dilluns, 4 de juliol de 2016

Adictes al disolvent al Roc del Dui (Dent d'en Rossell) Ripollès.

El pany de paret per on va la nostra via tot baixant del coll.
Avui aprofitant que tinc festa pugem amb el Joan al Ripollès, anirem a la Dent d'en Rossell, al Roc del Dui; la via una de les darreres apertures del "Komado Ripollès" oberta l'u de juny de 2015 per en Patu i Xexu. Com que darrerament el Joan ha fet algunes vies per la zona i ja es coneix el camí, decidim aproximar en baixada, deixant el cotxe al darrer revolt a l'esquerra de la pista que puja a Fontalba, hi ha una bona esplanada.

A la baixada hi trobem força fites, posades per l'incombustible Jordi Lluc, que avui, casualment, ens trobem aprop del darrer coll.
Primera tirada amb un tram central que supera un desplomet.
Avui la pedra m'ha tocat a mí, i començo; la primera tirada va per un tram senzill fins arribar a un mur, aquí cal mirar-s'ho, pero si es busca es troben les preses i surt be, superat el desplomet senzill fins la reunió.
Entrant a reunió s'ajeu.
La llàstima que de la reunió estant no es veu pujar el company, ja que la via fa un tram ajagut abans de la mateixa, perdent la perspectiva, la continuació ja es veu més sostinguda.
Segona tirada bàsicament en placa

La segona té un pas que no sabem llegir i ens costa una tibada de cinta, pràcticament a l'inici...la resta ja millora el canto i es deixa fer, molt maca.
Tercera tirada amb un primer tram molsós, avui menys, i un diedre potent!

La tercera comença en una placa plena de molsa, ho arreglem amb un A-0 i ja es deixa fer, molt canto i força dret, per disfrutar. El diedre inicialment el faig per l'esquerra, però la roca al capdamunt t'obliga a tombar a la dreta, en aquest punt no sé llegir la roca i haig d'aturar-me. Una vegada "estudiat" i reposat he he, ja li tibo sortint be el pas.
Entrada  a la tercera reunió, ja avisen : "Matojo-tracción".
Per entrar a la reunió un prat amb herba-tracció !! vaja com a la primera en que també cal agafar-se d'un tronc tallat. Tanmateix aquests trams no desmereixen la via, però molta cura en cas de mullena....
Potent sostre de la quarta tirada, que enllaçarem amb la següent.

La propera tirada és prou curta, superar un desplom i poc mes així que el Joan continuarà amb la següent: al sostre tibant de cintes n'hi ha prou, passatges molt estètics i bona ganda que ajuda, que sinó!
Recuperant la cinquena tirada amb un final sorprenent.

Una placa molt fina, 6a díuen, però que a mi m'ha semblat mes ja que he hagut de tocar ferro...d'aquí un tram de jardinet tolerable i un darrer esperó molt atlètic i on també he tocat ferro...això d'anar de segon no prova he he.
Molsosa darrera tirada, fina, fina....

Ja tan sols queda un llarg de corda, a l'haver unit les dues anteriors, m'ha tocat, diuen el mes "lleig" o no tant agraciat...tot per culpa de la molsa que aquí és omnipresent, excepte els trams nets, però es nota que el Komando aquí estava cansat ha ha ha. Això sí híper-assegurat.
Entrant a la reunió cimera.
Arribant a la reunió, passos de finura, amb peus escassos i més escasses mans.
Ja fora la paret, ens desencordem i fem la FOTO-CIM

Per sortir de la via tan sols cal superar la reunió i uns metres mes amunt trobem un replà on ens deslliguem i pleguem el material. D'aquí anem a buscar en tendència a l'esquerra mirant la paret, el crestall evident, d'allà remuntar fins el prat que hi ha sobre el cim. Tot comentant-ho amb uns companys que ahir estaven fent la Tardor de Nepjejura, ens han dit que al prat aquest hi van veure una cria d'ós que se'ls va estar mirant i jugant a cuit i amagar amb ells....Deu n´hi do! si arriba a treure el nas la mare!!! La calor malgrat les dates ha estat suportable a la paret, el vent hi ha bufat força estona, a més la tercera reunió és a l'ombra! Ara, la pujada fins el cotxe l'hem suat de valent.
Ressenya de


  • Eskalades al Ripollès
  • Una via molt bona, Love-climbing en quant a l'assegurament,no hem posat res, no calia, i molt variada predominant els passos atlètics malgrat ser bàsicament en placa. Aneu-hi d'hora en previsió de tempestes de tarda que solen ser molt fortes en aquestes contrades. Combinable si heu quedat en gust de poc amb d'altres veïnes: Via dels Duis, Diedre Primavera...

    2 comentaris:

    1. Una via a tenir en compte, Jaume, gràcies, se't trobava a faltar!! I ja explicaràs què van prendre els teus companys per confondre una marmota amb una cria d'ós...

      ResponElimina
    2. Hola Joan, doncs no fumen no! però ja deus tenir raó ja ha ha ha.

      ResponElimina