dimecres, 18 de febrer de 2015

Morro Pla, via Maite Montilla Vílchez i la Sense Nom, aresta Brucs.

Entre Frares i Agulles ha estat avui la gresca...

Aquest cap de setmana he treballat amb el que haig d'aprofitar el dilluns, truco al Joan i de seguida ens entenem! tenim diferents propostes i la del Joan em sembla be: fer força metres tot pujant Cajoleta, Plecs i Montgròs per acabar dalt la Roca Plana... després d'esmorzar al Muntanya anem a l'aparcament Nubiola i comencem a caminar...Jaume has mirat el tema regulacions? em diu el Joan...no però ara ho miro, renoi la regulació per nidificació comença just avui....be, girem cua i a per la meva proposta:  Ecos el Dit Xic i el Ditet on tinc unes vies dels germans Masó per conèixer. Sortosament tenim tot el dia i encara és bona hora.
El Morro Pla, aquí sí que el nom fa a la cosa, quin ull els que la van batejar!
Tornem-hi, ara deixem el cotxe a Can Massana i cap al Pas de la Portella, refugi Vicenç Barbé i abans de la Miranda del Pas del Príncep a buscar els Ditets; una bona caminada però que s'ho val. Amb una mica de mosqueig ja ens adonem que les vies que he triat són a l'ombra...som al davant de l'aresta Brucs del Dit, a aquesta sí que li toca el sol hahaha però no és el que pesàvem per avui, quin cangueli, quina por. Però encara no està tot perdut el Joan no ha fet el Morro Pla i allà hi conec la Maite Montilla que és molt maca, ja l'he fet dos cops.
El Joan treballant fort a la segona tirada, 6a+, cada cop més finet ai las!

Ens caldrà remuntar tota l'alta ruta de Frares per anar a buscar el Morro Pla, potser escalar no escalarem molt, pero caminar!! El peu de via el localitzem facilment: deixem enrrera una magnífica Pinassa de tres branques i arribem a una especia d'era, a l'esquerra un corriol ens ressegueix la base de l'agulla, primer trobem la Directa de los Gonzàlez i ben be a l'altra banda la nostra, veurem dos espits seguidets. Avui començo jo;   com sempre aquests peus d'agulla són delicats, però sense patir. superat el segon espit, que mostra ja el pas dels anys i es veu la camisa mig fora, ve un tram d'uns sis o set metres on cal anar a l'esquerra tot buscant la millor roca fins al següent espit que inicialment no es veu. d'aquí recta amunt a buscar una fisura on un pont de roca molt deteriorat ens marca que hem de començar a flanquejar a l'esquerra. Aquí hi entra molt be un Àlien que dóna molta més confiança. Un pitó ben maco ens marca que hem d'enfilar recta amunt per un tram vertical i espectacular marcat per un altre espit. Faig reunió en una escletxa d'uns blocs, la sabina és com molt esquifida.
Començant el flanqueig, travesia aèria, espectacular per arribar a una reunió penjada.
Ara li toca al Joan el llarg estrella, un mur vertical i tècnic on per arribar a la primera assegurança ja cal fer una bona grimpada. És molt finot però ben assegurat i en A-0 surt, A-1 segons la resenya; a mesura que guanya alçada la roca millora en preses i és per disfrutar. El flanqueig també és divertit, d'entrada del primer pitó no es veu el segon, sort que la roca és molt bona. Tanmateix amb Àliens també es podria protegir. La reunió és sota un mur vertical però curt, llàstima.
Deixant enrrera el tram vertical de la tercera tirada, amb un pas punyetero.
La reunió és ben airosa, penjada i incòmoda, amb el que marxo aviat cap amunt, bona roca, verticalitat i bona presa, una disfrutada, llàstima que és curt! costa sortir de la vertical, les preses són escadusseres i no et veus els peus, una vegada fet el pas ja s'acaba i caminant a buscar un espit que es pot complementar amb un Parabolt llunyà. Per baixar al Nord-oest trobem una instal.lació amb dues anelles que ens deixarà al peu del Pi de les Tres branques que hem vist abans, a peu mateix de camí, atenció si hi passa gent ja que sol ser molt frequentat.
A peu de ràpel, admirant les Agulles que fan frontera amb Frares.
Estem contents, al final ens en hem sortit, semblava que avui no escalariem hahaha, però ens hem quedat amb ganes de mes i ja que som aquí li comento al Joan d'anar a la Sense nom que jo no he fet, és difícil enganyar a algú per anar-hi, tothom l'ha fet ja. El Joan fa moltíssims anys però li sembla be i cap allà que anem.
Perfil de la Sensenom,  una distreta aresta Brucs.
No costa gaire d'identificar la base de l'agulla: una rampa immensa al peu de la Canal Ampla, que sembla que demani ser pujada...no sabem si està equipada amb el que agafem tot el que portem, ja se sap com les gasten aquestes rampes desequipades. El perfil de l'agulla ja mostra que sí, és ajaguda, però té alguns trams on es redreça i pensem que serà a pel...
Arrampada primera tirada i l'única assegurança que hi trobarem.

Ara li toca començar al Joan, de lluny li comento que aquella roca tan gran que es veu serà bona per llacar-hi un merlet i cap allà que va, i no cal hi troba un burí, plaqueta recuperable i cap amunt.
Traïent el cap per on redreça el segon llarg i al pas clau de la tercera tirada.

La primera reunió és sota el primer redreçament, surto, no massa lluny un burí i una mica mes endavant un altre, renoi quin èxit! la roca és bona, però a mitja tirada empitjora per tornar a ser esplèndida arribant a la reunió. Fem totes les tirades, les dues primeres potser s'hauríen pogut enllaçar. Ara hi torna el Joan, comença dret per ajeure's, camina i encara el bolet cimer, aquí és on hi ha el pas clau, un IV superior ben protegit per un bolt, però que cal abastar, és amunt i és finot. D'aquí una grimpada caminada fins el cim.
El "Pas" de la via,no tan senzill com sembla.

Al cim amb tota la Canal Ampla al darrera.
Ja som dalt! no és una escalada difícil, és senzilla i divertida, però em feia il.lusió després de tants anys de tenir-la pendent, la visió que hi tinc de la resta d'agulles és nova per mí, i em permet adonar-me del perquè del nom del Morro Plà, des d'aquí és evident!
Bonic ràpel pel vessant Nord que ens deixa unes vistes sorprenents sobre la muralla de Frares amb el Bisbe que treu el nas.


Hem oblidat la fotocim i fem la fotopeu d'agulla.


Ressenyes que trobarem a la desapareguda OnaClimb i a

  • Col.leccionista de Vies
  • La Maite Montilla Vílchez una via prou interessant que ens descubreix un vessant del Morro Pla que quedava per descobrir, després de la Directa de los Gonzàlez més al Nord i la Normal. De dificultat moderada però que et fa escalar i que si encadenes el segon llarg et deixa més que satisfet, jo encara no ho he aconseguit, avui ha sortit amb un sol A-0 i ja és la tercera vegada! L'aresta Brucs de la Sense Nom és tot un clàssic que em faltava, senzilla, arrampada, però amb alguns trams picantons, ben equipada i amb moltes possibilitats d'autoprotecció si t'hi vols entretenir o fer pràctiques. Ideal per practicar via llarga i autoprotecció.

    4 comentaris:

    1. Ei Jaume, aquesta del Morro Plà la tinc pendent, a veure si un dia m'hi acosto, te bona pinta. Salut i a tibar. Records pel Joan Pera!!!

      ResponElimina
    2. Així està bé aquesta del Morro Pla? No és la típica cutrada? Està bé de saber-ho!!

      ResponElimina
    3. Hola Joan's ! la Maite Montilla no us decebrà pas, és un itinerari ben trobat, amb equipament per no patir, sense ser excessiu.
      i si es queda amb gust de poc i per aprofitar el viatge al costat teniu la Directa de los Gonzàles amb equipament més escàs i vell, però que es deixa fer; la segona tirada, més difícil, ben equipada eh! i també l'aresta Brucs...vaja que per vies no serà hahaha ara no teniu excusa ah i de cutrada res Joan, ja m'explicaràs...

      ResponElimina
    4. Merçi per la información!, quina feinada que tenim pendent per Montserrat!.
      He afegit una fotografía i una mica d'explicació al Sector de Can Crostes del Ripollès, ara segur que ho trobeu!.
      Salut i racons ben parits!.

      ResponElimina