dilluns, 12 d’octubre de 2015

Fent "ditets" a Frares encantats : vies Aureli Carnicer i Martí Andreví.

De bon matí la boira ens ha espantat, però el dia s'ha arreglat quan hem arribat a Frares.

Avui ha tocat tornar a visitar la zona de Frares, fa dies que tinc ullades unes vies dels germans Masó al Dit Xic i al Ditet, hi vaig anar amb el Joan P. l'hivern passat però el fred ens en va desdir, les cares oest no són per l'hivern....ara fa poc hi tornem amb el Toni i el Juanillo, però el mal temps i la boira fa que ni trobem el peu de via i encara mes ni sabem trobar el Ditet...millor, ja que la roca era xopa, i finalment avui amb el Jordi i l'Àngels hi hem tornat; el pronòstic del temps ens donava marge, ai làs ! de bon matí, la boira enbolcallava totalment la Muntanya...però avui havia de ser la bona, i sí! la perseverància ha tingut premi i el sol ha anat fent la seva feina esvaïnt la boira i fent-nos gaudir del magnífic paisatge de Frares.
Ombrívol i humit inici de la via Aureli Carnicer.
Per arribar a les vies nosaltres hem seguit el camí que de Coll de Guirló puja al refugi Vicenç Barbé i d'allà planeja cap a Coll de Port, abans d'arribar al pas del Príncep i després d'una forta pujada, agafem un trencall a l'esquerra, marques blaves, fins ara grogues, que ens acosta al Dit, forta pujada altra cop fins l'aresta brucs del Dit, la deixem enrera i arribem a un coll, seguim amunt per la canal que fa el Dit Xic i el Dit, una vegada superat el Dit Xic, baixem uns metres per la canal de l'esquerra fins a trobar a mitja paret la nostra via.
Després del flanqueig i el pas de la via, un altre flanqueig delicat sota un tou de molsa.

Estem a una cara oest, oest, ombrívola és poc...sembla mes cara Nord que res, i avui amb la mullena, l'aspecte és per girar cua i sortir corrents! però som tossuts i sense dir res ens anem equipant, el Jordi diu de començar, però avui em toca a mí, que la culpa de ser aquí és tota meva...i és que no sé perquè aquestes vies Masonianes m'atrèuen. Amb molta cura m'enfilo al flanqueig, la roca encara es deixa fer i la dificultat és baixa, vaig fent, però em curo en salut posant un bon merlet a l'inici; trobo un clau amb un cordino i ja entro al tram de dificultat, un ressalt, que de lluny feina molt poca gràcia per lo ple de molseta que es veu...no m'estic de punyetes i m'engrapo a la cinta, avui la situació no està per finures...una patinada del gat inesperada m'ha confirmat que millor no arriscar. Un altre espit mes amunt i cap al pont de roca que protegeix un flanqueig tenebrós, almenys avui.
 Xapo el pont de roca, el cordinillo te més anys que la via i sembla que s'haurà de trencar només amb el pes de la cinta, amb el que el canvio....de res! de nou un flanqueig delicat, per la mullena, per sota una balmeta plena de molsa i orella d'ós, recolzo amb cura les mans sobre la terra i aconsegueixo arribar al següent espit, ja veig la reunió, tres llampants espits.
La segona tirada ja és ben eixuta i la roca hi és franca, però amb compte que hi ha excursions 

Reunió ! hi ha una excursio des del darrer espit, però uns merlets ajuden a calmar els nervis. Recupero el Jordi, l'Àngels ha decidit no pujar, amb bon criteri! Mentre gaudeixo de les excel.lents vistes a la Monja i la Nina. La següent tirada és vertical i amb una roca de primera, típica de cara Nord, però gens "sobada" com comprendreu hehehe. Amb cura per evitar ensurts es va enfilant, passada la primera assegurança cal navegar cercant el millor pas fins a una fisura on trobem un magnífic pitó retorçat típic Masó, d'allà amunt a buscar un muret on hi ha un bon pas on cal tibar i saber col.locar-s'hi, el Jordi s'el treballa i s'en surt! bravo Campió! d'allà excursió amunt fins un altre ressalt on hi trobem el darrer espit i a fer reunió cimera en una Sabina.
Ressenya marca Germans Masó i que trobareu a

La Noche del Loro
 

Peu de via de la Martí Andreví al Ditet i el Cuc enfilant la primera tirada.

Després de rapelar fins a peu de la normal, baixem a retrobar l'Àngels i fem via ràpidament cap al Ditet, que se'ns fa tard; des del peu de l'aresta Brucs al dit, cal anar a la dreta fins a trobar una canal, en un replanet un contrafort trencat amb arbres al seu marge, és la via.
 Ara comença el Jordi que la tirada més maca, la segona, me la deixa.
l'Àngels al bonic tram d'entrada a reunió.
L'inici és trencat, però amable, i ens podem assegurar a pleret als arbres de la vora, una Sabina gairebé no ens deixa passar...superat aquest tram un ressalt bonic i de roca excel.lent, ben assegurat amb dos espits. La reunió és en un arbre, un pel incòmoda.
Bonica segona tirada, amb inici vertical i roca de primera.
De la reunió cal sortir-ne per l'esquerra on veurem un parell d'espits que protegeixen el vertical començament, aquí cal fer una bona tibada d'una presa clau, bonic bonic; la continuació és ben vertical i d'anar cercant el camí, bona presa de mans i peus, però amb molt d'aire. Uns bons merlets ajuden a minimitzar les distàncies. Un pitó al capdamunt ens avisa que això s'acaba i comença un tarteram delicat fins al cim, res per patir, però millor anar amb compte.
L'arribada al cim és delicada per com n'està de trencada.
Del cim fem un curt ràpel a un collet i d'aquí un altre d'uns 25 metres a buscar la canal per on hem pujat, a l'altre banda hi tenim l'Agulla fàcil, no us confongueu.
Ressenya Masó 

  • La Noche del Loro

  • Dalt del Ditet amb el majestuós Dit al darrera.

    Han estat dues vies curioses, modestes, però on no hi regalen res, l'entorn el millor, la roca bona quan més amunt millor. Per anar-hi amb el grau ben assolit i així poder gaudir-ne. Gràcies als germans Masó per saber trobar aquests itineraris.

    4 comentaris:

    1. Si, jo tampoc entenc perquè t'atrauen, aquestes vies.... Però escalar a Frares és sempre un plaer, quin escenari!

      ResponElimina
    2. Ep Joan! deu ser una mania....però com dius el fet d'escalar per aquests topants paga la pena.

      ResponElimina
    3. BUf, quines aventures a MORDOR de FRARES...MOntserratinisme pur, per la zona, les vies i l'ambient general,,,hahaha! Salut!

      ResponElimina