dilluns, 29 de novembre del 2021

Via Caipirinha a la Paret de Zarathrustra, intensitat i bona roca a La Noguera. 04-09-2021.

Part central de la Paret de Zarathrustra

        Ara fa molt de temps que no tornava a la Parte de Zarathrustra, després d'haver fet la Txubascos Bascos i la Mar de Núvols ens vam oblidar d'aquest pany de paret i aquest setembre, la seva orientació amb ombra  els matins va ser un bon recurs.

Per anar a la Paret de Zarathrustra haurem d'anar a Vilanova de Meià, d'allà continuar la carretera L-93 direcció Toló i Llimiana, passarem la Font de la Figuera, la carretera s'anirà enfilant fins estar a l'alçada de la Roca dels Arcs, aleshores ens hi anirem acostant, abans d'arribar al Pilar del Segre, trobarem una esplanada prou gran, una antiga gravera on aparcarem el cotxe.   De l¡aparcament ja tenim al davant la paret, ens enfilarem per uns corriols tot intuïnt cap on hem d'anar, deixem enrrera la placa de la Txubascos Baskos i la Mar de Núvols, uns 50 metres mes enllà trobarem el peu de via.  Un cable d'acer prou prim ens confirma que anem be.  Anem remuntant el cable sense refiar-nos-en ja que està pàrtit i després d'una bona grimpada arribem a la feixeta on trobem la reunió.

Cable que ens dirigeix per una grimpada trencada a la R0

El Josep a peu de via i primera reunió.

Recomanable equipar-se abans de remuntar el tram de cable ja que la feixa on comença la via és estreta, aleshores has d'anar molt en compte de que no et caigui res avall.
La primera tirada és prou fina i tècnica, de seguida t'adones del caire esportiu de la via.  Placa on t'ho has de mirar sobretot al fer un canvi de placa;  al capdamunt ens caldrà fer un flanqueig ascendent per roca d'aspecte trencat fins trobar la primera reunió.


Entrant a la primera reunió i començant la segona tirada.

La segona tirada comença en artificial, uns tres passos per continuar en lliure aeri i potent, abans de la reunió trobem una corda que ajuda a superar un tram terrós.
Tercera reunió
La tercera tirada surt per la dreta de la reunió superant unes formacions capricioses d'un calcari semblant a Collegats;  escalada molt atlètica amb bona presa i desplomets que se superen gorilerament !
Fet aquest primer tram espectacular,  progressem per terreny amb franges Vilanovines prou amable.
Recuperant la tercera reunió


Entrant a la tercera reunió

Potent quarta tirada

La quarta, és la "tirada clau" de la via, comença prou finota i dreta a superar un ressalt, a partir d'aquest comença una escalada molt vertical.   En un punt el grau ens supera i caldrà tibar de cinta, fins i tot pengem l'estrep, aleshores toca fer una sortida potent que costa, fent un altre pas d'un Tòtem groc sortint del tram mes potent...però la tirada no s'acaba, ara deriva a la dreta anat a buscar una Savina;    la superem per la seva esquerra i ara toca flanqueig ascendent a l'esquerra fins a l'entrada a reunió on hi ha un pas molt "burro"  que ens obligarà a tibar de cinta.
Tirada prou llarga i mantinguda que ens deixa molt contents a l'arribar a la reunió.
Al pas clau on si no tenim el grau haurem de tibar d'estrep.

Quarta reunió.

Recuperant l'espectacular quarta tirada,


Cinquena tirada amb un ressalt potent d'inici i final.
La darrera tirada comença flanquejant a l'esquerra a buscar un desplom, nosaltres, la veritat després de tantes tibantors a l'anterior tram hem escaquejat el desplom anat a buscar directament la segona expansió per terreny menys desplomat.  
La sortida a cim ens regala un altre tram prou dret i d'aspecte trencat, que tanmateix surt prou be.
Foto Caipirinhos....
Una via on no hi regalen res, grau i estil esportiu, que a nosaltres que som uns clàssics gairebé se'ns indigesta ha ha ha.   Tot i estar completament equipada no us faran nosa alguns Tòtems, nosaltres vam posat el groc, ah! i uns estreps.

Per baixar nosaltres ho vam fer acabant de pujar un ressalt que resta per ser a l'altiplà somital, aleshores anem en direcció sud tot seguint algunes fites que ens porten a una torre d'alta tensió, quan la trobeu aneu a buscar un pas que us pewrmeti baixar la cinglera i a la base de la paret que resseguirem camp a travers fins tornar a pasar per peu de via, nosaltres vam baixar mes avall fent cap a la carretera després d'algunes grimpades divertides, havent de remuntar a buscar el cotxe.
Acabem al Bar Cirera on per tard que arribis sempre et donen quelcom de menjar, gràcies amics !
De baixada després d'una bona trescada i enbardissada.

Itinerari aproximat de la via

Per celebrar la via un bon dinar a Cal Cirera !

Ressenya original i de l'amic
  • Joan Asín


  •  

    2 comentaris:

    1. Curta però bona, aquesta, Jaume!! Ets mantens en forma, veig!

      ResponElimina
    2. Molt bona Joan, tens raó ! No tant en forma que no la vam fer pas en lliure la quarta tirada...

      ResponElimina