Al vessant obscur de la Gorra Frígia : via Ana Marisa Correia.

Després de la primera tirada, enllacem les dues següents, el Josep arribant a la tercera reunió.

Aquest dissabte ens ajuntem una bona colla que fa dies que no escalem plegats, el Toni, el Josep i el Quique. Avui el Toni marca la pauta i ens fa llevar d'hora, tant, que a Monistrol només trobem obert un bar; fem el mos amb calma tot fent-la petar i amb calma enfilem cap al Monestir. Escales dels pobres amunt fins al Pla dels ocells, on agafem un trencall a l'esquerra que s'enfila en direcció Gorros. Ben suats, sort de la refrescada d'aquests dies. Superat el mirador sobre la Plantació grimpem un corriol perdut entre alzines, d'allà una desgrimpada a buscar el contrafort de la Gorra frígia fins a trobar la paret, la nostra via és a l'esquerra de la Òptima on destaquen uns lluents parabolts grocs, la nostra via els te verds i mes endavant liles, sembla que jugem al parxís.

El Toni lluitant la magnífica quarta tirada.

Anem dues cordades, comença el Toni i darrera seu el Josep; la primera tirada és senzilla amb roca típica de cara nord. Continuem i enllacem les dues següents, a l'anar amb cinquantes ens caldrà fer un petit ensamble, facilitat per l'abundor de bolts de la tercera tirada, tota en flanqueig ascendent, on es tracta de pujar per on veïeu millor roca.

Cal paciència i col.locació per reixir en aquest vertical tram.

La quarta tirada, tercera nostra, és molt bona i dóna caràcter a la via fins ara molt poc interessant, però sols per aquesta val la pena pujar, són uns trenta metres verticals amb un inici dur i roca de pel.lícula: ens caldrà però fer un parell d'A-O a l'inici, díuen 6a+...no ho sé, però la veritat que tira enrrera i la presa és petita. superades les dues primeres cintes ja surt be, trobant als pasos claus la pedra cantelluda necessària per sortir-ne. Abans d'entrar a reunió es torna a posar molt vertical però trobem unes preses d'escàndol, arribo a la reunió ben satisfet.

El Josep recuperant-lo

El Quique amatent a la progressió del Toni a la darrera tirada.

La darrera tirada es manté vertical amb un grau amable gràcies a l'abundor de grans cantos, talment estiguèssim en un rocòdrom, llàstima del tram final que va a buscar un balmat descompost que no hem sabut fer-lo més que tibant de cintes...la roca és molt poc fiable i càuen avall força bolos, atenció en cas de cordades a sota la tercera reunió, ja que hi van directe ! Fet aquests dos passos la roca millora fins abans d'entrar a la reunió que hem de travessar un camp de "patates" altra cop pluja de meteorits avall arrossegats encara que no vulguis per la corda, repeteixo, molt de cura amb cordades a sota!

Superant el llabi descompost i plombat.

Del cim anem a buscar els ràpels de baixada, m'agradava més quan desgrimpàvem, la veritat. En dos ràpels som al peu del coll amb la Magdalena superior que és plena de cordades. Una grossa corda d'amarrar vaixells al tram relliscós ajuda en el descens.

Ressenya de l'amic

Joan Asín

Fotocim encegats pel sol, el Toni i el Quique ens esperen a baix.

Una via oberta pel polèmic Jordi Pazos, Manel Muñoz, Berni Tachín, Jordi Monterde, Pili Martínez i Iago Garcia el 2013 140 m 6b (V/V+ obligat. Via poc homogènia, les tres primeres tirades són senzilles amb una quarta que farà suar als que hagin disfrutat a les anteriors, o a l'inrevés la disfrutaran els que s'hagin avorrit a les anteriors; ideal per l'estiu, avui ens hem hagut d'abrigar. Recomanable si sabeu el que us trobareu. Molt de compte amb les pedres, sobretot mentre feu la darrera tirada si hi ha gent a la tercera reunió, hi van de pet ! La via porta el nom d'una de les millors escaladores de Portugal Ana Marisa Correia, no Ana Maria com erròniament trobareu ressenyat.