Acabem l'any a Malanyeu: via dels Culers i via Aina. 31-12-2018.

Al marge esquerra de la paret del Devessó trobarem les nostres vies.

Darrer dia de l'any! hi ho volem celebrar, com no! escalant pel matí i una bona revetlla el vespre. Avui ens reunim una bona colla, el Jordi (Cuc) i l'Àngels, el Joan Pera i el Manel i jo i el Toni que puja directament a Cal Rosal. El destí Malanyeu, un lloc on hi trobem vies per a tots els gustos i temperatura ideal per aquests dies d'inversió tèrmica. Ens agrupem en diferents cordades, el Jordi i l'Àngels es posen a la via Aina, el Joan Pera i el Manel a la Badalona i nosaltres anem a la Culés.

Gairebé esborrat, el nom de la via.

Deixem el Jordi i l'Àngels a la seva via, una plaqueta pintada de blau ens confirma el destí i nosaltres anem a localitzar la dels Culers, oberta per en Joan Baraldés i el Toni Alarcon  el març de 2014;  continuant la paret cap a ponent primer trobem la via Malalts de Roca, després la Tarannà domèstic i la següent és la nostra.  Dubtem una mica però una pintada mig esborrada ens confirma que anem be.

Divertida primera tirada on surten uns passos prou atractius.

Comença el Toni, un esperó d'aspecte trencat i sorrenc, però en realitat prou sòlid, amb un parabolt al capdamunt. Ja sobre aquesta mena d'agulla anem a buscar les plaques del davant, força amunt un altre bolt en marca el camí. La placa és més divertida del que pot semblar des de baix i et fa treballar. Alguns ponts de roca ens indiquen el camí entre la vegetació, que hi és molt present, però no fa nosa. La reunió d'un parabolt, reforçable.

La segona tirada acaba en aquesta ombrívola reunió.

La segona tirada comença fent un flanqueig brut cap a la dreta a buscar una ferma planxa fissurada que permet fer uns passos ben bonics deixant-se protegir a pleret. Reunió sota una grossa Alzina ben a l'ombra, avui hagués preferit el solet...Una baga a l'alzina i un bloc encastat a l'arbre ens confirma la reunió.

Sortint per una placa ben maca a l'inici de la tercera tirada.

Continua la tercera tirada el Toni, una placa compacta, marmòria, que es fa curta, aleshores cal flanquejar a l'esquerra per terreny indefiniti i trencat, al davant un diedre a la dreta i una placa fissurada al davant, el Toni sense pensar-hi massa resta atret per l'atractiva placa, és desequipada, però com la majoria de la via...havíem decidit que enllaçaria les dues darreres tirades i va fent via fins arribar a un terreny indefinit i trencat, se n'adona que és fora de la via, però continua amb cura fent un flanqueig trencat i inestable fins trobar la linia de la via i la reunió cimera.

Diedre per on hauríem d'haver anat...i placa fissurada per on va obrir el Toni.

Foto cresta.

Una vegada al cim anem a buscar la reunió de la via Aina on tenim el Jordi assegurant l'Àngels al darrer tram. Una vegada tots dalt aprofitem per baixar plegats, tres ràpels, els dos primers simples i el darrer amb doble corda.

L'Àngels a l'última tirada de la via Aina i entrant a reunió.

Una bona parella escaladora, l'Àngels i el Jordi.

El Joan a la divertida primera tirada de la via Aina.

Una vegada al terra el Toni ens diu adeu, ha de ser d'hora a casa. Encara no sabem res del Joan i Manel, amb el que el Jordi m'assegura a la primera tirada de la via Aina, prou divertida. Rapelo la tirada i mentre estic baixant arriben els companys...li dic al Joan si vol fer aquesta via i ens hi posem; aquest cop comença el Joan, que puja esperitat. Continuo amb la segona, a la mitat de via una placa prou fina que supero per la dreta aprofitant el cantell de l'esperó.

A la tercera tirada, prou ben trobada.

Acaba la via el Joan, surt en tendencia a la dreta a buscar un sostre que se supera amb passos divertits per seguir després una escletxa diagonal inclinada a la dreta. Abans d'arribar al cim cal entrar a la placa per l'esquerra.

Als darrers metres de la via Aina.

Foto cim Aina

Malanyeu m'encanta !

Un parell de vies tranquiles, la primera semiequipada amb parabolts i ponts de roca, on haurem d'acompletar l'equipament, sobretot si com el Toni, perdeu l'itinerari. Un joc d'Àliens i Camalots mitjans us poden servir. Algun tascó sempre es pot posar. La via Aina, és tota equipada amb bolts i algun pont de roca. Divertida i més homogènia que la seva veina. Tanmateix són vies discontínues i curtes, com la majoria d'aquest extrem de paret, no us espereu gaire cosa, la paret no dóna per mes. Aneu-hi amb un bon esquema de les vies si no voleu sortir marejats; la zona està saturada.

Ressenya dels autors

Joan Baraldés i Toni Alarcon

                                       Ressenya de l'amic Prunera

Coleccionista de Vies