dilluns, 19 de maig de 2014

Gorra Marinera per davant, o com acabar d'enverinar un projecte d'escalador.

Sortint del mur inicial i entrant a la primera reunió.

Ja fa dies que l'Irving i l'Ivan, companys de feina, estan fanàtics amb això de l'escalada....us sona? de moment només hem fet esportiva i pràctiques teòriques al rocòdrom, l'Irving ja ha sortit a roca a fer quelcom d'esportiva senzill, l'Ivan de moment el tenim a l'espera ja que ha començat amb una petita lesió entrenant...és dur això de l'escalada.
Com que el veig bé, li tirem pel dret i cap problema.  La cara ho diu tot a la segona reunió.

La il.lusió és tanta que a mí també m'en fa d'acompanyar-lo a descobrir l'escalada de vàries tirades, vaja, la clàssica, com va fer amb mí l'amic i mestre Jaume Olivé; penso on dur-lo que no pateixi, però que gaudeixi de l'ascensió d'un cim, i què millor que la Gorra Marinera pel davant? tan sols em fa por el flanqueig de dalt...però ja aniré veïent com s'hi troba i si cal baixarem, que del que es tracta és de disfrutar.
A la part central amb l'ombra de la Gorra i el Monestir als peus, anem agafant alçada i el veig disfrutar.

La base de la paret és cosida a vies ja que és zona d'escola de l'ECAM i ja em va be, que del que es tracta és de difrutar de la roca sense patir, ni ell ni jo! El primer tram és força dret, però s'el puleix fàcilment, està fort el noi, i té una llargada! El veig arribar amb un somriure d'orella a orella a la reunió el que m'anima a mí també.
Sortint del flanqueig, la tirada més compromesa i que ha resolt amb tranquilitat i fruint.

De la primera reunió podem anar cap a on vulguem, hi ha línies arreu, però recta amunt, pel més dret surt una que m'agrada i s'hi veu molt bona roca, li comento, què anem recta amunt? i que sí. Així faig, i deu n'hi do com apreta, tan que m'haig d'agafar d'una cinta i tot...però ràpidament engrapo canto i amunt. Quan arriba a la reunió li pregunto, t'has hagut d'agafar? i no, s'ho ha fet en lliure...tenim fusta, tenim fusta!
A la quarta reunió, pelat de fred! que això  forma part de l'aprenentatge...i somrient arribant al cim!

Tram ajagut de trancisió i enfilem després d'una curta tirada al peu de la piràmide cimera, ara toca una tirada que ja demana més tècnica i tremp, no en va és un bon flanqueig amb ambient, ara, amb una roca d'escàndol. El veig tranquil i concentrat i marxo amunt, aquí les assegurances el faran escalar ben concentradet. Quan el recupero veig que s'ho ha fet prou tranquil, amb la gola una mica seca, com no? però sense dubtar i amb un somriure.
Dalt la Gorra Marinera, primera Fotocim, ben segur no serà l'última, oi Irving?

L'arribada al cim és amb una gran alegria, per a tots dos, l'Írving per la seva primera agulla i jo per haber pogut contribuïr a enverinar un futur bon escalador, que tremp i fusta se li entreveu. Ara caldrà veure com anem de primer, però tot arribarà de moment ja el tenim al "Club" i ben enganxat!
Consolidant el ràpel, que també s'ha d'aprendre a baixar.

Una desgrimpada senzilla fins al ràpel, unes pràctiques de ràpel autoassegurat amb maxard bidireccional i cap avall: li he deixat tot muntat per evitar errors. Ha estat una tarda divertida, on el vent de Gorros ens ha fet passar fred, sobretot a l'Irving, que a après que escalant cal anar previngut o patir... De baixada per les escales de la Magdalena inferior hem gaudit de la solitud de la zona, només una cordada a la nord de la inferior, d'allà a buscar el camí cap a l'ermita de Santa Anna, pas dels Francesos i Monestir.

6 comentaris:

  1. Sempre fa goig portar companys a escalar i mes quan van plens d'illusio. Felicitats a tots dos.

    ResponElimina
  2. Felicitats a tots dos, però... no estaves "cardat" de l'espatlla?

    ResponElimina
  3. Molt bé, Jaume, veig que també tens una mica de bon cor...., almenys amb els altres!!! Veig que l'espatlla no et priva d'escriure!

    ResponElimina
  4. Oi tan Manel! vaig disfrutar tan o mes jo que ell!! i ja el tenim ben "enverinat".
    Joan, cardat i ben cardat, però si ti fixes, això va ser divendres tarda.
    Hola mestre del Cingle de la To, la llàstima és que per la maleïda lesió ja no podré acompanyar-lo en una temporada, pero amb la il.lusió que hi posa segur que troba amb qui continuar. I sí no m'impedeix de teclejar l'ordinador, ara sí amb l'aixella ben apretada no fos que vulgués anar pel camí que no toca.

    ResponElimina
  5. Ja em semblava a mi que no estaves per estros trots, recuperat aviat !!!

    ResponElimina