dimecres, 28 de setembre de 2016

Via Jaume Torrens Calvó a la Cinglera del Bolet de la Castellassa. Sant Llorenç del Munt.

La Cinglera del Bolet de la Castellassa des de la mateixa Castellassa.
Ja toca trèures la mandra de l'estiu, estiu en que he fet força activitat que ja aniré detallant, però per començar una escaladeta de tarda que vam fer amb l'amic "Cuc" a l'estimat Sant Llorenç. Amb la calor costa trobar objectius, o és que estic poc motivat...però aquesta modesta via ens va atreure a tots dos; es tracta d'un itinerari obert ples germans Masó el 2012 i que teníem oblidada. Ideal per una curta tarda de les que ja encara ens queden, la vam fer el nou de setembre, però ara encara, tot i el que s'escurça el dia, encara es pot fer: cal deixar el vehicle al carrer de Vista alegre de La Urbanització Cavall Bernat de Matadepera, on hi ha una gran torre. Enfileu el camí dels Monjos per a la primera cruïlla a la dreta baixeu a buscar els Plecs de Llibre per un corriol amb alguna marca de pintura groga; una vegada al Coll de Grua on ja podreu veure la Castellassa de Can Torres, cal continuar el corriol passant per un Mal Pas fins arribar al davant de la Castellassa, si ja heu arribat aquí torneu enrrera uns metres i a la dreta s'enfila un corriol tot dret enmig de l'Alzinar, quan aquest gira a l'esquerra i abans d'entrar a la Canal de l'Elefant, just a tocar de la paret allà comença la via, veureu una lleixa força característica que és per on anirem.
Des de prop de Coll de Grua, la Castellassa.

A mitja Canal de l'Elefant comença la "vieta"
Tot i la suada de l'aproximació, una horeta o menys, ara som a l'ombra i el vent ens refresca. Avui el Jordi em deixa començar! Havent localitzat la lleixa és fàcil veure on comença la via, un talús terrós al costat d' una Alzina, alzina que faré servir per llaçar-hi una baga. Flanqueig franc horitzontal a la dreta, anem agafant ambient, fins un diedre on trobem un parell de bolts, diedre típic de Sant Llorenç on tot sembla caure menys les pedres que has d'agafar...
El Jordi entrant al bosc penjat després d'una primera tirada amb trempera.
Superat el diedre, un curt flanqueig a la dreta per entrar en un mur vertical amb roca bona de veritat. A l'inici un bolt i res mes, cal continuar recta amb passos verticals i agosarats fins una fissura trencada que admet algun àlien; la continuació és una sortida vertical , aquelles sortides de la piscina, amb pocs peus i per sort bones mans...entro en un tram força trencat, no trobo un pitó que marca la ressenya i m'enfilo amunt per uns matolls, però no, haig de desgrimpar amb compte i acabo trobant l'entrada al bosc penjat, flanquejo fins un Arbre on faig reunió.
Curta i estètica segona tirada, a autoprotegir;  a sota a l'alçada de l'únic bolt.

La segona i darrera tirada és prou curta, però té gràcia...un primer tram on segueixes una llastra on pots posar el que vulguis per passar al mur compacte i de bona roca, uns metres mes amunt trobem la unica peça fixe, d'aquí la paret s'ajeu i amb compte anem a buscar un arbust on fer reunió.
Bonica perspectiva de la Castellassa de Can Torres, per on va la clàssica Matalonga.

Reunió en uns arbusts dalt de la cinglera.

Escollim baixar per la ferrata Lucky-Txell fins el camí d'anada.

Una vegada dalt de la cinglera anem a l'esquerra a buscar la canal de l'Elefant, al davant tenim l'afamada Paret de la Font Soleïa on sempre hi ha penjada gent, tot un espectacle. Deixem l'entrada a la canal de l'Elefant i resseguim el camí en direcció oest fins a trobar un corriol que va a buscar el Cingle, direcció sud-est entrant a la ferrada Lucky-Txell, canal arreglada on es pot pujar i baixar sense complicacions, tot i que baixar és més treballós com sempre. No hi ha fil de vida com a les ferrades, però l'abundor de grapes dóna seguretat. Aquesta canal arreglada ens deixa al camí d'anada, el del Mal Pas de la Castellassa a Coll de Grua.
Detallada i historiada ressenya dels germans Masó i que trobareu a
  • Santllors
  • Una via que no passarà a la història, certament, però que ens ha omplert una tarda i ens ha fet gaudir dels trempats itineraris que amb molta sensibilitat obren els germans Masó. M'ha agradat, no hi regalen res, m'ha permès una nova perspectiva sobre la Castellassa. No hi aneu a escalar, aneu-hi a passejar, passejada vertical amb trempera. La podeu complementar amb moltes d'altres vies properes per si encara us queda llum. Per a romàntics amants de Sant llorenç.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada