 |
| Panoràmica de la Pala Alta des de Sant Llorenç de Montgai. |
La via Miqueluchi va ser oberta inicialment com a variant d'entrada del Diedre Blanqueta per Ll. Olòndriz i J. Freixenet sense cap expansió....posteriorment va ser oberta com a nova línia al desconèixer aquest fet pels seus aperturistes en un sol atac el 18-04-1993 A. Jiménez i J. Escuer. (Font: Guia d'Escalades al Montroig. Jordi Marmolejo i Joan Escuer.2014.)
APROXIMACIÓ:
Hem d'anar a Balaguer d'on continuem direcció Àger per la C12 fins al Monestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrere en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046., travessem el poble i a poc de deixar-lo enrrere girarem a la dreta per una pista que indica cap a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi, en un marcat revolt a l'esquerra, trobem una petita explanada a la dreta on aparquem. Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...D'on deixem el cotxe, surt un corriol direcció nord que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala dels Pelats, la Pala Alta, sector dels Horrors fins al sector Blanqueta, deixem enrrere el peu de via del Diedre Blanqueta per encarar els desploms per on va la via Mariola Motors, a la dreta del evident triangle. La via comença per un esperó evident, veurem algun pont de roca, que haurem de seguir fins a on s'ajunta amb l'altre paret. A la seva dreta, per la placa va la Mariola Motors.
 |
| Peu de via, per l'esperó va la Miqueluchi , per la placa de la dreta la Mariola Motors. |
 |
| La Miqueluchi va a buscar el bloc del Diedre Blanqueta a mig tercer llarg, el quart és comú i al mur final una va per la dreta i l'altra per l'esquerra. |
 |
| Al primer llarg resseguint un esperó per anar a l'esquerra a buscar la reunió al capdamunt. Foto Josep Maria Mallofré. |
Primer llarg
Evident esperó que resseguirem pel seu caire, trobarem algun pont de roca, i podem acompletar la protecció en alguna fissura; superem diferents graonades fins al cim del diedre que sortim a un replà herbós, el travessem i anem a l'esquerra a buscar el pany de paret on mig amagada sota un desplom trobem la reunió.
 |
| Recuperant la tirada i al punt on flanquegem a l'esquerra per entrar a la reunió. |
 |
| Primera reunió i començant el segon llarg on trobem un pas interessant. |
Segon llarg
Surt directe amunt de la reunió a superar un desplomet, aquí és on hi ha les màximes dificultats de la tirada, més de trobar la presa adeqüada que res...superat el muret s'entra a una placa ascendent cap a l'esquerra que anirem gestionant fins a la reunió en un púlpit airós amb vistes al diedre.
 |
| Entrant a la llarga placa ascendent en diagonal esquerra. |
 |
Recuperant el segon llarg, per una placa ajaguda, però no menys interessant. Foto Josep Maria Mallofré.
|
Tercer llarg
De la reunió anem una mica a l'esquerra a buscar una fissura vertical, tram finot, una vegada dalt flanquegem a l'esquerra per evitar un desplom, ja anem fent cap al Diedre Blanqueta al que ens unim abans d'entrar sota el diedre desplomat; aquí donat que s'està prou còmode, munto una reunió accessòria, abans del pas de la via.
 |
Tercer llarg que va a buscar el diedre blanqueta, faig reunió sota el sostret.Foto Josep Maria Mallofré.
|
 |
| Recuperant el tercer llarg, senzill però amb ambient. |
 |
| Fent el tram de la bavaresa, atlètic ! |
La segona part de la tercera tirada coincideix amb el tercer llarg del Diedre Blanqueta, on hem de superar un desplomet per un diedre; Bones preses de mans permeten guanyar alçada i obrir-se en diedre per a sortir del mateix, més espectacular que difícil i gens obligat, tot i que comença a estar un pel relliscós. |
Començant el quart llarg i al pas trempat d'entrada a reunió. Foto Josep Maria Mallofré.
|
Quart llarg
De la còmoda tercera reunió anem caminant a buscar un diedre vertical molt divertit de superar, entrem a un replà del que continuem pujant cap a l'esquerra fins a sota del bony final, aquí ens ho haurem de mirar, doncs per la dreta hi ha bones mans però al voler sortir quedes "vengut" i per l'esquerra et pots empotrar i quedes més protegit...al final pel mig surt millor, però cada un que ho provi per on millor li surti !
 |
| Recuperant el quart llarg, al pas d'entrada a reunió, el més punyetero.... |
Cinquè llarg
Ja som al replà final, una terrassa plana sota el diedre final; per l'esquerra puja el Diedre Blanqueta i per la dreta la Miqueluchi. Al capdamunt d'aquesta hi tenim tres possibles sortides, la de més a l'esquerra la que tiba més.
Comença per unes fissures verticals a equipar, anant en tendència a la dreta, la roca mana i on hi ha fissura es deixa fer i autoprotegir. Al capdamunt anirem cap a la dreta, ja baixa la dificultat, fins a sortir per terreny trencat a cim on farem reunió d'uns blocs i Savines.
 |
| Cinquè llarg, un recorregut fissurat a autoprotegir. |
 |
| Una successió de fissures-diedres verticals ens van acostant al muret final. |
 |
| Al tram de sortida. |
Descens
Del cim de la Pala Alta anirem direcció nord per camí desdibuixat primer i corriol marcat després fins a baixar a Coll de Porta on trobem la pista per on hem pujat.
 |
| Foto PalaAlta |
Material
Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tascons i Friends fins el tres. Bagues per Savines.
 |
| Ressenyes molt ben trobades a agraïr a Joan Prunera del seu blog Col.leccionista de vies i a J. Walero del seu enyorat blog Desventuras y milagros. Gràcies ! |
Una via ben interessant que combina parts del diedre Blanqueta, 3er, 4art llargs amb trams originals, on destaca el llarg de sortida per com n'és de divertit ! fissures de bon engrapar i col.locar assegurances que es succeeixen fins on vulguem apurar i, o les forces ens donguin...per l'esquerra sortida segell Marmolejo i per la dreta més assequible, pel mig, intermig. Via molt recomanable per anar posant trastos, però no pas com a via d'iniciació !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada