Memòria selectiva, Aberroncho i Sabina Wall, pòquer de vies a La Formiguera.

Paret de La Formiguera des de l'aparcament.

L'anticicló ens abandona i torna la fredorada! també m'abandona el Toni que té viatge familiar, amb el que aprofitem per quedar amb el Wolfgang, que ja fèia dies que ho volíem fer; el temps sembla que serà acceptable el dissabte amb el que ens decidim per Sant Llorenç de Montgai, raconada ben arrecerada quan el vent del nord apreta i calenteta si hi peta el solet... La mèteo avisa que bufarà nord i a les terres de Lleida cel serè! bé! però mentre fem via deixant un Montserrat lluminós i serè enfilant la Panadella el cel és ben gris i no s'albira cap clariana... Avui finalment som tres, el Víctor, company del Wolfgang, ens farà companyia. Van passant els quilòmetres i la boira no escampa...fem drecera de revolts per camí de Montgai a Cubells i d'aquí a Camarasa, i és que no cal apresar-se que fot un fred!

Apunt de solfa, encara sense sol !

No era la intenció, però acabem al Bar del Jaume de Sant Llorenç de Montgai fent un cafetó tot fent temps, però el temps no en vol avui amb el que ben abrigats sortim de l'aparcament del costat del pont des d'on ja veïem la paret de la Formiguera. Caminada curta on només escalfem una mica a la pujada a la via del tren. Les càssiques de tota la vida, Normal, Martineti i Garrets-Eusebi ja les coneixem, amb el que ens posem a la Memòria Selectiva, la primera a l'esquerra després de la Normal. Començarà el Wolfgang amb una primera tirada d'escalfament prou senzilla i molt ben equipada.

Segon llarg de Memòria selectiva.

Continuo jo amb la segona, aquí la paret ja trempa i haig d'escalar, amb el fred encara sembla mes i tot, però hi ha molt bona presa, fonda i tallant quan cal, per tibar-hi a plaer.

Cordada de Barcelona a la Normal.

Divertit tercer llarg.

De la reunió estant saludo els company de la Normal que disfruten de la roca també. Ara continua el Víctor, aquest tram es veu dret i llisot, però enganya, té molt bona presa. En passa via i ràpidament podem comprovar la bonior del tram.

Segona tirada de l'Aberroncho

Anem una mica despistats, almenys jo hahaha i al rapelar em passo la primera reunió, que té anelles, i baixo fins l'altra, error! remunto altra cop fins la reunió esmenant el tema. Des d'aquí, ara sí amb doble 60 som al terra. El Wolfgang vol fer ara l'Aberroncho i cap allà que anem. Despistats resulta que comencem a la primera reunió, deixant-nos el llarg de la canal, però pensant-nos que ho fem be; així ja que la tercera tirada és la mes maca se la demana ell que abans ha fet el llarg senzill...i així ho fem però.... El Víctor comença fent el segon llarg, per nosaltres el primer hahaha cap problema excepte un tram trencadot a l'entrar a la reunió.

Emergint del tram vertical de la tercera tirada.

És el meu torn, en teoria em toca una tirada senzilla de IV....ho veig prou dretot però ni m'ho plantejo...comença senzillot però es va complicant, i la paret cada cop la veig més curta...els comento als companys que em sembla que m'ha tocat la cirereta hahaha i jo que no volia tibar! i tibo de valent; m'haig de penjar a mirar-m'ho, no m'ho esperava, buff, i s'ha d'escalar. Bons forats però encara les forces no són les d'abans i millor assegurar el tanto, així que m'ho vaig estudiant fent reposos. Surten tots els passos, però cal mirar-s'ho, sobretot el de sortida on un bon peu n'és la clau.

Després de la rampa inicial empalmem la resta a la Sabina Wall.

Els companys pugen sallant, estan forts! rapelem i ja tornem a ser a baix, encara en volem més amb el que fem cap a la Sabina Wall que tenim al costat: la primera tirada és gairebé una grimpada, em toca a mí, pujo ben depressa que li reservem la resta pel Wolfgang, que s'ha quedat sense tibar encara...quan sóc a la reunió penso que, perquè no? enllaci les dues següents tirades.

El Wolfgang disfrutant-hi.

No em costa convènce'l, agafa totes les cintes que portem i amunt: bona roca, bones gandes, i la paret que es va redreçant a mesura que t'enfiles; a l'alçada de la Sabina que dóna nom a la via és quan trempa mes, però la roca té uns forats excel.lents que fan disfrutar.

Al capdamunt de La Formiguera, amb la "feina " feta.

Hem fet la via en una mica mes de mitja hora, ens asseïem al cim gaudint dels darrers rajos de sol, satisfets d'una jornada d'escalada que semblava tòrcer's al començament, però que ha acabat amb un cel ben blau i una temperatura agradable.

El pantà esplendorós.

Amb l'arribada de l'ombra toquem el dos.

A peu de via l'ombra ja senyoreja, i amb ella la fresca, pleguem els trepants i ens en tornem tot admirant les parets ataronjades i el blau del pantà.

Llums càlides de tarda

Ressenyes que trobareu per la web, la darrera de

Sisbemesanapren

La Formiguera és una paret molt agraïda, amb bona roca i itineraris molt interessants i clàssics com la Martinetti, la Normal o la Garrets Eusebi, jo fèia anys que no m'hi atançava i m'ha sorprès la quantitat de vies que hi ha obertes actualment.
És una paret escola on poder consolidar l'escalada de vàries tirades la gent que comença, tot i això no és una paret ben be d'iniciació, sinó més aviat de perfeccionament. A evitar en dies calorosos, ideal per hivern anticiclònic.