Via Antoni Alarcon al Llimac i La Foca. Sector els Mollons i Grallera, La Mora Comdal. 28-04-2025.

Des de la pista el sector dels Mollons i Grallera i a la dreta La Foca i Llimac.

 

             A l'estiu de l'any passat l'amic i actiu aperturista Antonio Alarcon va morir víctima d'una greu malaltia, malaguanyat !   El mes d'abril d'enguany i com a homenatge en Joan Vidal i en Sergi Villar obren aquesta via Toni Alarcon en homenatge i recordança en dos dies, 6 de febrer i 7 d'abril.    Al sector més occidental dels Mollons i la Grallera tracen un senzill i bonic itinerari assolint els cims del Llimac primer i La Foca després.

Amb el Josep Maria Mallofré ens hi acostem.

APROXIMACIÓ

Hem de fer cap a Oliana, d'allà seguim direcció la Seu, girem a la dreta en direcció al camí de la Valldan a la rotonda dels Bombers d'Oliana;  continuem l'estreta carretera fins al fons de la vall, abans d'entrar al municipi de la Valldan agafem una pista a la dreta que remunta fins a una collada canviant de vessant, carretera asfaltada ara que continuarem fins a un marcat revolt a l'esquerra direcció El Sàlzer, La Mora Comdal.  Ara anem per pista de terra baixant fins la vinya del Sàlzer que passem de llarg;  fesprés d'unes construccions entrem a una pista més estreta i que porta a la Mora Comdal ( pals indicadors), la seguim, sovint plena de bassals, fins a un altre pal indicador on aparquem mirant de no bloquejar la pista.

Aquí encarem una forta pujada per pista que s'anirà estrenyent i quan arribem aprop de les primeres parets trobem un altre pal indicador, aquí anem a la dreta per un corriol costerut, gran fita al seu peu.   Anirem enfilant-nos fins a travessar una barrancada enganxats a les parets, hi ha una barana de fusta de protecció.  Una vegada l'hem sobrepassat ja veurem la paret i les inicials T.A. pintades en un bloc.

Després de la forta pujada d'on hem aparcat anem a la dreta, rètol i fita.

Abans d'arribar a peu de via trobem aquesta tanca de protecció

Grafiti de peu de via i el Josep Maria començant el primer llarg.

Primer llarg:      Comença ajagut per anar trempant, la primera assegurança és força amunt, un bolt, i després una baga en una savina. Possibilitat de posar alguna protecció abans.  Anem a buscar una altre savina i ja entrem a la placa de ple, progressió amb cura que la roca de la zona, tot i que prou sanejada, ja la coneixem...tanmateix es fa prou be fins la reunió, jo vaig haver de recuperar la tirada amb les sabatilles de l'aproximació, ja que vaig oblidar els gats a casa, i prou be !

Millor roca del que sembla, sobretot a partir de la Savina.

Recuperant el primer llarg amb sabatilles, em vaig oblidar els Gats !!! Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:     Comença gairebé caminant per anar a buscar un morrot d'aspecte molt fràgil...quan som a la seva base fem un flanqueig per l'esquerra amb una lleu desgriumpada per entrar a un diedre que encarem amb cura donat que és prou descompost, alguna arrel ens ajuda a superar el pas d'entrada  la segona reunió en un púlpit ben airós.

A la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el segon llarg i entrant a reunió després de revoltar el morrot descompost.

Tercer llarg:     Rodegem una savina i encarem el mur del davant, es veu terrós i potent, però es deixa fer prou be pels còdols de l'esquerra, s'ha sanejat prou i no s'arrenca pas res !  assolit el primer ressalt i tenint un cert desplom a sobre, la via flanqueja a la dreta amb preses prou bones per situar-se a sota un diedre fissurat vertical;  aquest s'ha d'autoprotegir amb friends mitjans.   Aquí trobem la màxima dificultat de la via en sortir de la fissura a la reunió.

Interessant tercer llarg, més espectacular que res....

Quart llarg:    tram de transcisió que es fa caminant per l'aresta entre matolls fins al coll del Llimac amb La Foca.

D'aquest punt cal flanquejar a la dreta per anar a buscar una fissura a protegir per entrar a la reunió.

Cinquè llarg:    Puja per placa amb grans còdols de manera progressiva, fàcil, fins a trobar un primer muret que superem entrant a un diedre que mor en una Alzina;   progressió elegant i atlètica fins sota l'Alzina, aleshores flanquegem a l'esquerra per entrar al replà de cim.  Fem reunió d'una bona Savina. 

Després d'un quart llarg caminant, el cinquè és prou interessant.

Al bonic diedre final.

Al cim de La Foca ! a sota la quarta reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Reunió cimera en una Savina i Fotocim !

Descens:      Ho fem en dos ràpels, el primer de 25 metres fins la quarta reunió i el segon de 50 metres fins al bosc;  haurem de buscar on aterrar ja que resta una graonada amb branques serrades que ajuden a baixar.  Cal anar amb intuició.  Ja desgrimpat el primer tram anem buscant el millor pas entre les alzines amb tendència a l'esquera fins a trobar el camí de pujada i tornar al peu de via, desfent el camí.

Preparant el primer ràpel de la Savina. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Unes deu cintes exprés, bagues per savines i joc de Tòtems/ Càmalots fins a l1.  Els usarem a l'inici del primer llarg i al diedre del tercer llarg.  Via semiequipada amb bolts i algun clau.

Ressenyes de Joan Asín i de Joan Vidal, gràcies amics !

Una via molt ben trobada i sanejada, tot i que cal escalar amb cura que la roca d'aquest massís te un ciment prou dolent.   escalada plaent que jo vaig haver de fer amb sabatilles a l'oblidar els gats a casa...això pot donar una idea de la seva dificultat....i el bon equipament, on cal.    Indret entranyable, tranquil i de gran bellesa.  Via orientada bàsicament al sud ideal per dies d'anticicló sempre que no hi entri la boira, que no sol passar.