|
Panoràmica de Les Roques d'Aguilar des del camí d'aproximació. |
La paret de les Arenes també coneguda com Roques d'Aguilar o Cingles de Castelló és un bon lloc pels matins de calor ja que no hi toca el sol; el Jordi, aperturista i dinamitzador d'aquesta paret em va comentar que havia obert una nova línia a la dreta del sector Bonatti, una línia sense pretensions però que ha quedat prou divertida i que a mesura que es repeteixi encara serà millor ja que com les seves veïnes restarà neta.
|
Peu de via de l'Aresta de la Sardana. |
Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat; quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies
|
Primera tirada de ressalts per anar escalfant... |
Per començar a escalar però decidim començar per la via mes llarga, l'Aresta de la Sardana, de tres tirades, així escalfem i ens anem habituant a la roca, també ens estalviem camí d'aproximació, que farem escalant; però si vulguèssim anar directament a la via Vaig, la faig i me'n vaig hauríem de pujar el primer ressalt de la via Aresta de la Sardana per la dreta tot grimpant, aleshores flanquegem sense guanyar altura totalment a la dreta , passarem pel peu de via de la Bonatti i al marge del fons trobarem l'inici d'aquesta nova línia, com que és senzill, al principi les assegurances allunyen força. |
Recuperant la segona tirada. |
|
Inici potent de la tercera tirada. |
|
Peu de via de la Vaig, Faig me'n vaig. El Mingo començant-la. |
La nova via comença ajaguda per terreny brut però prou senzill, els parabolts són prou espaiats el que fa que s'escali atent, atent a la roca que som a on som...cura.Després d'un inicial flanqueig encarem recta amunt tot seguint les assegurances, esquivarem una llastra delicada i ja entrarem a la reunió en un còmode replà,
|
Primera reunió. |
|
Segona tirada |
El Mingo continua amb la segona, aquesta surt recta amunt ara per terreny mes vertical, però millor roca; algun abalmament ens fa treballar. Arriba a un balmat que s'ha equipat per fer en artificial però que l'autor ja ha encadenat, nosaltres ho vam fer tibant de cinta, però el Mingo hi va veure color. |
Croquis del Jordi Homet i panoràmica de com queda aquest sector. |
Una altra via d'aquest sector tan amable a agraïr al prolífic Jordi, gràcies per la feinada ! Totalment equipada només calen cintes expres i ganes d'escalar. Darrerament encara s'ha obert una altra línia al sector esquerra, la via Resiliència, properament us la presento.
Escaleu amb respecte a l'entorn i als habitants de la colonia de Les Arenes, sobretot aparqueu a l'explanada de baix, la pista de Les Arenes és d'ús exclusiu dels seus veins, si ho fem així no tindrem problemes.
A gaudir de la zona.
Molt be Jaume .Queda apuntada per la propera visita.Gracies i felicitats.
ResponEliminaHola Sergi, encara hi ha mes novetats, la via Resiliència entre Cap de Fusta i la Taca Blanca, molt bona. Ja la piularé, que tinc molta feina endarrerida.
ResponElimina