar el riu Segre entrem a la C-13 fins el poble de Camarasa, el deixem enrrera i continuem pocs kilòmetres fins a trobar, just abans del pont del Pastor, un trencall a la dreta amb un aparcament, és l'entrada a la central Hidroelèctrica de Fecsa d'Alòs de Balaguer.  Fa uns anys aquesta carretereta estava oberta i podíem aparcar al final, ara toca caminar, uns dos quilòmetres fins a la central. passem els campaments de FECSA fins arribar a l'aiguabarreig i la Central, just abans d'aquesta trobarem un corriol que puja amb fort pendent, gairebé grimpant ens hi enfilem per anar a trobar el corriol que va del Sabardó al Puro, el Sabardó és a sobre mateix i ens hi arribem per corriol costerut amb passos atlètics fins a trobar la paret en un tram on hi ha un cable, allà és on començem, ja des de sota mateix veurem els diedres que ens esperen;  si continuem caminant cap a l'est, esquerra, arribarem a la Rupí-Garreta .



Aspecte del mur inicial i el Josep començant el primer llarg.


Primer llarg :     Comencem del mateix corriol en un tram penjat no massa còmode;    podem fer l'entrada directa o l'original, nosaltres optem per aquesta darrera.     Tram amb vegetació d'aspecte sever que una vegada posats en materia veïem que te bona presa.  Anem a buscar el primer diedre, abans trobarem un parell de pitons.   Aquest diedre és franc i amable, ens enfilem a la seva punta, el següent diedre ens queda a l'esquerra, abans podem posar un pont de roca a caldo, més a la dreta hi ha una reunió de bolts d'una altre via.   Entrar al diedre vertical és potser el que ens costa més.   Una vegada ja al diedre anirem  protegint-lo amb friends i tascons.  En un punt hi trobem un vell burí que aprofitem! la segona meitat del diedre perd bravura i es deixa fer mes trànquillament fins la reunió en un còmode replà.

Anant a buscar el primer diedre, trobem alguns claus.


Després de superar el primer diedre, entrant al segon més vertical i treballós.


Entrant a la part menys complicada del diedre.

Inici potent del segon llarg i xapant el clau. Fotos Josep Sanz.


Segon llarg:   Nosaltres fem un canvi de reunió a la deta del tot que n'hi ha una  de bolts amb el que pots veure progressar el company;   comença amb un pas atlètic, quan més a la dreta millor.   Passats uns primers metres verticals arribem a una zona mes suau on a l'inici hi ha un clau,    Progressió per un tram senzill fins a sota un nou muret, aquí podem autoprotegir-nos, i superat aquest punt ja arribem al cim per terreny trencat i ajagut.   Cim del Sabardó.
Aquí s'acaba la via, però hi ha una variant directa que amb un pas de 'agulla a la cinglera, permet assolir el cim de la paret per una elegant fissura-bavaresa.
Reunió cimera del Sabardó. Foto Josep Sanz.

Uns companys des del Puro ens fan aquesta foto a la reunió cimera.


Tercer llarg:      Del cim del Sabardó anem a buscar la paret, tenim un pas curiós per passar de l'agulla al mur del davant, més impressionant que difícil.  Enfront un diedre que anirem superant i protegint al gust.   El diedre es converteix en una bona bavaresa per sobre d'una Figuera, que si creix gaire ens complicarà la progressió...un Càmalot del tres/quatre ens protegeix aquest tram.   
La bavaresa resulta més senzilla del que semblava  i ja sortim a la cinglera on fem reunió.
Després del "pas de gegant" passem a la sortida directa pel cingle del davant.


Arribant a la bavaresa.

Els companys del Puro des del cim del Sabardó.


A la Bavaresa, prou agraïda.


Material:     Una dotzena de cintes exprés, Tascons i Joc de Friends fins el tres/ quatre. Bagues per pont de roca/Sabines.
Els companys del Puro, al cim i començant a rapelar.


Descens:    Si no fem la sortida directa amb dos ràpels som al terra: un d'uns 20 metres i un segon de 40 per la cara oest.
Si ens enfilem fins dalt la cinglera, aleshores anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens durà cap al congost, primer fent un llarg flanqueig i després baixant per una canal tot fent ziga-zagues;  entronquem amb el camí del Congost de Mu i el seguim direcció oest  fins la Central Hidroelèctrica i d'aquí per la pista que hem fet el matí fins l'aparcament.
Per les passareles que transcorren el Congost de Mu tornem a buscar el cotxe.

Ressenyes, a sobre de l'Eduard ( Escalatroncs) a sota del Joan Asín, gràcies !


Via molt interessant on gaudirem amb l'autoprotecció.   La primera tirada té un tram prou exigent on ens pot caldre progressar en artificial de friends o Tascons.  A evitar després de pluges. A l'ombra fins el migdia.  Alt tant per cent d'humitat si no bufa vent.

2 comentaris:

  1. Hey Jaume, al Sabardo tenia feta la Rupi Garreta, aquesta no la coneixia, té bona pinta, per equipar, i no es veu fàcil , me l'ha punto , salut i muntanya

    ResponElimina
  2. Hola Josep Maria, una via a l'estil de les de l'Anti Atles...amb un bon reguitzell de Friends però es va fent, t'agradarà !

    ResponElimina