Tornem a acabar la feina a la Cinglera dels Esqueis, Santuari de Corbera. Espinalbet. Vies Aresta de Corbera, del Sostre, Arrossada i Bona Feina. 04-07-2020.

Costat dret de la paret  i peu de via.

Avui després de fer un bon esmorzar a Cal Marçal de Puig-reig acabem a Espinalbet, al Santuari de Corbera,la nostraidea inicial resta oblidada davant la impossibilitat de poder aparcar el cotxe al mirador de Gresolet, la gent està boja per sortir després del confinament....

Ja havíem estat aquí el febrer Primera visita amb molt de fred i ens quedàrem amb ganes de mes.  Els detalls de com arribar-hi els trobareu a l'enllaç de la primera visita.

A l'aresta de Corbera i el Toni a la CEB

                             Avui anem al costat dret de la paret i comencem amb la via Aresta de Corbera nosaltres i el Toni i el Quique, escalfen a la via CEB d'una sola tirada, de caire esportiu.

              L'Aresta de Corbera és prou mantinguda en el Vè amb un pas que demana atenció, V+ o mes...o ets molt llarg i xapes abans o te l'has de guanyar, fins que no t'has aixecat no xapes...superat aquest pas la via s'endolceix decantant-se a l'esquerra per una placa on les assegurances allunyen, però tens fissura a la dreta si cal.

Havent passat el pas clau la via es decanta a l'esquerra.

Primera reunió i bretxa que s'ha de salvar per continuar la via.

                                                                   La reunió es fa per sobre de la de la via CEB;  la continuació és curiosa ja que una pregona bretxa ens fa fer un flanqueig a l'esquerra per a poder continuar amunt;  el primer tram molt assegurat ja que la roca hi és sabonosa i trencada, mes amunt, travessat un jardí, es trona vertical i amb cantos d'escàndol, espectacular.

Després de flanquejar la bretxa, anem a buscar un tram espectacular.

Els companys recuperant la segona tirada i al ràpel pendular per evitar la bretxa...

Companys de Mollet a la veïna Bona Feina .

Recuperant la via del sostre, sorprenent per com n'és de bona.

                                              Mentre els companys fan la Joan Francesc nosaltres anem a la del sostre que havia llegit que era molt bona, més espectacular que difícil, i la veritat que el sostre és el de menys...ja de sortida tenim un pas atlètic per trobar mes amunt revoltantun pinet, una zona tècnica.   Col.locar-se sota el sotre és potser el mes bonic, quan hi ets aleshores aixeques els braços i les preses t'acaronen demanat que facis una bona tibada!  Els peus cal vigilar i buscar algun recolzament sinó volem tibar mes del comte.

Passos tècnics fins arribar sota el sostre...

Una vegada sota el mur cal una bona tibada de grans cantos amb peus en adherència.

El Toni i el Quique a la Bona Feina i a la del Sostre.

A la interessant primera tirada de la Bona Feina

Per acabar el matí anem a fer la primera tirada de la Bona feina, que des de sota no sembla atractiva, i que resulta molt interessant, vas progressant per l'estreta placa ara en diedre, ara per la mateixa...abans d'entrar a reunió la via sembla que marxa a l'equerra i no!  cal reprendre la pilastra amb unes passes tècniques i divertides que li dónen caràcter, tot dins un grau amable, em sorpren agradablement.

De la reunió estant els companys començant-la.

Ressenya de l'amic Joan  Muntanyenc

                         Unes vies divertides per un matí relaxat, amb equipament de luxe, trams mes nets per a poder equipar si ens cal i roca prou bona després de la feinada dels equipadors.  

La situació de la paret al peu d'una pista prou freqüentada per caminadors i cotxes ens farà parar molta cura en la caiguda de pedres, ja que aquestes van de pet a la pista, vigileu !