Los Misteris del Pepegall. Alòs de Balaguer, el Talòs.

El Congost de Mu i el Pic de Castellàs una raconada idílica.

La zona d'Alòs de Balaguer, el Talòs com díuen els amics GALLS, està de moda, i tot gràcies a la feinada que hi han fet el Grup d'Ascaladors de LLeida (GALL); aquest dissabte després de mes d'un mes sense poder escalar per problemes de salut de les iaies, hi he tornat amb el Toni, vaja, m'hi ha portat el Toni que tenia molt ullada Los Misteris del Pepegall, ja hi va anar però la pluja el va fer fora a la segona tirada.

Primer llarg per disfrutar fins arribar a les "hostilitats" hahaha

Ens hem llevat d'hora seguint la doctrina Guardiola i del Toni i l'hem encertat! hem estat els primers. Això ens ha permès fer una escalada tranquila sense presses mentre miràvem com l'aparcament s'anava omplint; hi havia aplec GALL, gairebé tot el Galliner hahaha i també hem pogut saludar el Joan Prunera, Joaquim i Jordi Joan que anaven a Lo Nick.
 Avui començo jo, la roca és ben eixuta no com la darrera vegada amb elJoan Asín

El Toni mirant-se "les Hostilitats" en forma de 6b, no l'hem ni olorat, l'A-0 fa miracles pèrò.

Vaig una mica dubtós de com em trobaré després de tant de temps, però avui la roca ben eixuta dóna confiança i l'equipament és ben posat sense ser generós, on toca, i la roca d'escàndol.  Disfruto aquest començament, bon auguri per la resta. La placa de 6b és molt ben assegurada i no fa patir, arribo fins als dos últims bolts on cal fer tibada de cinta, ja que no trobo peus: són en adherència i de mans, merdetes, vaja un 6b amb rebava!

Plaent segona tirada, el Toni se la ventila ràpid.

Continua el Toni, avui "ja es nota la caloreta" com diria la Rita hahaha per sort a mesura que guanyem alçada fa una mica d'aire. Un pont de roca simbòlic i amunt, un llarg més homogeni en el cinquè grau,  per gaudir.

Després del tram de caminar la placa del tercer llarg, que s'anirà redreçant a mesura t'enfiles.

La segona reunió és comuna amb la de la Olga Frontera, unes bagues en una Alzina; d'aquí amunt caminant seguint un corriol ben marcat amb cura de no decantar-nos a la dreta sinó en direcció a la gran placa més a l'esquerra. Bones gandes i millors peus, ara cal mirar-s'ho i anar cercant el millor camí. Els bolts distanciats però la bonior de les preses no et fa patir gens, excepte a la sortida on un tram terrós fa dubtar, aquí llaço un romaní hahaha el Romaní de la por! atenció no aneu a l'esquerra per entrar, recta amunt la roca és sòlida i mes avall tot es mou...

Al tram mes finot i entrant a la reunió on cal vigilar amb la terreta.

La quarta és la tirada estrella! verticalitat mantinguda i un flanqueig ben distret. 

La quarta tirada es veu impressionant! una placa híper-vertical que sembla ens farà suar...s'hi posa el Toni, abans d'arribar a la primera xapa hi ha una bona Sabina, però la roca és franca i tira cap al bolt; el veig progressar i de cop: una presa de mans avall, ben ferma i grosseta tota ella...espero no baixi el Toni al darrera hehehe però està ben posat i ni es mou, tan sols un crit per avisar-me. Continua ben tranquil, bé Bou! i s'enfila amb tranquilitat fins el flanqueig.

Al flanqueig on cal posar cintes ben llargues i alternar les cordes si no voleu patir!

Un llarg flanqueig a la dreta, molt ben assegurat, i altre cop cap amunt; si no voleu patir com el Toni, poseu cintes ben llargues i alterneu les cordes. El perdo de vista i ja escolto Reunió!

El darrer llarg al final és comú amb l'Olga Frontera, una disfrutada ! bon canto i bona excursió.

Darrera tirada, aquesta és força llarga 55 metres, i d'entrada no sembla gaire engrescadora, un flanqueig constant a la dreta tot seguint els distanciats bolts i el que et demana la roca, aquí molt agraïda en canto, ara sense gaire ambient ja que a l'inici anirem gairebé a tocar d'un relleix; aquí també molta cura amb les cordes si no volem suar arrossegant-les. Quan s'enfila recta amunt l'ambient guanya i l'escalada esdevé fantàstica. Entronco amb l'Olga Frontera

Sortida habitual i sortida "made" in Toni

El darrer muret abans de la reunió cimera és molt maco, hi ha un pont de roca que marca la via i que de poc serveix, ja que quan hi arribes ja has fet el pas, jo ni tan sols l'he xapat. El Toni quan arriba aquest punt té un ensurt, troba un escurçó al replà ! Però sembla que no l'ha amoïnat gaire ja que el darrer tram que és una grimpada senzilla li sembla poc i s'envà per una mica més a l'esquerra, a buscar un esperó que es veu prou bonic, llàstima que molt escamós i brutot. S'hi enfila i pot posar dos Àliens un al costat de l'altre,  d'allà ja surt amunt.

Posant un merlet després de la variant, que es pot protegir amb Àliens.

Reunió cimera i anant a buscar la canal de baixada just a sota.

Del cim crestegem uns metres per poder agafar millor l'evident canal que tenim als peus; amb compte ens acostem al cingle, just abans un bon boix té un seguit de cordinos d'on es rapela; nosaltres hi afegim una cinta plana, no fos.... Hem baixat amb dues cordes ja que s'indica un ràpel de 35-40 metres, però hem vist que amb una sola també es pot baixar, havent, però, de desgrimpar uns metres senzills. Ara ja no fa "caloreta" no, fa una calor espaterrant, renoi com s'enfila la temperatura ja!

 

Fantàstica ressenya dels

GALLS

Una via que, com les altres que han obert darrerament els GALLS, ens ha agradat molt. Ben equipada, el Sergi (GALL) ens comentava que a diferència de la del Nico, aquesta té una concepció de via equipada amb el que poca cosa cal posar, mentre que la Nick és per disfrutar equipant. Afanyeu-vos si la voleu repetir ja que aviat la calor en complicarà molt l'ascensió. Ara, no espereu una via sense terreta ni pedres ballarines, el terreny és el que és i trobareu sorreta, preses brutes, alguna que voldrà volar, però també gandes d'escàndol, bons peus, verticalitat i tranquil.litat, sobretot si deixeu passar aquesta febrada inicial. Gràcies als amics GALLS per tan bona feina, d'apertura i de divulgació. Ara sols cal que els escaladors sabem respectar la zona i el seu entorn, tinguem-ho en comte.