Aquestes agulles properes al Faraó sempre m'han cridat l'atenció, sobretot la Albert Zanini, per això quan el Joan Pera em va convidar a acompanyar-los a fer la via Pam a Pam Sol i Pipes amb el mestre Josep Escoda ( Mohawk) no m'ho vaig pensar gens. La via proposada va ser oberta el 23 de març del 2024 per Bernat Jover i Jordi Quellos i la col.laboració de Jordi Tàpia, l'equip Rumba Team. Com expliquen al seu blog era sorprenent que aquell pany de paret i l'agulla estiguèssin verges amb el que després de sol.licitar l'apertura s'hi van posar regalant-nos aquesta línia tan ben trobada, gràcies. L'agulla no té nom i sembla just batejar-la com agulla Rumba Team.
Tanmateix no és extrany que la línia restés verge, l'aproximació hi és feixuga vagis per on vagis, nosaltres vam aproximar per:
APROXIMACIÓ:
Anem al Bruc on girem a la dreta pel carrer de l'1 d'octubre per anar al carrer camí de Can Salses, allà als primers carrers de la urbanització deixem el cotxe ( abans es podia continuar ara és només pels veïns. Anem direcció al Castell, baixem per pista al torrent i una vegada al final remuntem pel costat d'un camp d'oliveres al seu final entrem a un torrent, hi trobarem marques de pintura vermella, les anirem seguint tot remuntant el torrent de l'Estevet, ara per la dreta, ara per l'esquerra, sortim del torrent per enfilar unes graonades que haurem de grimpar i al capdamunt ja anirem a buscar el camí del Cabrit que ressegueix la base de les agulles, una vegada identificada ens serà fàcil trobar el peu de via marcat amb una sageta picada a la roca, parabolts poc visíbles, prou amunt i de plaqueta petita.
 |
| Remuntant el Torrent de l'Estevet anant a buscar el camí del Cabrit a Coll de Muset. Ja veïem el nostre objectiu abans del magnífic Faraó. |
 |
| Una mica sobre el camí del Cabrit, peu de via. |
 |
| Primers metres i sageta que marca la via. |
 |
| Aspecte monolític del primer llarg. |
Primer llarg:
Ens trobem davant d'una típica placa Montserratina amb la primera assegurança prou amunt, i no és pas senzill arribar-hi, compte. Per sort nosaltres portàvem "llebre" el Josep no va tenir cap problema. Una vegadada xapat la roca et porta cap a l'esquerra on trobem millors preses per, més amunt, anar cap al centre de la placa a buscar un evident diedre al que hi entrarem pel seu vessant dret, entrar-hi també demana una bona tibada. Una vegada al diedre, aquest és divertit, però no ho és tant el flanqueig per entrar a la primera reunió ( comuna amb la de la via Lluna i Tabac del malaurat i enyorat Pere Forts ). cal enfilar-se el màxim que es puguem i aleshores anar fent un aeri flanqueig, desprotegit, potser es pot posar alguna cosa, però el Josep no ho va fer, fins a sortir al replà de la reunió. Tram vibrant!
De la reunió es baixa per una desgrimpada a buscar l'inici de la segona tirada, però nosaltres abans pugem el ressalt final de l'agulla de la Benedicció, em fèia il.lusiódoncs no l'havia assolit encara. Al seu cim hi ha una creu de ferro, allà el 10 de febrer de 1973 es van beneir els banderins que a continuació es pujarien a l'agulla Albert Zanini com a cloenda de l'Operació Montserrat , dèria d'en Josep Barberà i Suquè d'assolir i catalogar totes les roques i agulles de Montserrat.
( Font: Guia d'escalada de la regió dels Ecos de David Hita.)
Després de baixar de l'agulla de la Benedicció, nosaltres ho fem rapelant, els autors de la via van desgrimpar...restem a un replà sota l'agulla Zanini i la que ens ocupa i que des d'ara anomenarem agulla Rumba Team. Aquí s'hi pot pujar caminant per la canal i serà el nostre camí de baixada.
La segona tirada comença ajaguda i senzilla, res a veure amb el primer llarg, molt més exigent. També les assegurances allunyen prou. Continua essent una escalada en placa ben interesant, recta amunt fins la reunió en una bona Savina.
 |
| Al segon llarg, aquí la dificultat és amable i les assegurances prou espaïades. |
 |
| Arribant a la segona reunió, que es fa en una bona Savina ( a sota) |
Tercer llarg:
Del còmode replà on tenim la reunió sortim per placa en tendència a la dreta a buscar el primer bolt, força amunt també, aquí la roca és excel.lent i la dificultat assequible, possiblement es podria posar quelcom, nosaltres no ho vam fer. Del segon bolt ja anem a la dreta del tot a buscar una canal , aquí hi ha un pitó, superat aquest i ja a la placa de la dreta entrem a un pany de paret fabulós, amb preses fermes i ben vertical, al darrera la normal de l'agulla Zanini. Pel replà de la nostra reunió passa la via normal a l'agulla Zanini que sènfila per una canal entre ella i la nostra agulla, assolint un gran pont de roca des d'on per un pany vertical s'assoleix l'agulla en artificial.
Els darrers metres son espectaculars i bonics assolint la reunió cimera, de la que podem assolir el cim gairebé caminant.
 |
| Singular pont de roca entre l'agulla Zanini i la Rumba Team ( hi passa la normal a l'agulla Zanini.) |
 |
| Tercer llarg, amable fins que es redreça i ens porta a un canvi de paret més vertical amb roca de primera ! |
 |
| Al darrer tram de la dreta, ben bonic ! |
 |
| Al cim de l'agulla Rumba Team ! |
 |
Al darrer tram abans de la reunió cimera amb la curiosa agulla Albert Zanini al darrera. Foto Josep Escoda ( Mohawk)
|
Descens:
De la tercera reunió un ràpel de 40 metres a la segona i d'aquesta un de 50 al coll entre l'agulla de la Benedicció; d'aquí podem baixar caminant per la canal, direcció sud, fins a trobar de nou el camí del Cabrit.
9 cintes exprés i un joc d'Àliens o Tòtems petits fins el 0,5 recomànen els autors, potser un joc de Tricams també pot ser útil.
 |
| L'agulla de la Benedicció des de la via, al coll aterrarem i acabarem baixant a peu de via per la canal terrosa de l'esquerra. |
 |
| De tornada al camí del Cabrit anant a coll de Muset, baixarem per La Palomera ja que el camí per on hem pujat és delicat per baixar. |
 |
| Ressenyes a sobre la dels aperturistes i a sota de la revista Vèrtex, gràcies ! |
Una via molt ben trobada amb un primer llarg molt més exigent que els dos següents, trams de placa obligats, sobretot al primer llarg,
Ens permet descobrir aquesta zona d'agulles eclipsades per l'imponent Faraó. Val molt la pena la caminada. Agraïr al Josep Escoda per haver-nos permès gaudir d'aquesta escalada amb ell.
Descens:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada