divendres, 23 d’octubre de 2015

Xaragall del Foio, escalada esportiva prop de casa.

Aspecte dels sectors de mes a l'esquerra, Canyetes i Central.
Ja fa temps que coneixia que a sota el Puig de la Creu, a Castellar del Vallès, s'hi havia obert una petita zona d'escalada esportiva, petita i modesta, però que els seus autors han arranjat amb molta il.lusió; les parets són baixetes amb el que les vies no són gaire llargues,  amb el grau concentrat, amés la roca és un gres fragmentat que fa l'escalada peculiar, molt tècnica de peus als trams d'adherència i amb regletes petites i sovint roms arrodonits com a preses, vaja que cal una adaptació i al començament ens sorprendrem dels graus proposats...m'hagués fet il.lusió coincidir amb el Jordi Homet, un dels aperturistes, però avui és fora, llàstima. Com expliquen al seu blog : Totes les vies equipades pel Tomás Valverde , Gerard Cantero i Jordi Homet el juny - juliol de 2012. Donem les gràcies a tota la gent que ens ajuda i ho fa possible, i a CANGLOMERAT.
Slap Attack, la primera via que vam fer. V+.
Per arribar-hi cal anar a Castellar del Vallès i una vegada allà anar a buscar la carretera de Sentmenmat, a l'última rotonda,  tot sortint del poble, agafarem el trencall de l'esquerra que puja fort, al capdamunt del carrer, a l'era d'en Petasques, girem a l'esquerra, és obligatori i aleshores als pocs metres a la dreta, també obligat. trenquem altre cop a la dreta a la segona bifurcarció. Aquest carrer ens porta a un camí de terra força estret, l'hem de seguir fins a trobar un trencall a la dreta que s'enfila. Abans haurem aparcat el cotxe.   Remuntem a peu el camí que ens porta a la font dels Casots i a la masia; continuem recte fins a trobar un corriol que s'enfila entre arbres caiguts, trobarem cordes per ajudar-nos, ja al capdamunt un flanqueig a l'esquerra ens deixa al sector Foió, el mes baix. Al blog del Fernando



  • Espacio, Amor y Locura.
  • hi trobareu ben explicada l'aproximació.
    Continuem amb Viote's Truski IV.
    Vaig amb el Jordi "Cuc", i decidim començar pel sector de mes amunt, el sector Canyetes.
     La primera via ja promet, s'anomena Slap Attack V+i ens fa gruar ja que l'adherència així en fred ens costa, amés aquesta tarda és núvol i no hi fa sol. La fem tots dos i anem a per la segona, aquesta graduada més senzilla, IV, la Viote's Truski; la veritat que no ens sembla tan senzilla, renoi amb la zoneta... em torna a tocar i ara continuo amb la Pel centre del Ventre V+...hahaha he fet 6b més senzills! xapo la primera cinta i ho intento per tots costats i no me'n surto, les mans són ben arrodonides i de peus, merdetes, amb el que finalment decideixo que anirem a fer-ne una altre i la desmunto. Primera bofetada! després veig en altres llocs que la graduen de 6a, això ja em lliga mes, però 6a collat.
    Començant "El quinto de al lado" V.

    Amb l'orgull tocat busco quelcom més senzill i em poso a "El quinto de al lado", aquesta comença amb millor canto, però es va complicant, aquí els V+ t'els fan suar, un flanqueig a l'esquerra per posicionar peus en adherència i superar un llabi i d'aquí una placa llisa amb preses de mans escadusseres i llimades i peus adherència....em costa prou i finalment amb un pas de fè men surto, buff i això només és cinquè?
    Entrant a la zona d'adherència, que ens farà suar!

    A Kolokal IV+, bon canto i divertidota.

    Ara li toca posar cintes al Jordi, ha patit a l'anterior, a veure com serà la propera: Kolokal IV+. Doncs és la primera via en la que passem be, sense patir, ja tocava, o és que ja comencem a agafar el tacte a la roca ? la veritat que aquesta té més canto.
    Enfila't al Pi del sector central. V+.

    Portem fetes quatre vies cada un i comença a fosquejar, canviem de sector per acabar la tarda, em poso a la Enfila't al Pi V+; té una entrada divertida amb la primera assegurança força alta, com a totes les vies de la zona, per afluixar i anar a buscar un mur vertical amb bones mans, al sortir del mur, em confonc i surto per la veïna Josep Maria Torras, amb una bavaresa molt maca, baixant miro on m'he despistat i la faig amb corda per dalt. El Jordi s'hi enfila i donem per acabada la tarda veïent el sol com es pon per sota la boirada.
    Satisfets i sorpresos per com ens ha fet treballar la zona.

    Ressenyes que trobareu a



  • Ressenyes del blog dels aperturistes 
  • Una zona molt local, ATENCIÓ, cal ser molt curosos en respectar-ne l'entorn, com a tot arreu clar, però aquí amb més motiu, ja que és una cinglera molt petita amb un peu de via  fràgil i que s'ha de vigilar. Els locals ho ténen tot molt cuidat, fins i tot una escombreta per raspatllar el magnesi;  vigileu amb burilles papers, pells de fruita etc...cagueu i pixeu fora del sector, gràcies!
     aparqueu sense bloquejar ni entorpir el camí de baix, ens hi va el poder continuar escalant...si sou molts descarteu aquest lloc, no disfrutareu, s'omple ràpid.
    Ombra pel matí i sol a la tarda, sempre que no estigui núvol.
     Escola molt però que molt local, sense pretensions, però que a la gent de Castellar i rodalies els serveix molt i se l'estimen, repeteixo, sigueu curosos si la visiteu.

    4 comentaris:

    1. Un bon lloc que no coneixem. Hi haurem d'anar. Gràcies Jaume per descubrir-ho.

      ResponElimina
    2. Ja n'havia sentit a parlar, però encara no hi he fet cap visita. Pel que es veu, val ben bé la pena!

      ResponElimina
    3. No en tenia ni idea d'aquest lloc, però va molt bé tenir zones d'esportiva prop de casa, aquí dalt n'hi ha un munt!! El més curiós és que hi faci sol només quan no està núvol...

      ResponElimina
    4. Ep companys, és un bon recurs mes, però no per esperar-ne gaire cosa més que un bon entrenament.
      Joan, tú amb la de roca que tens a Berga, aquí ni t'hi acostis, ah, felicitats per la GAM.

      ResponElimina