dilluns, 26 d’octubre de 2015

Huevon Boludo i Perfiles de Luz al Pas Nou. Vilanova de Meià.

Les parets del Pâs Nou, a la dreta el característic sostre de la Chulo Pisicnas.
Aquest dissabte 24-10-2015 amb el Toni lliguem caps i anem a Vilanova de Meià, al Pas Nou, ell hi ha estat la setmana passada i hi té feina pendent; la característica de vies equipades i ràpides ens va molt be per avui, ja que hem d'arribar d'hora a casa. Anem al sector Chulo Piscinas on en Xavi Díez i companyia hi van fer una acurada restauració.
A la Huevon Boludo, amb les assegurances justes, justes.
Deixem el cotxe en un eixamplament ben be sota les parets, a la dreta, per un corriol, grimpada ens arribem fins unes vies d'iniciació on decidim començar; la roca és magnífica. Pujo per una línia de parabolts fins una reunió, la supero i per un diedre m'enfilo a la feixa d'on surten la majoria de vies.
Fent la segona tirada, amb una sortida espectacular. La reunió ben penjada.
Ara comença el Toni, volia fer la Chulo Piscinas, pèrò no la identifiquem i acaba a la Huevon Boludo, molt directa i amb roca bona, ara això sí, les assegurances sobretot a partir de mitja via, a can pistraus! als primers passos acompleta amb algun Àlien per mes amunt enfilar la directa. La reunió és ben penjada sota el desplom, recta amunt un bolt...i per la dreta una travesia horitzontal per enfilar-te per un esperó tot aeri; poso un Àlien per protegir el pas i amb mes facilitat del que m'esperava sóc dalt, un bolt protegeix la continuació. Recta amunt no hi veig res amb el que continuo flanquejant xapant una assegurança de la Corsarios, acabant a la Pirates, renoi quina travessa!
Recuperant la segona tirada, que faig per la Piratas.
El Toni en passa via i ràpidament som rapelant per enfilar-nos altre cop; mentre ha arribat l'amic Lluís Nadal i la Begoña que es posen a la Chulo Piscinas, o almenys a la línia de bolts que hi ha entre la Huevon i la Corsarios.
A la Perfiles de Luz, una disfrutada!

Ara començo jo, la Perfiles de Luz és a la dreta de la Piratas i comença en un sòcol d'aspecte trencat per després flanquejar a l'esquerra cap al Pany central; roca d'escàndol, una disfritada! arribant a la reunió es posa una mica seriós, fent que t'ho hagis de mirar.
Segona tirada, amb un inici finot.
La continuació, el més difícil és sortir de la reunió, si ets prou alt amb un dinàmic agafes bona ma, sinó cal afinar. la continuació és agraïda, amb bones mans, roca aspra i generosa amb canto, un gaudi pels sentits.
Recuperant el tram, foto Lluís Nadal.

Ressenyes que trobareu a
  • Domsalski, el blog de Xavi Diez
  • Ara fèia molt de temps que no escalava a Vilanova, no recordava com n'és de bona la roca!! quina disfrutada. L'escalada és molt vertical tothora, al que no estem avesats, però ràpidament s'oblida gràcies ala roca. Gràcies al grup d'en Xavi Díez pel reequipament.

    5 comentaris:

    1. Ei Jaume i Toni matinal de regletes vilanovines. Enhorabona.

      ResponElimina
    2. Bona escalada Jaume,
      En aquestes vies tant verticals el braços es posen com botifarres ben aviat !!
      Quina de les dues és més assequible ?

      Salut i a escalar

      ResponElimina
    3. Regletes, cantarros i alguna finura, una disfrutada Joan A., gràcies.
      Joan B. la perfiles de Luz, l'altra té unes excursions per anar-hi amb el cap ben tranquil...ara haurem d'anar a fer la vostra.

      ResponElimina
    4. Jaume ja veig que no us pesa el cul, doncs aquí s'ha de tibar. No sé si heu fet l'amatista, està aprop i és un pelet més llarga i molt bonica.
      Quina enveja em feu, a veure si m'arregleu i puc tornar a escalar.
      Una abraçada

      ResponElimina
    5. Ei Mingo, a veure si tornem a sortir plegats aviat, segur que sí, quan hagis fet planxa i pintura !
      L'Amatista vam veure com la fèien una cordada, es veu impresionant, tiba me s que les que vam fer, quan estiguis recuperat ja m'hi acompanyaràs.

      ResponElimina