divendres, 4 de setembre de 2015

Spigolo Boccalatte a la Tour Germain. Vall Estreta.

Tour Germaïn ben defensada per una esmicolada i llarga tartera.
Aprofitant l'estada a la Vall de la Clarée amb la Unió Excursionista Sabadell, decidim fer una escalada sense complicacions, el temps la primera setmana ha estat d'una calor sufocant, fins i tot aquí dalt, i aquesta segona setmana la cosa ha tornat a la normalitat, temperatura i temps, amb tempestes a la tarda, prou violentes...el Joan té referències d'aquesta via, l'Spígolo Boccalatte, com una via imprescindible, per gaudir, aèria i amb bona roca, vaja que no ens ho pensem.
Segons la perspectiva no es veu la seva altivesa, però és una senyora agulla.
Per trobar l'agulla, que queda amagada rera una muralla molt mes alta, cal que anem a la Vall Estreta, a aquesta vall s'hi pot arribar per Bardonecchia o be pel Coll de l'Échelle; Per situar-vos, de Briançon cal agafar la carretera que va a Itàlia per Montgenevre, als pocs quilòmetres trobem un trencall a l'esquerra que entra a la Vall de la Clarée, seguim la carretera i passat Plampinet i abans d'entrar a Nevache trobem un trencall a la dreta que indica coll de l'Échelle. Quan gairebé hem baixat tot el coll, espectacular, en un revolt agafem una pista asfaltada a l'esquerra que indica Vall Estreta. La seguim fins arribar a les primeres granges, hi ha un tancat ple de fems a l'esquerra, on aparquem. Cal anar a buscar un pont que travessa el riu i per la riba contrària seguir riu avall. A la poca estona una fita ens indica un corriol que haurem de seguir i que ens durà força amunt a la tartera, nosaltres no ho sabíem i vam continuar baixant fins que vàrem veure l'agulla, aquí també hi ha rastre de camí, però estàs més avall i la tartera és bellugadissa i de mal fer.
Ens ha costat una bona suada arribar a peu de via, però ja estem apunt!

Estem ben be una hora de pujada per aquest tarteram desagradable de caminar...al sol! Arribem al peu de la paret on sortósament hi toca l'ombra tot fent una travessia horitzontal sota les parets per anar a buscar l'extrem dret de la paret on hi ha uns gendarmes característics: el Donjon de la Monaca també anomenat La Mantis, per la forma curiosa que té.
El Donjon de la Monaca també conegut com La Mantis, per la seva forma curiosa.
Ens preparem, avui començo jo, cal pujar a una bretxa entre agullots, de la que es passa al vessant contrari, em trobo un terreny agraonat, trencat i senzill de grimpar, arribo a peu de paret on es veu una gran canal-diedre; d'entrada no trobo res però buscant localitzo un parabolt del que faig reunió. Quan puja el Joan li demano de fer el següent, ja que aquí encara no s'escala hehehe.
Després de la grimpada de l'inici, la segona tirada ja ens fa escalar.
La segona tirada és evident, cal anar superant unes grades amb alguna placa mes complicada i algun pas de ramonage, això ja m'agrada més i sense adonar-m'en ja sóc a la reunió. Aquesta és al costat esquerra de la canal i s'endevina que la via anirà a buscar el perfil de l'agulla.
El Joan al pas clau de la tercera tirada.
És el torn del Joan, aquí la cosa es posa més dreta, però d'entrada es deixa fer molt be, bones preses i al fnal un esperó vertical ben protegit per dos parabolts; aquí cal fer uns moïments molt atlètics, abocant el cos al buit en bavaresa, això sí amb unes preses d'escàndol.
Superada la sortida de la quarta tirada que tiba prou, l'escalada esdevé "plaisir"
Per assolir el cim del Gendarme Gervasutti, ens resta una tirada, la quarta, la sortida de reunió és intensa, de fer una bona tibada, passats els primers metres entrem en una canal profonda que acaba al cim del Gendarme, na plataforma ben plana amb una punxa somital petita i encerclada per una baga per rapelar. Nosaltres rapelarem cap a retrobar l'esperó de l'agulla, la instalació és ben reforçada.

Rapelant el Gendarme Gervasutti.

Recuperant la cinquena tirada, ben curiosa i amb una reunió ben aèria.
La cinquena tirada comença plaquera i fina, per anar pujant en diagonal a l'esquerra a buscar el buit, espectacular, sobretot la reunió, un bon balconet.
Espectacular sortida de la cinquena reunió.
Continuo i em toca una sortida espectacular, primer amunt amb passo potents per decantar-te a la dreta en un flanqueig curt i aeri, superat, la dificulatt baixa molt i de seguida trobo la reunió, continuo amunt i empalmo la següent tirada, més senzilla, però també atlètica i divertida, per diedres ben atlètics.
El Joan disfrutant a l'inici de la vuitena tirada.

Al nostre vuité tram, també comença amb uns passos divertits, això sí, sempre amb molt bona roca; superats els primers metres cal fer un flanqueig a la dreta del que s'empalma amb unes plaques d'adherència que sorprènen després de tant diedre.
Potent sortida de la vuitena reunió.
La novena tirada és un mur que d'entrada tiba fort, sobretot si l'encares pel diedre desplomat, jo m'hi poso per les plaques de l'esquerra havent de fer un pas prou potent i fi, aleshores ja agafo un replà, però encara cal fer un altre pas acrobàtic per passar a l'altre costat del diedre, del que per grades de bon fer encaro el desplom de sortida, més espectacular que difícil.
Recuperant el Joan, al fons ja es veu el diedre del final de via, vertical i aeri.
Ara ja ho tenim, resten dues tirades i el Joan les empalmarà, de sortida cal flanquejar a la dreta a buscar uns Pins visibles des de peu de via i d'aquí anar a buscar el vertical diedre de sortida; aquí ens caldrà treballar be la tècnica de diedre per no patir gens, però això sí, disfrutar de valent! El diedre ens deixa al cimal on hi ha una imatge d'una Madonna, aquests Italians....
Al cim fem millor cara que la Madonna....

A la instal.lació de ràpel, amagada darrera aquest gendarme i que ens costa de trobar.
Be, ja som dalt, ara toca trobar eld escens, portem una ressenya que explica com baixar, però malgrat aquesta em costa trobar la instal.lació, cal continuar recte cap a l'est fins trobar una canal a la dreta, seguir-la i a un gran gendarme que té una fita al damunt, a la part que dóna al sud hi ha una cadena i anella. Jo em vaig acostar al gendarme però no vaig trobar d'entrada loa cadena, rellegint la ressenya vaig pensar que era canal avall, i amb molt de compte em vaig acostar fins al final i res...quan ja pensava que no m'en sortiria, al mirar enrrera vaig poder veure la cadena! vaig haver de pujar una mica i escalar el sòcol del gendarme entrant-hi pel costat oposat al que tocava.
Després d'un ràpel, una feixa ens deixa en aquesta desgrimpada opcional.
El ràpel és en diagonal cap a l'esquerra a buscar una feixa que es veu. Ja a la mateixa anem direcció nord fins a una collada, desgrimpem un muret, hi ha un espit amb anella si es vol, i arribem al collet i a la tartera. Endrecem tot el material i avall amb compte, que el tarteram de blocs grans i desenganxats no fa massa peça...
Tarteram de baixada, on cal vigilar de no fer-ho anar tot avall.


El Donjon de la Monaca o La Mantis tot baixant.

Espectacular el Gendarme Gervasutti.
Al baixar ens decantem massa a l'esquerra entrant a un corredor que ens cal travessar per tornar al cotxe, és punyetero el corredor! relisca al ser ple de pedretes bellugadisses i el pendent malgrat no ser molt fort, fa pensar en millor que no rellisqui per aquí hehehe. Aconseguim finalment retornar a la tartera central i al corriol, de baixada trobem el camí bo que al pujar no vàrem saber identificar i en poca estona som al cotxe.
Una escalada per disfrutar, aèria i amb bona roca, escalade plaisir, però que te l'has de guanyar!

Ressenya
  • Gulliver.it 

  • Una escalada Plaisir als Alps, que més es pot demanar? vàrem gaudir-la sols, no hi havia ningú més en tota la paret. Assegurada amb alguns pitons i alguns Parabolts als passs clau, la resta al gust, tot i que posa cosa posarem, ja que la roca i les preses són tan bones que no ho trobarem a faltar. L'aproximació tampoc és molt llarga, però sí penosa si no enxampes be el corriol per la tartera i la baixada no diguem; ambient Alpí, molt aèria. Reunions molt ben equipades. Recomanable.

    7 comentaris:

    1. És veu molt maca, la via, Jaume! Jo fa temps que la tinc a la llista i vaig estar a punt d'anar-hi en solitari perquè pensava que estava més equipada, i veig que no...

      ResponElimina
    2. Escalada plaisir total Joan, millor assaborir-la amb un bon company o companya!

      ResponElimina
    3. Guapa guapa la escalada i el lloc. Esteu forts amics. Salut

      ResponElimina
    4. Hem estat per la zona però només excursió.

      ResponElimina
    5. Hem estat per la zona però només excursió.

      ResponElimina
    6. Trini i Salva, no cal estar fort per fer aquesta via eh! Aneu-hi que la disfrutareu!

      ResponElimina