diumenge, 7 de maig de 2017

Aigua i Tabac a Cal Barricó. Ripollès.



Les plaques de Cal Barricó
Aquest dissabte d'una primavera com les d'abans, decidim anar al Ripollès, repetint a les plaques de Cal Barricó. No fa massa vaig tornar-hi amb la Núria, la meva filla, i el Josep i el Toni, aleshores repetirem la via Cotaca i al fer el ràpel ens van quedar moltes ganes de fer l'Aigua i Tabac. Avui amb el Jordi i el Guille tornem a enfilar Coves de Ribes amunt.

El Guille a la primera tirada d'Aigua i Tabac 5+/6a
L'aproximació és una pujada constant per una pista tancada al trànsit de vehicles fins als plans de la Masia de Cal Barricó ( en runes) i d'aquí seguint unes fites per sobre unes marques vermelles que no haurem de seguir, ens atansem a peu de paret; al final una forta pujada per tarteram i corriol. Pel Jordi i el Guille és la primera vegada a Cal Barricó, amb el que trio via...com no l'Aigua i Tabac. Començo la primera tirada: aquesta es caracteritza per dos desplomets i unes plaques d'adherència intermitges; el primer és espectacular i es supera en bavaresa, el darrer ben be sota la reunió sembla inabastable...fins que es troba una bona presa que et deixa tibar i a refiar-te de l'adherència per sortir-ne.
Sota el pas clau i superant-lo.

La primera reunió és molt incòmoda, sobretot si aneu tres com ha estat el nostre cas: els peus reposen en el canto d'un gran forat amb el que t'has de penjar de l'arnés i posar els peus en adherència de tant en tant.
El Jordi a l'inici de la fantàstica segona tirada i el Guille recuperant-la.

Ara continua el Jordi, aquesta tirada és més plaquera, comença finota però sense apretar, sempre trobes el canto que t'ajuda a progressar i la disfrutem molt tots! han sabut trobar un itinerari que salva molt be la vegetació.
Tram central mes espectacular que complicat...

Sortint de la segona reunió amb passos aeris
Ara és el torn del Guille, la tercera tirada és molt curta pe`ro no ens pensàvem que ho fos tant! per sort la sortida és espectacular i aèria, llàstima que de seguida s'acaba i s'entra en un jardí...oi Guillè?
Superada aquesta panxeta, llàstima! s'acaba la tirada com a tal....
Reunió! ja? doncs sí que és curt això sí...fem broma amb el Guille quan arribem a la feixa....vaja quina tirada que t'hem reseervat eh? la Millor!!!
Ja a la feixa ens cal abrigar-nos i el Guille segueix ja que l'anterior tirada era curta....
Ja a la feixa continua el Guille per raons obvies...una tirada que farem tots tres, senzilla i divertida amb bon canto i elegants passos.
Ara és el torn del Jordi, fa fresca i amenaça pluja....

Fent la Cotaca i....plou...prou, s'ha acabat que plou ha ha ha
El temps sembla que finalment es vol espatllar...després de fer tots tres la primera tirada del pany de paret, continuem amb la Cotaca, el Guille la fa i ja li cau alguna gota, al meu torn la cosa s'anima....a la mitat de la via hi ha una zona amb força allunyament perquè és fàcil, però ja que duc Àliens en poso un per salvar una relliscada...arribant dalt un parell de passos de flanqueig prou divertits, estètics i que li dónen gràcia a la tirada.
El Ripollès està d'un verd que enamora !
Plou ja! i el cel ben fosc, el Jordi es quedarà sense pujar....muntem el primer ràpel amb una sola corda a la reunió anterior i d'allà amb dos seixantes a peu de via. Millor així que s'evita la primera reunió, penjada i incòmoda. Tanmateix quan estic muntant el segon ràpel, de cop el cel s'obre i resta blau ! ni fet exprèssament, aquesta primavera...
Resenya aproximada.

Ressenyes dels autors

  • Escalades al Ripollès ( Komando Ripollès)
  • Una via molt ben trobada, molt mes homogènia que la seva veïna Cotaca i menys vegetal. La primera tirada, un deu i la segona, un dotze !! la tercera només té la sortida la resta es camina fins la feixa, feixa que és un Txiqui-parc de l'escalada amb sis vies entre el Vè i el VIè grau. Zona recomanable, però a tenir present que és zona d'hivern, si fa sol i no fa vent podeu quedar rostits! Només cintes, ja que l'equipament és de luxe. Amb força més vies per arrodonir l'excursió.

    7 comentaris:

    1. Felicitats per la via! Es veu un bon traçat.
      Aquí no hi estat mai... Quina altra recomanes per completar una jornada aquí?

      ResponElimina
    2. Gràcies Joan, això mateix Salut i roca !
      Pere, doncs n'hi ha moltes com la del costa Cotaca o la de l'esquerra Adeu a l'Scènic per exemple, tanmateix si fas les sis tirades de dalt no sé si et quedaran ganes de mes...

      ResponElimina
    3. Jo crec q la millor de totes es l aigua i tabac.
      l'ossel es molt guapa pero te un tram d'Ae.
      l 'scenic i cotaca tenen un pel massa de rostolls
      i l'hereu i la amerika estan be tambe. Inevitable jardi enmig pero vales la pena. Descens amb rapel volat giapu!

      ResponElimina
      Respostes
      1. Sí que val la pena sí! Així que l'Ossel també val la pena, l'artifo no l'espatllarà pas, m'agrada també. Seguirem els teus consells, vam mirar el diedre que hi ha a l'esquerra i e sveia molt maco llàstima que estava moll.

        Elimina
    4. Veig que finalment hi has tornat!! Bona via, però ara amb la calorada ja s'ha acabat fins a la tardor, aquesta paret...

      ResponElimina
    5. Hola Joan, doncs no la descartis encara, sobretot si fa un dia núvol o per una tarda...ara a per la Adeu a l'Scènic o la Ossel com recomana el Sergi.

      ResponElimina