Gran diedre al PIc de la Valleta 2.814 m. 320m MD. Alta Cerdanya/Occitània. 06-09-2020.

L'impressionant mola del Pic de la Valleta amb l'evident diedre.

                          Aquest estiu ha estat rar, el fet de l'aturada pel Covid-19 ha fet que li tingués mes respecte a aquestes sortides amb forta aproximació....amés la sort no ha acompanyat.

Un primer intent a aquest cim amb l'amic Joan Pera ens trobem que les vies estan ocupades, una cordada començant el gran Diedre i una altra a l'esperó Nord-est i el que és pitjor, dues a la cua...sap greu recular després de dues hores de pujada, però si una cosa tinc clara, és que al Diedre no hi vull tenir cap cordada al davant...avui al fer finalment la via, comprovaré que vam fer molt ben fet: tota pedra que es desprèn de les terrasses de reunió va a parar als que estiguin a sota, i a les terrassetes de les reunions hi ha molta pedra solta.

Feixuga tartera final per assolir el peu de via

                                               Per arribar a peu de via hem de fer cap al Coll de Pimorent, d'allà surt una pista que podrem seguir un tros fins a una caseta on hi ha una senyal de prohibit circular amb cotxe, aquí aparquem.  Aleshores seguim la pista fins als remuntadors del Pic de la Mina;  allà tenim dues opcions, continuar cap a la base de les parets i resseguir-ne les tarteres de blocs, pesat i feixuc...o fer el que vam fer nosaltres, seguir la pista que va per sota les instal.lacions d'esquí fins a un punt en que ens desviem a l'esquerra, haurem de buscar fites, si les localitzem la caminada serà mes plaent;  passarem per sota el Pic de la Mina i quan ens anem acostant a les Puntes de la Vinyola travesarem un caos de blocs per flanquejar en tendència ascendent a buscar la canl que porta a peu de via, prou evident.

Primera tirada, un aperitiu abans d'entrar en matèria...

                          Ens hem d'afanyar ja que tot i ser un dia de cada dia, veïem que tenim una cordada al davant i escoltem mes gent.  Per sort la cordada precedent van a l'esperó N-Est amb el que ens queda el diedre per nosaltres.

Comença el Josep, la primera tirada comença senzilla per anar trempant al tram final.  Hi trobarem dos claus, el primer el Josep no el va veure.   Per entrar al replanet on fem reunió hi ha un pas prou curiós.

Reunió a muntar.

Arribant a la primera reunió.

Segona tirada i improvitzada reunió.

                                   La segona tirada comença molt tranquil.la, cal però no baixar l'atenció ja que la roca és molt pulida per la neu i l'aigua, faig alguna relliscada de peu que em posa sobre avís.  La dificultat molt assumible, guanyo metres ràpidament.  En un replà, s'acaba la corda, improvitzo la reunió, que també haig de muntar, amb un merlet gegant i un Càmalot.

Anem agafant aire...el Josep entrant a la segona reunió.

La tercera tirada ja ens ensenya les dents...

                                    La tercera tirada ja ensenya les dents, mes vertical i amb algun pas tècnic, relliscós, que caldrà protegir;  

Inici de la quarta tirada i reunió penjada a l'acabar-se la corda.

                      La quarta tirada torna a ser mes senzilla altre cop, apuro la corda  i se m'acaba enmig de la canal on trobo dos pitons clavats cara avall i doblegats, dubto si fer-hi la reunió i primer desgrimpo un tram de plaques per veure si puc fer la reunió mes avall, però tot és prou compacte amb el qye torno a pujar cap als claus, aleshores m'adono que tinc una molt bona fissura per sobre, un Tascó hi queda a caldo i a sobre acompleto amb un Tòtem, ara sí! 

Ja a la cinquena tirada, la "reina" de la via.

                    La Cinquena comença fort, sota un gran bloc un pitó, d'aquest cal superar el bloc fent servir una fissura horitzontal que el ratlla.  Ara trobem força pitons, i és que de V+ res de res...ens caldrà alguna tibada de cinta i tot !

Ja sota l'obstacle final el Josep no ho veu, molta pedra solta al repà superior, amb el que s'inventa una varant per la placa de l'esquerra, molt vertical, però amb bona fissura per a protegir-se.  Més aèria i tècnica però infinitament mes segura que seguir per l'encastament/diedre.

Recuperant la tirada i sortint per la variant que s'inventa el Josep.

Darrera tirada, un puzzle de blocs on cal vigilar molt...i ja al cim !

                                    A l'anterior tirada el bessó que ja tenia convalescent d'una ruptura de fibres, m'ha fet una punxada....i la veritat que no em puc refiar d'aquesta cama, amb el que li dic al company que la darrera tirada millor que la faci ell;  no és difícil, però cal vigilar molt ja que és plena de grans blocs solts, cal progressar evitant tocar-los.

Ja a l'aresta cimera ens felicitem, no és una escalada difícil però sí amb compromís i ambient, no et toca el sol fins aquí dalt, no passem fred però gairebé, els guants si hi aneu no us els oblideu, així com roba d'abric.

Acabem enfilant-nos al cim per un terreny trencat, gaudim de l'altibesa d'aquest Pic.

Foto Pic de la Valleta, avui sí !

                             Per baixar hi ha una canal només deixar la piràmide cimera, és la primera i hi trobareu alguna fita, nosaltres avui decidim fer un itinerari mes llarg però que evita la caòtica i dreta tartera;  una vegada al coll d'on hauríem de baixar per la tartera ens enfilem al cim del davant, hi ha corriol, per voltejar-lo.  Una vegada dalt baixem a un altre coll del que podem flanquejar o millor tornem a pujar a buscar la carena que ens deixa sota el Pic de la Mina, d'aquí per corriol anem baixant a buscar la sortida d'aigües de l'estant de l'Orri de la Vinyola;  d'aquí ja entronquem amb camí que hem fet a la pujada.  És mes llarg però menys exposat i cansat que la tartera, vosaltes trieu, ara que si pinten bastos, tempesta, llamps etc, no hi ha color, tartera avall.

Estany de l'Orri de la Vinyola i estany de Pedrons tot fent una variant de baixada.

Bassa de l'Orri de la Vinyola

El Josep amb el Pic de la Valleta de fons.

Ressenya del blog Roca Calenta del Jordi Ceballos

 

                              La via està poc equipada per sota el cinquè grau, caldrà portar un bon arsenal : joc de tascons, Friends del 00 al Cam 3.  Opcional un martellet per repicar els claus si hi aneu a principi de temporada.

Pel grau sembla una escalada banal, però l'ambient alpí hi és molt present.  Aproximació d'unes dues hores ben carregats, ombra assegurada, fins i tot el dia mes calorós pots passar fred dins el diedre, preveure roba adient.

Comencem l'escalada a 2.500 m i l'acabem a gairebé 2.800 amb això queda tot dit.

Molt recomanable.