Safari integral al Turó del Pí, al Serrat Nord de la Palomera. Montserrat sud. 12-02-2022.

De l'aparcament el Serrat de La Palomera

Masia de Can Jorba.

Ara fa dies que no escalem a Montserrat, avui no és el millor dia, està ennuvolat, però no fa massa fred.   Anem dues cordades i volem fer alguna cosa que no ens faci patir massa...i com no, una via dels germans Masó ens atreu:  la via Integral Safari al Serrat Nord de la Palomera.  En tenia referències del company Joan Asín que la deixava prou be, amb el que després d'esmorzar al Muntanya fem cap a l'aparcament.

Aproximació:

Per l'autovia A-2 anem a Collbató d'on anirem a l'aparcament actual de Can Jorba, que trobarem com si anèssim al restaurant de la Vinya Nova en un trencall a l'esquerra.   Del final de l'aparcament surt un corriol que va a trobar la pista a Can Jorba, de la Masia continuem per la pista que va cap al Castell;  al final d'una baixada, arribant a uns camps, veurem a la dreta el corriol que puja al Serrat de La Palomera i Coll de Muset;  el deixem i continuem fins a trobar el torrent de la Coma d'en Pastor, el seguirem, primer pel fons del torrent per després enfilar amunt pel costat esquerra de la vall, en un moment donat passarem al costat dret una estona i quan sembla que no podem continuar tornarem a la dreta, ja força amunt.   Quan el camí torna al llit del Torrent i aquest comença a enfilar-se a buscar el Pas de La Llastra, nosaltres pujarem a buscar uns bonys entre matolls, no hi ha camí definit.   Aleshores arribarem a una paret que resseguirem cap a l'esquerra, al final trobem el peu de via amb la inequívoca marca dels germans Masó:  una Sageta i una S gravades a la roca.

Ermita de la Mare de Déu de la Font sortint de Can Jorba.

Després d'un bon SAFARI! finalment la sageta inequívoca que hem trobat la via.

Per nosaltres ha estat prou difícil identificar el peu de via, no en va el nom de la via, patim un veritable Safari!  primer anem a buscar unes agulles ben maques i fermes al costat dret del torrent, però no! la zona és plena de vies, vies bàsicament d'esportiva i equipades fa molts anys amb espits....estem apunt d'enfilar-nos a una línia però hi ha un pitó i la dificultat no és la de la nostra via...amb la cua entre cames tornem al llit del Torrent, aleshores és quan veig una fita al costat esquerra, cap allà anem i seguim remuntant la vall, ens havíem precipitat.  La via, tot i que sembla impossible, és en una zona de turons d'aspecte arrodonit i de poca entitat, i sí, és aquí.

Potent primera tirada que va flanquejant a la dreta.

           La primera tirada ja localitzada per la senyal picada a la pedra i per un parabolt força amunt;   comença per terreny trencat per anar millorant xapada la primera assegurança.   De la segona començarem un llarg flanqueig horitzontal amb bones mans i peus més punyeteros.   Al final la via s'enfila recta amunt superant un llavi on rau la principal dificultat.   Tram de roca d'aspecte trencat però prou bona en realitat.   Superat el tram balmat entrem en un curt diedre i una rampa, ara sí, plena de pedretes soltes, que ens farà progressar amb cura fins la reunió.  Aquesta els germans la van fer al cim d'un bony d'aspecte gangrenós...jo prefereixo fer-la en una bona Savina al seu peu i gaudint de les vistes de la propera placa.

Acabat el flanqueig cal remuntar un llavi i recta amunt.

El company sortint del tram vertical.

Aspecte del següent mur que agafarem de dreta a esquerra.

Segona reunió en una ferma Alzina.

La segona tirada demana un canvi de reunió caminant fins a trobar la paret, nosaltres hi entrem massa a l'esquerra amb el que fem un bon tram sense assegurances enpalmant passada la segona, sembla ser que s'ha de fer mes per la dreta, aleshores vas trobant assegurances...nosaltres hi hem posat sense voler-ho un pel mes de pebre.  Retrobats els bolts la via trempa mes tot resseguint una fissura que s'evita progressant per la seva esquerra, com l'anterior tirada, caminada delicada a buscar una Alzina on fem reunió.

Entrant a la segona reunió

De la reunió veureu recta amunt un túnel d'aritjols que si el seguiu aniríem a parar a la via Luís Miguel Avendaño...nosaltres anem a l'esquerra fent un altre canvi de reunió anant a buscar un altre muret prou trempat.

La tercera tirada és curta, no en tinc fotos, però val la pena, inici delicat per la humitat i posterior escalada vertical i de bona presa, llàstima que es fa curta.

El Faraó, l'agulla dels dos caps i l'agulla de la Tempestat.

A la interessant quarta tirada

A la tercera reunió s'hi arriba desgrimpant, és en un collet entre dues agulles, la que hem escalat a la tercera tirada i la que tenim al davant, la del Turó del Pí.

Ara ja ens toca la darrera tirada, la quarta, aquesta comença en un pany de paret prou vertical i amb roca d'aspecte relliscós, típica de cara nord.   

Cal una apretada per xapar el primer bolt, la resta millora però s'ha d'escalar...trobarem una Alzina que aprofitarem per llaçar i rodejar per anar a buscar un ressalt vertical que hem de superar per entrar a la placa que ens durà al cim.   Pas amb roca d'escàndol on podrem tibar a pleret ben protegits, ja a la placa toca escalar amb atenció car les assegurances hi allunyen fins al pi on farem reunió.

Els companys esperant el seu torn.

Reunió cimera

Recuperant al Manel des de la quarta reunió.

Foto Turó del Pí.

Descens
Del Turó del Pi ens cal baixar, però els voltants són una selva! havíem llegit que era millor buscar la manera d'assolir el Serrat i d'allà baixar a buscar el camí de Coll de Muset, i així ho fem:  per on mes net ho veïem anem enfilant diferents ressalts, caldran bones grimpades i fins i tot algun pas que encordats no n'haguèssim fet ascos...però ja al serrat ens trobem envaits per la boira i no veïem massa clar per on baixar, anem resseguint el carener en direcció nord fins que ens sembla que trobem una canal per baixar...i sí baixem mes o menys dignament agafats a boixos i savines fins arribar a zona tanquil.la, anem fent per on el bosc ens permet i fantàstic! el camí que ens portarà de tornada i que ja conec d'altres vegades pujant a escalar a la Placa Roofs.    El seguirem cap a la dreta passant per sota La Palomera i la seva zona d'escalada fins al camí de Can Jorba.

Ara toca acabar de pujar dalt La Palomera i baixar pel camí 

Grimpant diferents ressalts per assolir el Serrat de La Palomera.

 

Ben contents al camí de tornada, no ens hem mullat.

Ressenya dels germans Masó que trobareu a la seva web Germans Masó.

Una via discontínua ideal per a dies com el que ens vam trobar, boira, fred, temps poc segur que desaconsella objectius mes compromesos;  tanmateix no és una via banal, sí, discontínua, però els panys de paret que enllaça són molt bons, s'hi ha d'escalar entre assegurances.  Potser la mes difícil és la primera, però està molt ben assegurada no sent gens obligada.  No vam fer servir mes que bagues per savines, està molt ben equipada, potser en algun tram senzill es pot acompletar l'equipament.

Una bona aventura, entre trobar el peu de via i fer-la que no us deixarà indiferents com se sol dir.  L'entorn molt salvatge i solitari, recomanable.