 |
| La paret de les Gaites amb la cova i fissura al bell mig. |
Ara que estem confinats aprofito per recordar aquesta escalada que vam fer amb en Jordi Ceballos a la paret de Les Gaites, i que us recomano.La Paret de Les Gaites és entre el Cavall Bernat i l'Esquirol, orientada a llevant, a pocs minuts de l'aparcament; la seva curta aproximació i la roca prou bona van fer que fos solcada per molts itineraris, inicialment clàssics per a ser de caràcter esportiu mes endavant.
Per arribar a l'aparcament heu d'anar a Matadepera i d'allà cap a la Urbanització Cavall Bernat, agafeu el carrer de mateix nom fins dalt de tot, aparqueu on us siugui permès i en pocs minuts sereu a peu de paret.
 |
| Començant a pujar a la cova. |
Hi anem una tarda d'octubre, comença a fer fresca i a sobre la canal és força exposada a les ventades...anem a peu de la cova, ben evident, i ens preparem. Dubtem de per on anar, el Jordi ja ha pujat a la cova en una altra ocasió i aproxima per allà....altrament sembla que també es pot anar per l'exterior, essent mes exposat, però assegurat amb parabolts.
A la cova la progressió és complicada, la pedra patina com el sabó, el que obliga a progressar en artificial de burí, A-0, sense plaquetes, preveïene un bon grapat o escanya burins.
 |
| Arribar a la cova s'ha de fer en artifo de burins sense plaqueta. Detall de la cova de Les Gaites. |
A la cova hi trobem una bona reunió preparada per rapelar, allà ens reunim i continua cap a la verdadera primera reunió al costat d'una gran Savina penjada.
Cal fer uns passos de flanqueig horitzontal a buscar la línia de l'artificial, re-equipada amb bolts ( peçaxpeça); el tema és quan cal sortir en lliure, com sempre costa. La roca és molt bona i dóna confiança, així com un Càmalot del 4 que protegeix l'entrada a la reunió.
 |
| Se surt de la cova fent un flanqueig espectacular. |
 |
| Es progressa amb estreps fins que cal fer-ho en lliure fins la reunió de la Savina. |
La reunió és ben penjada, al costat d'una ferma Savina que podem aprofitar per a assegurar mes còmodament. L'ambient aeri i vertical .
 |
| Recuperant la tirada, el Cam 4 protegeix l'entrada a la reunió. |
 |
| Sortint de la reunió penjada al costat de la gran Savina. |
Continua el Jordi, que jo avui no tinc el dia, surt en artifo per a mesura que guanya metres anar progressant en lliure sortint del tram vertical s'ajeu per anar a buscar un diedre-fissura ampla que cal remuntar, ara ja sempre en lliure. Cal sortir de la fissura a la dreta quan aquesta es tanca, trobant la reunió sota el cim, la segona. Està preparada per a rapelar, ja que aquestes vies actualment es solen fer en estil "esportiu", els darrers metres fins a cim es negligeixen, però a o nosaltres si que ens interessen i sortim a buscar el Pla dels Escorpins, uns 10 metres senzills, sense protegir.
 |
| A la canal després de l'artifo. |
 |
| Sortint al Pla dels Escorpins amb l'Esquirol darrera. |
 |
| Ressenyes, la de dalt del butlletí UES nº47 (1978), a sota de la Web Santllors.com |
Per baixar no cal mes que anar a la capçalera de la Canal de Les Gaites i fer una desgrimpada fins a peu de via i tornar per on hem vingut. Nosaltres ho fem a la llum de la frontal doncs s'ens ha fet fosc.
Una via històrica oberta l'any 1974 per Enric Renom i Manuel Olmedo restaurada l'any 1991 amb molt d'encert ja que no li treu gens el seu caràcter inicial.
A l'Enric el coneixia i fins i tot vaig arribar a escalar amb ell quan ja l'afectava la malaltia neurodegenerativa que ens el va arrabassar, per això m'ha fet molta il.lusió que el Jordi m'hagi portat a repetir la seva línia i a la que hi penso tornar per a gaudir-la millor, amb bon sol i temps.
Si us animeu a repetir-la el Jordi al seu Blog
Roca Calenta recomana:
12 cintes, friend Cam #0.75 (#4 opcional), 3 xapes recuperables, 2 escanya-burins, tricams, 1 baga, estreps
A la cova hi trobem una bona reunió preparada per rapelar, allà ens reunim i continua cap a la verdadera primera reunió al costat d'una gran Savina penjada.
Quins temps aquells en que es podia sortir a escalar almenys dins de la comarca.... Aviam si tornen ben aviat!! Es veu distreta, la via...
ResponEliminaHola Joan ! la via t'agradaria segur, és en un tram on hi ha roca, no fang...la llàstima que si es va per la cova s'ha de fer sí o sí en artifo el primer tram ja que la roca rellisca moltíssim, altra cosa seria fer-la per fora, aleshores l'exposició és elevada.
ResponEliminaA veure quan podem coincidir .
Sempre havia fet els llargs de sota en esportiva i amb ganes de sortir per dalt. Ara gracies a la teva informacio aixi ho fare, pero per aquesta bonica i elegant via. Merci maco per anar repetint aquestes joies!
ResponEliminaEi Sergi, la via t'agradarà segur! Quan ens deixin sortir hi podem anar!
ResponElimina