Ja hi tornem a ser ! l'esperat retorn.

Han estat molts mesos d'aturada....des del mes de Maig en que vaig tenir la lesió al retorn a la "vertical" gairebé set ! ja pensava que se m'hauria oblidat i tot.....

El Jordi començant el primer llarg de Traca i Mocador.

El sis de desembre va ser el dia, m'acompanya el Jordi Carreras "Cuc" i amb la il.lusió ens enfilem malgrat el fred cap a La Plantació, em fèia il.lusió tornar a la Canvi Climbàtic com l'anterior ocasió amb el Toni, però enguany és mes tard, fa fred, força i avui vent, malgrat tot i l'avís de l'amic Pere Forts i companyia, ens arribem a peu de via; al trascollar i començar a baixar cap a la Plantació una bufada gelada ens ha avisat...ha pogut mes les gabes que la raó i ja a peu de via m'ho miro, m'enfilo una mica, per notar sensacions, però no....avui no és el dia, ens mirem amb el Jordi i cap avall. Ha estat un bon escalfament oi Jordi!

A la segona tirada, abans de canviar de vessant.

Tot refent el camí de pujada encara farem alguns Fredolics i Llèngües de Bou, ens mirem el Serrat de Muntaner on tenim els companys fent esportiva i de cop al Jordi se li acut que hi ha unes vies dels Masó prou divertides per anar a fer.

Foto retorn il.lusionat !!!!

Comencem per la F.C.E. que ja havia fet una tarda fa temps i em sento tot extrany, sense confiança en els peus i les mans....sortosament aquesta sensació em dura poc i ja s'ha acabat la via, que és molt curta. En un ràpel ja tornem a ser a baix i ara ens acostem a la Traca i Mocador, que el Jordi em deixa fer sencera de primer; aquí ja em sento millor i escalo relaxat, disfrutant.

Historiades ressenyes dels Germans Masó.

He disfrutat molt, de la roca i de la companyia, gràcies Jordi ! Dilluns torna a ser festa i he quedat amb l'Irwing per tornar a fer via "llarga", el Maig el vaig acompanyar a la Gorra Marinera i l'endemà em lesionava....calia tronar a animar-lo a escalar clàssica, amb el que anem a l'Avi Joan, escalada senzilla, sense compromís i en la que es faria un tip de muntar reunions.

L'Irwing a l'Avi Joan.

Surt una via ideal pel retorn, tan per a mí com per a ell, ideal per a practicar via clàssica. Ens la fem com una cordada normal, acordant claus per a les reunions ja que no ens sentirem ni veurem. Tot rutlla perfecte i acabem ben satisfets.

Foto encara m'en recordo !!

No perdo el nas boletaire hehehe

Aquest darrer diumenge hi tornem, ara amb el Josep que també fas dies que no toca roca...el dia no acompanya gaire, ben tapat el matí, amb el que el recurs de la zona d'Els Graus, Codolosa és al cap, finalment decidim anar als Esperons de Fra Garí.

Amb el Josep als Esperons de Fra Garí

Començo la via, ajaguda i amb bona roca a l'inici, d'entrada ens costa veure per on va, la lògica et fa entilarte pèl fil del llom, però no, la via va a l'esquerra suposo que defugint el que segurament ja s'havia fet en "clean".

Es van succeïnt les tirades, aquesta via a diferència de la seva paralela, l'Avi Joan, és mes discontinua, però els ressalts tenen mes pebre! vaja que s'hi ha de tibar si es vol passar sense agafar-s'hi. Superem amb una bopna tibada de cinta el 6c final i ja som al Camí de les Bateries. Encara és d'hora relativament i li dic al Josep que tinc ganes d'enfilar-m'he per la via Directanna o Directissima del Llençol, un 6a+ de continuïtat que ja havia fet però de segon.

Quina disfrutada ! la Directanna  Directissima del Llençol

Això sí que és la tornada a la vertical, que la via ja és exigent!

No m'ho penso gaire, agafo totes les expres que duem i amunt, vaig be, encaro la placa i a un punt dubto, veig el pas però les mans comencen a estar "calentes"...no vull volar i em penjo a descansar els avantbraços, una vegada recuperat el pas surt molt be, ole! això m'anima a continuar pujant; gairebé al mig cal decantar-se a l'esquerra i aleshores xapar, dubto un moment i agafo la cinta per xapar i ja està tibo d'ella i supero el pas...és el punt mes finot, passat aquest ja amb calma vaig enfilant-me fins en diagonal entrar a la reunió, em quedo sense cintes, en calen setze!

Bona ressenya del Luychi (La Noche del Loro)

Be, ja torno a donar-vos la tabarra hahaha, han estat tres dies de prova en que he disfrutat molt, caldrà continuar treballant que no està tot fet ni molt menys, però vaja començo a veure el final del túnel escalatòriament parlant, que altrament m'ho he passat molt be caminant com un boig i boletejant aquesta tardor. Pels que s'iniciin a l'ecalada aquestes vies ressenyades són ideals per anar agafant confiança en això de fer reunions i treballar en cordada, ah! i estan al solet que ara això va car.