Barcelonets a la Pastereta est, una raconada "calenta".

Gaudint de la verticalitat i del magnífic comglomerat de la primera tirada.

Després d'uns dies sense poder sortir, tinc les "iaies" delicades, aquesta setmana no pintava massa be....dijous la nevada ho deixa tot ben enblanquinat i fot un fred que pela! però el Toni em truca: torna de viatge dissabte nit i té ganes d'escalar; amés diumenge és el seu anniversari. No massa d'hora pel que acostuma fem cap al Muntanya a esmorzar i decidir on la farem petar, jo m'apunto a on digui i surt la paraula Barcelonets a la Pastereta, ja l'hem
feta
però fa força anys, tant com set, i cap allà que anem.

Una vegada dalt cal flanquejar a la dreta, senzill, però amb ambient.

Aparquem al costat de la hípica i comencem a caminar cap al Serrat d'en Muntaner, caminada ara més llarga, però tranquil.la i que permet encarar la pujada ja calents, malgrat la prohibició alguns no ho volen entendre i al capdamunt del camí hi trobem al pujar un cotxe i al baixar un Tot terreny dels Mossos, quina barra! Una vegada a la vertical de la Pastereta cal fer cap a la dreta, hi trobarem fites, per anar a petar al vessant solei; per assolir el peu de via ens caldrà grimpar un tros que ara és equipat amb una cordeta, cordeta de la que millor no us en fieu gaire ja que s'aguanta d'una anella prou dèbil...

Entrant al desplom del tercer llarg i iniciant l'artificial.

La via comença en una pilastra vertical on fàcilment identificarem la fila de xapes; a l'esquerra la via Pacho Hidalgo, també molt interessant com la del diedre del Joan Asín, la Petit Four. Avui s'ha demanat començar el Toni, que l'anterior vegada ho vaig fer jo, d'entrada sobta la verticalitat, però la roca és abrasiva i cantelluda, els bolts, abundants, són però a on cal, has d'escalar, et fan fer el pas i aleshores xapes còmodament. A mesura que t'enfiles la dificultat baixa, al capdamunt la via es desvia a la dreta en un flanqueig ascendent que finalment es converteix en una travessia horitzontal fins la reunió, cada cop més fàcil.

En plena feina, no ho sembla però desploma molt i en travessa....

És el meu torn, no recordo res d'aquest llarg, avantatges de fer-se gran hahaha i de fer mes de set anys que la vam fer! comença per un tram trencat també en diagonal ascendent a la dreta, roca cantelluda però trencada, aneu amb compte d'on tibeu. Trobes un bolt abans d'enfilar-te sota un mur vertical i d'ell fàcilment engrapes el següent, el "tema" és en el següent pas...6a li marca la ressenya i a fè que ho és, encara no estic per aquestes apretades, sobretot el cap....aconsegueixo passar la cinta i m'hi penjo, la continuació no afluixa però, i cal escalar. Lleguint la roca em cal desviar-me a l'esquerra deixant la línia de bolts a la dreta per tornar poc després a la vertical, amb els braços com butifarrons, descanso penjat de la cinta assegurant l'entrada a la reunió, que és senzilla però queda lluny. D'aquesta tirada no tenim imatges ja que queda amagada de la reunió i amés el Toni no dúia càmara.

A la reunió cimera hi venta i hi fa força fred, el Toni garratibat!

Ja som al darrer llarg, comença ajagut amb roca d'escàndol, per posar-se sota el desplom, també molt ben assegurat. El primer pas d'estrep és espectacular, quedes ben penjat i la dificultat està en que no va recta amunt sinó que flanqueja, des d'abaix no ho sembla! Tanmateix el Toni se'n surt molt be i jo amb l'ajuda del Fi-Fi en passo força via. El que té gràcia és l'entrada a reunió, on la roca és trencada per a les mans i els peus escadussers...costa sortir-ne, tan de primer com de segon ! Es pot baixar en dos ràpels, el primer amb doble corda de seixanta fins la primera reunió i el darrer amb corda simple de 60 arriba ben just, nosaltres n'hem fet tres ja que no recordàvem com es baixava.

Ressenyes de l'amic

Joan Prunera i de la desapareguda Ona Climb.

La Pastereta és un racó ideal, a l'hivern el seu vessant est ens permetrà escalar fins els dies més freds si no bufa massa el vent. a l'estiu el vessant oest és ideal. Vies per a tots els gustos i amb roca immillorable. La Barcelonets és una via de caire esportiu oberta el 2006 per J. Moragas, F. Garcia i R. Barceló. Molt ben assegurada, tot i que al tenir flanquejos caldrà vigilar si hi duem gent que comença, i l'artificial sense ser difícil, demana tècnica.