 |
| La paret de Bones des de l'aparcament |
Tercer dia de l'estada a Osca, amb aquest any tant sec resulta que nosaltres hem triat els dies que més molla està la comarca, sembla ser que la setmana anteiror se la va passar plovent cada dia....sortosament avui fa bon dia i decidim tornar a intentar la Paret de Bones, el primer dia ens hi vam arribar i la boira era tant espessa que no vèïem ni la paret.
APROXIMACIÓ
Anem a Osca per l'A-23, nosaltres ens aturem a esmorzar al Restaurant Monrepós.
continuem per l'autovia sortint-ne a la sortida 381 direcció N330 Arguís centre de contorl del túnel. Travessem Arguis iseguim la carretera, en un revolt marcat a la dreta girem a l'esquerra en direcció a Bentué de Rasal; la carretera planeja en direcció oest fins a trobar a ma esquerra una esplanada prou gran amb un tancat, aquí aparquem.
Per anar a la paret que ja veïem des d'aquí, travessem la carrtera i seguirem fites.
És important no perdre-les ja que el camí fa força giragonces i camp a travers no arribaríem. Calculeu una hora anant tranquils.
El camí et deixa al vessant dret de la paret, justament el que està més moll i justament la via que ens fèia peça, la Blue velvet és un riu !, des de sota ens ha semblat que per l'esquerra era més eixut i així és, després d'un puja i baixa arribem al peu de via de la Sendero Límite que sortosament es deixarà fer.
La primera tirada és curiosa, sembla senzilla però serà el primer contacte amb aquesta arenisca sorrenca i de no massa adherència, anem amb cura. A mesura que ens adaptem anem agafant confiança. Lllarg divertit i variat.
 |
| La via triada és ben molla, vaja baixa un riu per la línia ! |
El camí et deixa al vessant dret de la paret, justament el que està més moll i justament la via que ens fèia peça, la Blue velvet és un riu !, des de sota ens ha semblat que per l'esquerra era més eixut i així és, després d'un puja i baixa arribem al peu de via de la Sendero Límite que sortosament es deixarà fer.
 |
| Finalment la via Sendero Límite es deixarà fer parcialment. |
 |
| A peu de via, sortejant la mullena. |
 |
| El primer llarg ens presenta l'adherència de la zona. |
El segon llarg ja entra de ple en le splaques d'adherència, on has d'anar de forat en forat o de regleta en regleta, recordant prou la paret de Narieda sud, amb pitjor roca. A la meitat un ressalt ens fa apretar les dents, sort d'un boix que es deixa engrapar.
El tercer llarg surt en flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un ressalt fissurat, de lluny impresiona però te bon canto i es deixa fer prou be, una vegada superat ja afluixa fins la reunió.
 |
| Segona reunió ( Foto JosepSanz) i el Josep recuperant la tirada. |
 |
| Cal refiar-se dels peus i de les petites rugositats de la placa. |
 |
| Començant el tercer llarg, flanqueig i ressalt divertits. |
Aquesta és sota un gran bloc per on comença el quart llarg.
Impresiona, però es deixa fer gràcies a la tècnica de bavaresa i a que aquí la roca és pou adherent. Després d'uns exercicis contorsionistes es supera el bloc entrant en una aresta per la que ens anirem enfilant superant diferents ressalts prou interessants i que ens faran treballar.
La quarta reunió és ben còmoda sota una planxa ben llisa que mor al mur vertical de sortida. El cinquè llarg és la tirada d'adherència per excel.lència! Sembla mentida que es pugui anar pujant i sí ara una fissura, ara un foradet i els peus en adherència i ja som sota la muralla final.
Fins aquí ens ha deixat jugar la paret, però el tram final és ben moll, sobretot el pas clau d'entrada a la sisena reunió, amb el que decidim que rapelem.
 |
| Després de superar la bavaresa del quart llarg. Foto Josep Sanz. |
 |
| Superada la bavaresa resten un seguit d'esperons prou interessants. |
 |
| Adherència en majúscules al cinquè larg. |
 |
| L'embassament d'Arguis des de la paret i recuperant els Slabs. |
Els companys amb els que hem coincidit pensen el mateix amb el que en dos ràpels de seixanta assolim altre cop la base de la paret.
Ha estat una llàstima ja que les tirades que restaven es veïem espectaculars, ja hi tornarem tanmateix !
Via molt recomanable si us agrada l'adherència, completament equipada amb unes 14 cintes fareu, l'equipament és complet però obliga a escalar.
 |
| La part de dalt té els trams clau ben molls amb el que decidim rapelar. |
 |
| Amb els companys que vam coincidir a la via, ella és l'Elena, d'ell no recordo el nom disculpa. |
 |
| En dos ràpels podem baixar a l'anar amb cordes de seixanta. |
 |
| Ressenyes del blog |
Via molt recomanable si us agrada l'adherència, completament equipada amb unes 14 cintes fareu, l'equipament és complet però obliga a escalar.
Molt recomanable si us atreu l'adherència.
Guapa via, no he estat mai aqui, a veure si un dia puc anar-hi
ResponEliminaSí Joan, una via divertida i diferent, no és massa lluny si tenim en compte que és gairebé tot autopista i autovia, t'agradarà
Elimina