El Roget, Directa del Senglar. Pedraforca Sud. 07-10-2017.

El Roget, la nostra via és al marge de la dreta.

Han estat dies molt intensos per al futur del nostre país, dies de molta tensió...desitjava relaxar-me un xic de tot plegat i què millor que fer una escapada al Pedraforca: el Joan proposa anar a fer la Directa del Senglar al Roget, fa uns anys varen baixar-ne per fred...em falta temps per apuntar-m'hi.

De peu de via estant, la paret es veu monolítica.

Farem cap a Saldes, on al forn esmorzem. Aleshores agafem la pista del mirador de Gresolet per trencar a l'esquerra poc després abans d'unes barbacoes, on s'intueix una gravera. Seguim un petit tros de pista i abans del tram costerut aparquem. Ens caldrà continuar a peu fins a un dipòsit d'on surt de la seva dreta un corriol que ens permetrà tallar la pista que fa una bona marrada. Entronquem amb ella a uns prats on hi trobem un monòlit commemoratiu; d'aquí surt un corriol que s'enfila cap a la paret. Un moment donat ens dirigirem a la dreta seguint alguna fita anant a buscar quan podrem el peu de paret, que resseguim fins a trobar la nostra va, quan la paret fa un gir. Un bolt de la via Dorian i el pont de roca i una fletxa picada a la paret ens confirmen que ja hi som.

Samarretes eixugant-se, avui pensàvem que faria fred...el Joan preparant-se per començar.

Com que anem tres, ens partim la va, començarà el Joan, després el Juanillo, li reservem el "bacallà" per a ell i jo que l'acabaré.

Cal vigilar amb la roca al començament.

La primera tirada t'agafa en fred, però aquest se't passa de seguida ha ha ha, són 45 metres ben intensos, primer amb roca a controlar tot fent alguna ziga-zaga fins a una placa fina, fina, primer 6a i que t'aboca a un monolític mur on entrar-hi ja demana mirar-s'ho. La placa és de 6a mantingut, ben verical fins la reunió, reunió incòmoda per a tres, havent-me de quedar jo esperant a sota...

A la segona placa de 6a prou mantinguda fins entrar a reunió.

Recuperant la primera tirada.

Espectacular bavaresa-diedre entrant a la quarta reunió.

Placa tècnica de l'inici de la tercera tirada.

De la segona tirada ni en tenim fotos, es manté la verticalitat de la primera, amb una reunió ara sí mes còmoda. La tercera tirada comença anant a buscar per terreny trencat i herbós un mur tècnic ple de forats. Un únic bolt fa que s'hagi d'acompletar amb flotants.

Entrant a la tercera reunió.

Espectacular flanqueig de la quarta tirada

La tercera reunió torna a ser incòmoda, amb el que ens quedem al replà d'abans mentre el Joan surt cap al flanqueig; aquest és aeri i elegant, amb bona i cantelluda presa que has d'anar tastant i endevinant. Ens protegeix la travessia amb una peça i el perdem de vista.

Assegurant el flanqueig per als segons, gràcies Joan !

Entrada trencada a la cinquena reunió.

Canvi de cap de corda, ara surt el Juanillo ! al pas clau de la tirada.

Agafa el cap de corda el Juanillo, la cinquena tirada és molt vertical i mantinguda en el Vè grau, amb un pas a l'inici protegit amb un clau que be podria ser 6a .. la qüalitat de la roca al diedre del mig es dolenta, per mí va ser la tirada mes desagradable...

La setena és la tirada clau, encarant un tram de petites canaleres de 6a+.

Després d'un tram de trancisió i una tirada de IIIer grau que empalma, som a la placa de la tirada clau: un parells de bolts anuncien que aquí ja suarem...és un tram de petites canaleres verticals de 6a+, passat el qual ens decantem a l'esquerra a buscar un diedre herbós que mena a la placa clau de 6b/6b+ amb un pas de 6c+... Gràcies a tenir les cintes passades i anar de segon aconsegueixo superar aquest tram! bravo Juanillo. Altrament abastar el primer bolt de la placa ja demana concentració, després de bolt a bolt, hi ha un pont de roca a equipar que pot ajudar, tot fent A-0 i si cal ajudant-se d'un estrep.

Al capdamunt la placa de 6b amb el pas de 6c+

El tram que ens farà "suar" 6c+ trampejable....el Joan acabant de superar-lo.

Recuperant la vuitena tirada, amb una entrada vertical i trencada, però ben assegurada.

Després dels esbufegs la vuitena tirada comença en flanqueig a buscar una placa d'adherència on costa colocar-s'hi però que acaba sortint, després ja es suavitza però també empitjora la roca, sort que és ben assegurada.

És el meu torn, novena tirada.  Anirà tempant fins a la vertical.

Un altre tram de feixa ens deixa al peu de l'últim terç de via, el meu torn! Surto a l'aventura ja que no hi ha cap assegurança, quan es redreça trobo un clau, be! anem per la via, mes amunt haig de flanquejar per sobre una llastra que sona buida...i l'assegurança és per sobre...cal apretar les dents i amunt! entro a una canal vertical a buscar un bolt que assegura el pas mes explosiu, que et deixa davant d'unes canaleres fondes i tallants, espectaculars. Abans de la reunió s'ajeu per redreçar-se tot seguit; un pas atlètic et deixa dins un nínxol on hi ha la reunió. Per protegir-lo poso el Càmalot del tres que hi queda a caldo.

Divertides canaleres emergint del tram de 6a.

Vertical inici de la desena tirada.

La penúltima surt vertical per canaleres per mes amunt fer una ziga-zaga revoltant un desplom amb passos agraïts i divertits; per superar el desplom cal fer acrobàcies ha ha ha !

Revoltant el desplom amb un pas extrany i atlètic.

Acabant de superar el pas.

Recuperant la desena tirada.

Canaleres de la darrera tirada, neta a protegir al gust.

Ja som gairebé dalt, resta la darrera tirada que és neta: és un tram de canaleres ajagut on gairebé puges corrents, jo no hi vaig posar res, però es pot posar alguna peça entre canaleres. No veig el bolt de reunió i continuo fins a un arbre just on ja hi ha les marques verdes i les fites que indiquen el camí de baixada cap a la tartera.

La vall de Saldes i Maçaners des de pràcticament l'acabament de la via.

Fotocim.



Ha estat una escalada atlètica i mantinguda, si obviem els trams de feixa. Hem gaudit tots tres de la via, totes les tirades tenen el seu què! Cal acompletar l'equipament amb un joc de tascons i de friends, des del joc d'Àliens al Càmalot del tres. Pot ser útil un estrep per la tirada clau. Els passos per sobre de 6a els trobarem protegits, grau obligat 6a. Molt recomanable.

Ressenyes de la via: d'en Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer), Ressenyes del Berguedà i dels autors Joan Vidal i Anton Garcia.

Itinerari aproximat