PROHIBIT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JULIOL. PER NIDIFICACIÓ D'AUS. |
| La majestuosa Falconera presideix el torrent d'Estenalles; es considera el Big wall de l'escalada Vallesana tot i estar al Bàges. |
La via Estenalles per fí ! i per què per fí? és una llarga història, quan començava a escalar hi vam anar amb l'aleshores company i mestre Pep Graells; ell va fer el primer llarg i jo al recuperar-lo no vaig ser capaç de superar el tram d'artificial desplomat....em vaig fondre, no tenia gens de tècnica! el company va haver de rapelar i per sort encara ho vam arreglar fent la xemeneïa TIM. Posteriorment ho vaig tornar a intentar però les abelles ens en van fer fora i poc a poc la via va anar quedant pendent. El fet de que estigui mig any regulada per nidificació no hi va ajudar.
Però el dia va arribar, l'any passat l'Eva i el Paco hi volien anar i els vaig demanar si m'adoptaven, així pocs dies abans de la prohibició i a ple hivern ens hi enfilem.
APROXIMACIÓ:
Cal anar a la carretera de Mura al Coll d'Estenalles BV 1221 si venim del Vallès passat el Coll trobem una corba molt tancada a l'esquerra, seguim baixant i en una altra paella a la dreta tenim un aparcament al davant que és on hem de deixar el cotxe; venint del Bages la carretera solca una gran recta que ens permet veure tota la Falconera, al final un revolt marcat a la dreta ens porta a la paella d'esquerres on a la dreta tenim el pla per aparcar.
De l'esplanada de l'aparcament surt un camí que primer revolta per l'esquerra la Miranda de la Falconera per sortir a una codina; abans d'arribar a La Falconera tornem a entrar al bosc on a la dreta trobarem un corriol que baixa per una canal, a vegades hi ha una fita. La canal al final esdevé salvatge i arborícola, podem trobar-hi una corda que ens ajudarà a fer els darrers passos, sovint humits.
Ja al peu anem a l'esquerra resseguint la base de la paret, per a trobar la via ens hem d'enfilar a una feixa on a sobre ja veurem el gran diedre vermellós on comença la via, a la seva esquerra hi trobem la Rapsodia en blues que pot ser una bona opció si les abelles estan gaire actives.
 |
| En aquest marcat diedre comença la via. |
 |
| Començant el primer llarg. Fotos Eva Zurera. |
Primer llarg
Aquesta tirada és la que em va rebutjar ja fa molts anys, avui els companys amablement me la deixen fer així em trec l'espineta! gràcies.
Comença ja en artificial des de l'inici, progressem pel diedre vermellós on hi sol haver l'eixam, avui fa fred i o no hi és o estan atuïdes pel fred.
Superat aquest primer tram encarem una paret que desploma una mica, aquí em vaig quedar ! avui veig que no n'hi ha per tant i vaig fent tranquil.lament tot i algun pas potent, amb els anys es perd potència però es guanya tècnica !
Comença amb un flanqueig a la dreta per anar a buscar una canal diedre vertical.
Passos aeris fins a la canal amb bona presa, després artifo i al mig de la canal es pot progressar en lliure picantó V+/6a que amb el fred als dits, entrem a l'ombra, apreta! Bonica i airosa reunió.
 |
| L'Eva al segon llarg, després d'un flanqueig encara l'artificial. |
 |
| Progressant primer en artifo per més amunt tornar al lliure exigent. Foto Paco Garcia Quilis. |
 |
| Recuperant el segon llarg, aquí entrem a l'ombra i al fred ! Fotos Eva Zurera. |
 |
| Exigent segon llarg. |
Tercer llarg
Comença per la dreta de la reunió seguint un diedre vertical que acaba amb una placa compacta que haurem de saber gestionar ja que flanqueja a l'esquerra i és on apreta mes de grau, t'ho has de guanyar !
 |
| El Paco al tercer llarg, tot en lliure. |
 |
| Al punyetero tram final on cal apretar ! |
 |
| Placa dels aperturistes de la via que trobem a la tercera reunió. |
 |
| Tercera reunió |
Quart llarg
Tornem a l'artifo, de sortida cal anar a buscar un balmat i superar un mur prou dret, aleshores ens decantem a l'esquerra per terreny amable fins abans d'entrar a la reunió un altre mur ben trempat !
 |
| A l'artifo inicial del quart llarg |
 |
| Quarta reunió, encara a l'ombra i ben enfredolicats ! |
Cinquè llarg
Aquesta darrera tirada es podria obviar, ja que des d'aquí podríem baixar desgrimpant, però ens fa gràcia i l'encarem. Els primers metres són els mes potents, per sort hi ha dos burins salvadors, superats aquests cal escalar amb cura per terreny SantLlorençà fins la reunió, prohibit caure.
 |
| Potent inici del sisè llarg. |
 |
| Tram de navegació i tensió... |
 |
| Recuperant la darrera tirada. Foto Eva Zurera. |
 |
| Reunió cimera. |
 |
| Ben contents al cim ! |
Descens
Del cim de la Falconera agafem el camí de la normal, un corriol que trobem al vesant nord i que recordava més senzill ! També es pot rapelar de la darrera reunió, però ens va agradar baixar pel corriol de la normal.
 |
| Molt bones ressenyes dels amics J. Walero i Eduard ( Escalatroncs) Gràcies ! |
Una via molt bona amb molt d'artifo, però que també té trams en lliure on has d'apretar, les assegurances als trams de lliure hi són alegres i les possibilitats d'acompletar, minses....si hi afegim que sovint es fa en situacions de fred intens...
La seva orientació est enganya ja que la major part de la via després del primer llarg és per canals obagues i orientades a nord.
En resum una gran via que em fa molta il.lusió haver assolit, gràcies a l'Eva i el Paco per acollir-me a la seva cordada.
Material
Cintes exprés (de 14 a 18 ) Dos estreps. Potser algun Tricam pot ser útil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada