diumenge, 28 de desembre de 2014

Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.

La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...
Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això.
Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.
Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via.
El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.
El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus.
Tercer llarg, trencat i discontinu.

Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.
De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via.
Entrant a la primera reunió de La Carla.
Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del

  • Joan Baraldès
  • i que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens.
    Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.
    Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel.
    S'ho ha passat "pipa"
    Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel.
    Reunió cimera de la variant ràpel.
    Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat.
    "enigamàtic" tub a la via....

    Si, sí, jo també hi era....

    El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després de fer la via Independència.
    Sense entrebancs fem els tres ràpels, ja som a baix i anem a veure si la resta de la colla són a baix; quan arribem al peu de via encara no hi són, però els escoltem, i aviat apareix el Toni fent el darrer ràpel. Hem aprofitat prou el dia, ha estat ennuvolat, ha sortit un moment el solet, ens ha plovisquejat...i ara torna a estar ben tapat, però ens ho hem passat prou be.


    Ressenyes que trobareu a


  • Sisbemesanapren

  • Malanyeu, zona d'escalada ideal per l'hivern quan l'anticicló apreta el fred a la vall i escalfa la paret, avui les vies han estat senzilletes, la Doraemon i la Carla molt ben equipades, sobretot el primer llarg de la Carla, i mes aventurera la Independència, semiequipada amb bolts i ponts de roca. La Carla, ideal per a començar en via llarga, amb reunions còmodes, excepte la cimera. Si hi aneu tingueu molt de cura amb l'entorn i amb els seus habitants, deixeu els vehicles ben aparcats i no molesteu el bestiar, estem en una zona privada i hem de conviure tots amb respecte si hi volem continuar escalant molts anys.

    5 comentaris:

    1. Hola Jaume.
      Malanyeu ès un paradis que sempre t'acull amb els braços oberts.
      Que li va semblar la via independéncia al Toni ?

      ResponElimina
    2. Hola Joan,
      al Jordi i el Toni els hi van agradar molt les dues primeres tirades, la tercera no, molt trencada i per ells negligible, jo hauré de fer-la per poder opinar i segur que la faré.

      ResponElimina
    3. Veig que vas anar a passar fred a Malanyeu..., quan no fa sol és com una cara nord! Mica a mica vas agafant confiança, no? Et veig molt recuperat.

      ResponElimina
    4. Dona gust tornar a llegir les teves "piades" veig que ja estàs molt recuperat, el 2015 no hi haurà qui et pari.
      Respecte Malanyeu, només hi ha un pero que s'han obert masses vies i ara hi ha molta gent i a voltes risc d'accidents per caiguda de pedres. Amb la roca que tenim i exploten llocs com aquest. Que hi farem. Bon any.

      ResponElimina
    5. Hola Joan, doncs una mica de fred sí que vam passar, però encara que no va fer vent. Vaig fent, pe`ro recuperat, recuperat, encara falta...
      Manel tens tota la raó, Malanyeu si es massifica perdrà el seu encant, si no ens prohibeixen escalar-hi...que tot podria ser, és el que aporta la massificació.

      ResponElimina