dilluns, 26 de gener de 2015

Gep Llarg, Daniel a la Miranda de les Bohigues i la Bitlla, aresta brucs, disfrutant a Agulles !

Agulles! de dreta a esquerra: Miranda de les Bohigues, Mirador de la Miranda, La Boteruda, El Gep Llarg, Els Merlets i senyorejant l'agulla del Capdamunt.
Aquest dissabte toca portar el Joaquin a escalar a Montserrat, és d'Alacant i fa bàsicament esportiva amb el que desconeix completament el que s'hi dóna a Montserrat, dubto de a on portar-lo, ho comento amb el Toni, que ens acompanyarà, i malgrat l'amenaça del vent em recomana que anem a Agulles; així ho fem i després de matinar força si pensem en mentalitat d'escalador esportiu...fem cap al bar a acabar de decidir-nos davant un bon entrepà i el corresponent cafetó, que no falti!
Primers passos Montserratins pel Joaquin al Gep Llarg.
Deu n'hi do el vent que fa i hem de canviar d'agulla per buscar-ne de mes arrecerada i la millor és el Gep llarg que queda amagada entre les seves veïnes, a l'aresta Burcs hi ha una cordada amb el que ens posem a la de la seva esquerra. Anant tres avui el Toni anirà sempre de primer, el Joaquín no té massa adquirit el tema de les reunions i així es podrà concentrar en escalar tan sols i disfrutar el paisatge, jo aprofito per fer-li un bon recull de fotos.
Entrant al cim de l'agulla.
Ja som dalt el Gep Llarg, tenim ganes de mes i ara fem cap a la Miranda de les Boigues, hi ha una cordada a l'aresta brucs amb el que anem a la dreta a la via Daniel;
Satisfet després de la seva primera agulla Montserratina.

Iniciant el flanqueig de la Daniel a La Miranda.
El peu de via de la Daniel és còmode i l'inici senzill però en flanqueig, el Joaquín ja s'ho mira, ja se sap que això de flanquejar no agrada massa...la roca és bona llevat d'alguna llastreta i les assegurances ben posades, vaja ideal per disfrutar-hi.
Al segon llarg on ja s'adona de la peculiaritat de l'escalada Montserratina.
A la segona tirada la paret trempa i aquí ja s'escala oi Joaquín? sobretotr arribant a la segona reunió on hi ha un pas finot, finot, les ressenyes díuen Vè, però per a nosaltres un bon Vè+.
Agulles és IMPRESSIONANT !

Foto-bateig Montserratí.
La tercera tirada és menys mantinguda però té una estètica de gran bellesa, aquí ja s'olora aire i el Joaquín ens cometa que ha "vibrat", no està acostumat a tenir tant d'aire sota els peus. Tardem a baixar, cal assaborir aquest paisatge; el descens el fem per una rosta canal en direcció a la Canal del Cirerer, passem per sota el Dàtil i continuem per un corriol que flanqueja la base de les agulle spassant per l'avenc dels Pouetons on el Jordi Coma i copmpanys són dins, ens els hem trobat a l'aparcament. Del Refugi Vicenç Barbé cap al coll de les Portelles i a Can Massana d'on fem cap al Bar Granada on trobem la resta de colla que eren al Timbaler fent la Francesc Sardans i la Josep Nieto. Amb unes Alambres i uns xips al davant arreglem el mon. Ha estat un estimulant "bateig" pel Joaquin que s'ho ha pssat molt be, ja el tenim enverinat, llàstima que visqui tant lluny.
La Bitlla és avui l'objectiu.
Diumenge em toca guardia, amb el que dilluns tinc festa, quedo amb el Jordi per fer una escaladeta que tinc pendent de l'any passat, la Bitlla: una tarda hi vam anar amb el Josep i quan arribem m'adono que m'he deixat els gats ! encara vaig intentar-ho amb esportives de córrer i vam fer fins el primer llarg, restant la segona tirada per fer. Avui ha de ser el dia, fa fred però fa sol, el vent és suau. Quan arribem a Can Massana m'adono que m'he deixat la corda?! com pot ser? això de treballar tant no és bo! nop m'ho penso, Jordi, puja que l'anem a buscar.
Al peu de l'aresta Brucs.
Aquesta agulla sembla que la tingui maleïda, mentre tornem el cel s'ha entrenyinat i a estones s'ennuvola...però avui ha de ser el dia, amunt! fa fresca, però el sol a estones torna a lluir. Ens arrivem al refugi d'on agafem el camí a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi un caminoi s'enfila recta amunt, la Bitlla s'entreveu entre els arbres.
Fantàstica placa de la primera tirada.

Com que el primer llarg ja l'he fet, avui el Jordi es demana començar, s'està prou be, ara toca el sol i no fa vent, ole! ja tocava una mica de sort. Amb calma i concentració, no és difícil però la primera assegurança és força amunt, just abans d'una balmeta, és un espit rovellat que es mimetitza i no el veus fins que hi ets aprop. Una llastra desenganxada permet assegurar la continuació, que es posa dreta, un Camalot de l'1 i mes amunt un àlien, ara ja abans d'entrar a reunió trobarem l'altre espit.
Ja a la reunió.
Un flanqueig a la dreta i ja s'entra a la reunió que és amagada per una Alzina que permet reforçar-la. El Jordi m'avisa que ja puc pujar. Disfruto, la roca és calenteta i cantelluda, els gats arrapen amb ganes, quina diferència de quan vaig pujar amb les Brooks!
El Jordi desequipant el diedre del segon llarg.
És el meu torn, agafo tot el material i m'enfilo pel diedre, e spot protegir molt be, jo llaço una branca d'Alzina només sortir i amunt! a mig diedre col.loco el Càmalot del 2 i més amunt en uns forats de pitonatge un Àlien, m'ha quedat el tram hiper segur! ara em toca flanquejar a l'esquerra ja al capdamunt del diedre, quan aquest es tanca. Un replà amable em rep, be, anem be, i encara anem millor, un altre forat de pitonatge ideal per un altre Àlien. Una rampeta de còdols amables em porta fins la fisura on haig de trobar el Pitó i dic el Pitó, perquè és l'únic de la via hahaha.
Traïent el nas del muret i emergint-ne.

Aquí la cosa es posa dreta, però hi ha bones preses i uns merlets d'escàndol, llaço un que és a la vertical del pitó i ja em decanto a la dreta, tinc a la vista un burí rovellat, és el pas clau de la via, cal fer una apretadeta i un pas d'adherència amb el peu per abastar-lo; ja és meu! ja més tranquil, el que fa el "coco" perquè no se si aquesta xinxeta m'aguantaria en cas de sacar....però el fet de tenir-hi la corda passada em relaxa, són un cagat i ara més després de l'aturada per l'espatlla !
Reunió atrotinada, quants anys tindrà?
Busco bones mans, els peus són més escadussers i cap amunt i desseguida flanquejo a l'esquerra entrant en un terreny mes ajagut i amb bones preses, això ja ho tinc! un parell de metres i reunió, i quina reunió, d'època. Bloquejo el triangle i aprofito la munió de burins per lligar-m'hi també. Li tenia respecte a aquesta tirada i sobretot ara després de tan de temps sense escalar, però he disfrutat! potser ho he híper-equipat, però així també he fet pràctiques hehe. Gràcies Jordi per acompanyar-me.
Divertit i senzill darrer tram fins al cim.
El Jordi puja sense problemes, només els que li dónen els molts trastos que he col.locat hahaha! i ara continua pels darrers metres fins al cim de l'agulla. La intenció inicial era de rapelar cap a la Bola i fer també la normal, però la badada de la corda ens ha destrempat i fet perdre una hora...amés el Jordi ha deixat les botes a peu de via amb el que la rapelarem.
Dalt la Bitlla, per fí !
Estic content, la lesió sembla que l'estic oblidant mica en mica, avui aquesta tirada ha estat un exàmen per mí, pel meu coco...i penso que l'he superat molt be! Em faig un tip de fotografiar les Agulles des d'aquesta nova perspectiva; mentre ens regalem amb la vista, el cel es va tapant i el vent apreta, ens caldrà baixar sino volem començar a petar de dents.
Pot amb la llibreta registre.

Desgrimpem cap a la segona reunió.

Rapelem la via, ja que les sabates del Jordi s'han quedat al peu de l'agulla.



Ressenyes de:
  • Districte de les Bruixes
  • ,
  • el Col.leccionista de vies
  • i El Balcó de la Lluna.

    El dia s'ha acabat espatllant però la Bitlla al Sac!
    La regió d'Agulles és un paradís de l'escalada; per molt que hi vagi mai me les sabré totes ni les acabaré pas pujant totes...Agulles té màgia, la seva escalada sense ser difícil té l'afegitó sovint de l'exposició, de la aèria panoràmica, del delicat equilibri...diumenge era una munió de cordades a cada agulla, avui dilluns hem tingut el goig d'escalar pràcticament sols, tot un luxe.

    8 comentaris:

    1. Carai esteu fet una corre-agulles, enhorabona.

      ResponElimina
    2. Ostres molt bé, la Bitlla és de les boniques. Ja tocava. Feu molt bona cara. sembla que us ho heu passat molt bé. Felicitats!!

      ResponElimina
    3. Hola Joan, és que ja tocava tornat a tocar conglomerat que si no es perd l'hàbit, a més Agulles és tan ferm....

      ResponElimina
    4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      ResponElimina
    5. Molt bona l'aresta de la Bitlla, en tinc un gran record! Veig que vas agafant el ritme...

      ResponElimina
    6. Hola Joan, sí que és maca sí, una via que li tenia ganes, senzilla, però "peleona" hahaha a veure si és veritat i anem millorant.

      ResponElimina
    7. Bona passetjada per les agulles, jaume!!!

      ResponElimina
    8. Fèia temps que no escalava a Agulles Joan, i la veritat que té màgia, petites ascensions, però grans en paisatge, història i records.

      ResponElimina