Dos tontos muy tontos a Àger. Una via per xalar.

Pany de paret amb marcats desploms per on va la nostra via.

Quan vam fer la Memòria zero vam trobar-nos al Xavi i el Jordi que venien de fer la Dos Tontos muy Tontos, ens la van deixar com molt bona via, amb el que aprofitem amb el Joan el dilluns 10 d'abril per anar-hi. Avui al Bar Sport de Bellcaire no hi trobem escaladors, el fet de ser dilluns i principi de vacances de Setmana santa deu influir. De Balaguer cap al Port d'Àger, Àger i d'allà enfilem la pista asfaltada de l'observatori del Montsec; agafem el trencall a la dreta que indica refugi de Colobó per tot seguit deixar la pista que baixa i nosaltres continuar planejant per sota les parets. Aparquem ben be sota la via, uns marcats desploms ens ajuden.

Aquest gravat i la pedra penjada fan que no dubtem que som a peu de via.

Si ens hi fixem, quan som aparcats sota els sostres, una fita ens marca el camí per anar a peu de via, aquest segueix una canal de desaïgua, tot dret amunt ! renoi com puja! tanmateix gràcies a les fites anem directes a la via, i no en tindrem dubtes ja que hi ha gravades les inicials DTMT i una roca penja d'una branca d'alzina. Peu de via a l'ombra.

El Joan arribant al llabi on trobarem el pas clau.

La primera tirada és la mes potent, i se la demana el Joan, comença enfilant un pedestal fins a trobar la paret, al davant un llabi marcat, cap a ell que anem i el rodegem per a poder enfilar-nos-hi a sobre; som a una placa compacta i aquí trobem el pas clau, em va caldre un A-0 mentre que el Joan se'l treu net. Derivem amunt en tendència a l'esquerra a buscar un tram vertical i que desploma fins i tot, però les preses cantelludes ajuden a sortir-ne airós; anem a cercar una Sabina ja en diagonal-flanqueig a la dreta i així fins la reunió, ben penjada.

Acabant de fer el pas clau i encetant el flanqueig d'entrada a reunió.

És el meu torn, la segona tirada comença anant a l'esquerra a buscar una fissura-diedre, vertical i atlètica; poso un tasconet i engrapo un bon canto per aixecar-me i va i se'm trenca fent una petita volada, sort del tascó! Passat l'ensurt continuo amunt, aquesta tirada a diferència de la via és la menys assegurada, però és gràcies a les generoses fissures que permeten completar la protecció a demanda. Al capdamunt la fissura es tanca i un bolt a la dreta et recorda que ara hem de flanquejar i recta amunt a un replanet, d'aquí anem a buscar un pany de paret compacte que superarem en bavaresa potent. Ens deixa a un replà on dubto si llaçar una bona Sabina, però a la placa hi ha un bolt amb el que continuo; aquest tram abans de la reunió és d'adherència i finor, llàstima de la trencada i terrosa entrada sinó li donaria un deu a la tirada, sublim!

Diedre espectacular de la segona tirada, molt estètica, per gaudir.

La segona reunió és més còmoda, sota els grans sostres i davant del flanqueig, quin flanqueig!

Passada la bavaresa atlètica un tram d'adherència per fixar-s'hi.

Fotogènic flanqueig de la tercera tirada i que li fa la competència al de la Rèdrum.

Es veu finot aquest flanqueig, surt el Joan i avança prou be, a la meitat un tram delicat i abans de l'entrada a la reunió un altre, on cal treballar molt l'equilibri agafat d'ungles a petits cantells i peus en adherencia...buff però surt!

Entrant a la reunió, uns passos finíssims, d'equilibri i ungles...

La reunió és ben penjada i altre cop incòmoda, però l'alegria de superar la línia ho compensa tot !

Aquí "gaudeix" tant el que va de primer com el que recupera la tirada...

Havent vist com s'ho ha fet el Joan vaig ben concentrat, al començament cal enfilar-se una mica per poc després retornar a la línia horitzontal, una franja rugosa ajuda a recolzar els peus; hem tingut sort ja que una gran taca de mullena ratlla tota la paret, però sortosament mor just a on hem de passar, no dificultant la progressió, altrament pot ser complicat tot i l'abundant equipament.

Curta i atlètica quarta tirada, amb un diedre-bavaresa per xalar! 

Aconsegueixo fer la travessa sense pillar olé!! això m'anima a continuar amb la curta però intensa quarta tirada; tornem amb bavareses d'escàndol on unes bones tibades i posicionant be el cos t'aixeques i no pateixes gens. Be no pateixes excepte quan arribes a la gran Sabina, dubto si passar entre ella i la paret o per fora...finalment prefereixo passar entre la paret i la branca i m'enrecordo que duc motxilla ! Ja a sobre el Sabinot munto reunió, i els peus aprofiten el gruixut tronc, quan aquesta es trenqui...aleshores serà molt incòmoda.

Una Sabina fa les vegades de reposapeus i de "toca-nassos"

El Joan recupera ràpidament la tirada i es baralla també amb la Sabina. Ara un altre curt tram, hi ha cordades que enllacen aquestes dues, penso que si desapareix la Sabina serà una bona opció, ja que aturar-se ala reunió aleshores serà pesat.

Flanqueig aeri del sostre de la cinquena tirada, sorprenent és poc...

Després del flanqueig aquesta tirada és la més espectacular i fotogènica. D'entrada sobta que es pugui passar en lliure per sota els sostres, però sí! s'hi passa, i tot gràcies a uns bons cantells que milloren a mesura que avances com volen-te ajudar a sortir-ne exitós!

Agafant el canto que et treu del "forat"

A l'inici el canto és arrodonit i sabonós i penses, renoi...vols dir que ens en sortirem? però cal aguantar i anar derivant a la dreta, els peus en petits cantells o en adherència. Et sorprèn com va millorant el tema i el buit sota els peus...espectacular el canto que et permet traccionar enrera per sortir ja cap a la llum...!!

Franges Vilanovines a la darrera tirada, llàstima que mes amunt canvia...

He quedat molt content de poder superar els sostres, però els braços els tinc calents, calents...ens resta una tirada tan sols i li dic al Joan si la vol fer, estic ben satisfet jo. Aquesta comença per roca boníssima per anar empitjorant. Un tram vertical i trencador fa anar amb atenció, però no cau res. Ja som a la feixa i a la fi de festa.

Això s'acaba....llàstima ! una via fantàstica.

Dalt la feixa que seguirem direcció Nord fins trobar el camí de retorn.

Ressenya dels autors

GALL'S

Ressenya aproximada

Una línia molt ben trobada! amb trams espectaculars. Molt ben assegurada. Ens caldrà un joc de Tascons i Àliens i Camalots fins a l'1 per a la segona tirada, alguna baga sabinera. Reunions totes amb dos bolts amb anelles i algunes amb un tercer bolt per si es va en cordada de tres, tanmateix algunes reunions són prou incòmodes com per millor no anar tres. Es fa curta, sobretot si enllaceu quarta i cinquena, aleshores queda una tirada molt potent, on els braços se us cansaran segur. Molt divertida i recomanable, esdevindrà una clàssica. Gràcies als seus autors, que de tontos no en tenen un pel : Miguel Àngel Garcia i Juan Gutierrez.