Via Epirimountains i via Salvadora sortint per Montse Curto. Malanyeu anticiclònic.

Sant Sadurní parroquial del poblet de Malanyeu 

Estrenem el nou any escalatòriament parlant ! esperem que sigui com a mínim igual o millor que l'anterior, que oblidi les lesions i disfrutem la roca amb bona companyia. Avui amb l'anticicló ben establert decidim tornar a Malanyeu. Aquest raconet ens captiva, a gairebé 1000 metres d'alçada ens regala un paisatge bucòlic i una escalada peculiar, amanit per un microclima especial que fa que, si fa sol, a ple i cru hivern s'hi escali en màniga curta. Arribem els primers, però mentre ens equipem, l'aparcament ja s'omple. Saludem la colla de Badalona, el Joanet, el Jordi i el Toni, avui sense l'amic Joan que sembla que és esquiant.

El Toni recuperant la primera tirada de l'Epirimountains i arribant a la reunió.

Travessem el poble i fem l'agradable aproximació cap a a la paret del Devessó, jo tinc ganes de fer l'Epirimountains, via del Francesc Sunyol, equipada per no patir, que és el que em convé fins que no agafi confiança amb el braç i el Toni vol tastar la Salvadora, de caire mes aventurer. Les costums millor no pèrdre-les així que començo: em sorprèn la via, bona roca, gens relliscosa i molt tècnica, la disfruto ! L'arribada a la reunió una mica trencada però curiosa sobre un pedestal desenganxat de la paret.

Al pas clau de la segona tirada

Puja el Toni, veig que no en passa massa via...i és que és de mirar-s'ho, molt ben trobada! Continua amb la següent tirada que manté la mateixa tònica, amb, a la meitat, un pas picantó si no trobes la presa adeqüada...un espit és molt a desmà i despista.

A la bavaresa abans d'encarar la placa de 6b.

El darrer llarg comença trencat per acostar-se a una gran placa penjada molt divertida i potent, per millorar l'assegurament del primer i evitar que la corda pesi massa, és factible de fer una reunió sota la bavaresa aprofitant un espit reforçat amb flotants, tanmateix nosaltres no ho vam fer. Per arribar a la placa cal superar una bavaresa.
No tinc massa clar com faré la tirada ja que tiba prou i jo no estic encara per "això", però m'hi poso: la bavaresa, fàcil, moïments elegants, senzilla, ja a peu de la "Placa" la cosa canvia, pocs peus si li fots recta, la lògica et tira a l'esquerra, però no m'en surto i tibo d'A-0, em costa equilibrar-me i hauré de fer-ne un altre per col.locar-me be. La resta ho lluito i surt! encara prou ! El Toni recupera la tirada i sua per encadenar! ha estat apunt!

La colla de Badalona: el Joanet, el Jordi i el Toni, fent "obres" a la via Independència.

La colla de Badalona estan deixant la via Independència apunt de revista!

A la dreta de la Montse Curto, la via Salvadora.

En un parell de ràpels som baix i amb ganes de mes! mentre recollim cordes i el fato trobem la Glòria i l'Anselm que han arribat tard, trobant els seus objectius ocupats, els animem a fer la Montse Curto, nosaltres farem la Salvadora i així podrem escalar plegats sense fer-nos nosa. La Salvadora fa la primera reunió a la segona de la M.Curto i el darrer tram coincideix en algun tram, però segur que no ens destorbem.

A la Salvadora hi trobarem burins i ponts de roca....

Comença el Toni, que ja ha escalfat, i li toca ! La Salvadora no en sabem l'aperturista, pensava que era de l'Amadeu Pagès, però hi ha massa ferro, encara que siguin burins, que no és el seu estil. Comença amb bona roca, però superat el segon burí, la cosa es complica i cal vigilar molt de no apedregar l'assegurador, en el meu cas, a la Glòria, que està començant la Montse Curto. Superat aquest tros trencat, s'entra a la placa que ressegueix la via del Sunyol, però ben be pel mig, en una elegant diagonal ascendent a la dreta tot cercant la millor roca. El Toni la disfruta ! El darrer tram i la reunió, és comú amb la via veïna.

La Glòria al darrer llarg de la Montse Curto.

La Glòria i l'Anselm encara no han arribat i continuo jo per la Montse Curto fins dalt, em miro la Salvadora, però de moment prefereixo la via equipada, tot i que baixant l'estudio i de ben segur que tornaré per fer aquest tram tan ferm de La Salvadora, on amb un joc de tascons i Friends l'amaneixes al gust. En fem via i quan rapelem ens trobem els companys apunt de sortir pel seu tercer llarg, la Glòria ara encapçala la cordada i ens quedem a animar-la!

L'Anselm i el Toni animant-la !

Com una Campiona encadena la tirada !

Comença amb recança de que ens la mirem, hahaha però s'ho treballa prou be i a la placa del mig on hi ha un passet finot de peus, com si res ! m'ha costat mes a mí!

Una placa de forats per disfrutar que la Glòria es va treballar amb solvència!

La resta tot i ser en diagonal extrany, cap problema, amb agilitat ja és al peu de la placa final que resol amb solvència ! i és que t'ho has de creure Glòria! cal escalar de primera que tú pots.

Rapelem sense problemes.

L'Anselm recupera el llarg i nosaltres anem desfilant avall, els deixem les cordes passades i ens esperem a peu de via. El dia és espaterrant! m'entretinc fent fotos del paisatge sempre canviant, amb un sol ja mig-ponent, que acoloreix i escalfa.

Ens ho hem passat molt be, Malanyeu en bona companyia.

Malgrat ser força cordades, es respira tranquil.litat.

Malanyeu en estat pur.....

l'Església de Malanyeu avui era oberta, la netejaven per la visita del Bisbe !

El Pedra omnipresent....

Ressenyes que trobareu a

Romàntic Guerrer

Mikimiaus blog

Un bon parell de vies, l'Epirimountains, molt ben equipada, de grau 6a+/6b en lliure, però no mes de Vè obligat. La Salvadora més aventurera però de grau mes suau, per gaudir de la roca i del recorregut, molt ben trobat. Ens ha faltat fer la segona tirada d'aquesta que ha de ser una disfrutada de canto amb fàcil amaniment.
CUIDEM MALANYEU ens vam trobar força paperots amb el regalet pertinent a sota, a peu de vies....això és inadmisible! si no sabem cuidar la zona anem malament i aleshores quan ens "xapin" la zona no ho entendrem.....