Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.

La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...

Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això.

Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.

Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via.

El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.

El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus.

Tercer llarg, trencat i discontinu.

Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.

De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via.

Entrant a la primera reunió de La Carla.

Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del

Joan Baraldès

i que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens.

Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.

Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel.

S'ho ha passat "pipa"

Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel.

Reunió cimera de la variant ràpel.

Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat.

"enigamàtic" tub a la via....

Si, sí, jo també hi era....

El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després de fer la via Independència.

Sense entrebancs fem els tres ràpels, ja som a baix i anem a veure si la resta de la colla són a baix; quan arribem al peu de via encara no hi són, però els escoltem, i aviat apareix el Toni fent el darrer ràpel. Hem aprofitat prou el dia, ha estat ennuvolat, ha sortit un moment el solet, ens ha plovisquejat...i ara torna a estar ben tapat, però ens ho hem passat prou be.

Ressenyes que trobareu a

Sisbemesanapren

Malanyeu, zona d'escalada ideal per l'hivern quan l'anticicló apreta el fred a la vall i escalfa la paret, avui les vies han estat senzilletes, la Doraemon i la Carla molt ben equipades, sobretot el primer llarg de la Carla, i mes aventurera la Independència, semiequipada amb bolts i ponts de roca. La Carla, ideal per a començar en via llarga, amb reunions còmodes, excepte la cimera. Si hi aneu tingueu molt de cura amb l'entorn i amb els seus habitants, deixeu els vehicles ben aparcats i no molesteu el bestiar, estem en una zona privada i hem de conviure tots amb respecte si hi volem continuar escalant molts anys.