divendres, 18 de setembre de 2015

Roc del Dui, via Doctor Neret a la Roca d'en Rossell, gneis aprop de casa.

La vall i gorja de Núria
Fa molts anys que pujo a la vall de Núria però encara mai hi havia escalat...finalment aquest estiu lliguem caps amb el Joan i el divendres 21 ens hi arribem; el company les ha fet gairebé totes, amb el que triarà objectiu, i aquest no serà cap altre que la Dr Neret, recent apertura de la gent de la zona, Patu, Fonts i Sergi del blog Escalades al Ripollès (octubre 2014). La gorja de Núria en el seu vessant de ponent té uns panys de paret vertiginosos, per on, fins no fa massa hi passava el carrilet, actualment aquest va per una llarga foradada deixant lliure la zona de talús per on abans hi havia la cremallera. Això ha permet guanyar en tranquil.litat a l'hora d'escalar i d'obrir itineraris.
 Per arribar-nos a peu de via hi ha diferents maneres, nosaltres vàrem anar caminant pel camí vell de Núria agafant el trencall del Roc del Dui, podem deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha a la pista que de Queralbs puja a Fontalba.
He vist que tothom anomena la zona d'escalada com la Dent d'en Rossell i m'ha sorprès ja que jo sempre l'havia anomenat com a Roc del Dui que és el nom d'aquest cim i paret que en la zona sud s'anomena Roca d'en Rossell...be, els coneixedors de la toponimia ja ens ho aclariran.
Superada la mullena, disfrutant a les plaques.
Haurem de pensar en uns 45-60 minuts d'aproximació depenent del ritme que portem. El peu nde via el trobem passat el segon túnel, just sortir-ne ens enfilarem a sobre per uns graos clavats al mur, per traça evident seguirem a buscar la paret fins a trobar una corda, d'aquí mateix surt, a la dreta, la Dr Neret. L'inici no és gaire engrescador, tot ple de molsa i d'aspecte relliscós, però la placa assolellada que ens espera fa esboirar els possibles dubtes que puguérem tenir; això i l'abundor de xapes en aquest remulladet començament, hahaha.
 Començo jo, que la segona tirada és forta i li reservo al Joan. Malgrat l'aspecte molsós la roca és franca, aspre i adherent, per disfrutar! això sí, triant per on passes.
Entrant a la reunió, la molseta és ben molla, però s'esquiva be.
El Joan començant la segona tirada i jo recuperant-la tot patint-la ! 6b


Li toca al Joan la tirada clau, aquesta està oberta amb mes alegria d'assegurances, sobretot a la meitat de la tirada on hi ha una bona excursioneta, es comenta que es pot posar algun Àlien, ell no ho va fer, està fort el mosso! l'entrada a la reunió se les porta, sort d'una soca tallada que fa de bon engrapar.
El flanqueig de la quarta tirada, amb una entrada a reunió espectacular!

Sortosament la tercera tirada és més senzilla, però no pas lletja, algú l'ha enllaçat amb la següent, però jo prefereixo aturar-me, ja que amb les esses que fa penso que el fregament ha de ser futut. Surt el Joan a fer el flanqueig, comença molt brut i el trobem força moll, tanmateix es passa be i quan s'entra a la placa central és molt divertit i això que l'aspecte no és gens amable hehehe.
Més espectacular, que no difícil....això sí, ambient !
Acabat el flanqueig la via ens sorprèn amb una remuntada vertical i fins i tot desplomada a buscar la reunió; la roca hi és tan agraïda que és per xisclar !!!
Pas acrobàtic a la cinquena tirada.
Ja estem a l'ombra fa estona, i és que malgrat ser orientada a l'est, la forma de la paret fa que el sol hi toqui poques hores...d'aquí la molseta i mullena! Ens mirem la ressenya i veïent que si continuem així em toquen les tirades més fortes li cedeixo la tirada al Joan, així a mí em tocaran els V+, però no sé si vaig fer pas bon negoci, ja que quins V+ !!! Aquesta cinquena és rara, d'entrada va per on es veu més molsa...clar que és on és més senzill....superat un muret delicat un sostre que se supera amb passos atlètics, espectaculars i divertits, aleshores un flanqueig extrany i reunió.
Atlètics passos, flanquejos, sorprenent sisena tirada

És de nou el meu torn, comença vertical amb bon canto per fer un flanqueig aeri a l'esquerra, no se si no m'ho vaig saber agafar però vaig engrapar la cinta per salvar el pas! vaja amb els "quinto mas"...la resta entretinguda i sorprenent, aneu amb cura amb el fregadís! jo vaig acabar suant per a fer seguir la corda.
Desagradable setè tram...moll, rarot i amb selva per entrar a reunió...
Ja som força amunt, però la paret no s'ajeu, aquesta serà una tirada desagradable, d'inici un flanqueig delicat, per la molseta mollada per continuar per una placa vertical, estranya , de la que s'ha de sortir entre la vegetació ajudats per una corda fixa...la mala jugada és que hi ha un arbre sec que té l'afició d'enganxar-se a les motxilles.    Quan hem toca a mi, entre la branca i la molsa una mica mes i m'ofego hahaha.
Torno a encapçalar la cordada, comença agradable, però es va complicant amb uns eslabs curiosos, d'aquells de refiar-te be dels gats...la corda comença a fregar també, superats,  enfilo un esperó molt estètic i ja es va acabant, munto reunió en un Pi que gairebé m'acabo la corda.
Esperó de sortida des de la penúltima reunió.

Això s'acaba, darrer muret i al Neretar !
Som gairebé dalt, resten unes graonades entre la Pineda i els Nerets, el Joan s'envà i al cap d'una estona m'avisa que ja puc. Som enmig d'un espès bosc de Pi negre entapissat de frondosos Nerets: això és un indicador de que a l'hivern aquí hi ha força neu, ja que el Neret si a l'hivern queda destapat mor pel fred. D'aquí comencem la "baixada", que en principi no és tal, ja que haurem de seguir traces cap a l'esquerra, direcció sud, i remuntar fins dal de tot del Roc del Dui gairebé. Les fites que anirem trobant ens guiaran. Ja dalt de tot cal continuar sud i començar a baixar a buscar un collet marcatd el que per una corda fixa i desgrimpada anem a parar de nou a la paret, d'aquí amb intuició i alguna fita anem a parar altra cop al camí passant per un pal homenatge a un accident d'helicòpter que hi va haver.
Desgrimpàda de la nostra baixada, bonica excursió però llarga i pesada.
Abans d'entrar al camí de Núria comencem a trobar bolets, amb el que fem una bosseta per sopar!
De retorn al camí la paret s'ens mostra en tota la seva altivesa.
Foto boletada !






Ressenyes que trobareu a




  • Kimgilbloc
  • i a
  • Escalades al Ripollès
  • Una via què com díuen els seus apertiristes, no sortirà al rànquing de les 100 millors, però que és molt ben trobada, han sabut fer una línia vertical, atlètica i variada, sortejant la vegetació, la molsa i els Nerets hahaha que d'aquí li ve el nom! la vaig gaudir molt, no la vaig pas trobar senzilla, però la roca hi és franca, l'has d'estudiar però.
    Amb molta diversitat de tècniques : placa vertical, ajaguda típus slab, flanquejos ajaguts, verticals, diedres, vaja, de tot gairebé. A diferència d'altres vies veïnes, aquesta no sé si a l'hivern és agraïda, ja que el sol hi toca poc, ideal per a dies calurosos d'agost! malgrat tot la humitat hi és gairebé sempre present, entra en el joc, i llevat de dies concrets, no l'altera massa. No cal dir que m'ha agradat oi? equipada per no posar res o gairebé...porteu el joc d'Àliens o de tascons per si de cas. Ara tocarà fer les més clàssiques, menys equipades, per a poder assaborir aquest fantàstic mur de la Roca, Dent d'en Rossell o Roc del Dui.
    L'amic Joan Asin
    explica un descens més senzill que el nostre una vegada dalt continuar per fressa entre matolls direcció Núria i baixar per un torrent altra cop al camí de Núria, més curt i menys cansat i a més et deixa aprop per si vols fer una altra via..

    3 comentaris:

    1. Es veu guapa. No hi he ascalat mai a la Dent d'en Rosell i aixo que es el meu cognom. Haurem de fer un tastet, si mes no als bolets!!!
      LO SERGI

      ResponElimina
    2. Estàs fort, Jaume!! Es veu dura aquesta via, però si t'ha agradat la posarem a la llista però esperaré que vingui un temps de sequera, que ja tinc una edat per anar-me a remullar!!

      ResponElimina
    3. Los bolets ja són a la panxa Sergi hahaha però no deixis d'anar a la teva paret, val la pena, hi trobaràs des de vies equipades típus esportiva a vies de catxarrejar a dojo, la roca hi és molt adherent i les vistes espectaculars.
      Joan, sí fort, ja m'agradaria, tinc molta força a les mans engrapant cintes hahaha; aquesta via sí que és recomanable anar-hi en períodes de sequera sequera, ja que recull molta humitat i per la orientació poc hi toca el sol a diferència de els seves veïnes, potser un hivern sec pot ser ideal si no fa massa fred.

      ResponElimina