Valencians al Lleó adormit, El Ponoig. La Marina baixa.

El Ponoig (1182m) des de la Urbanització de Polop de la Marina

El Ponoig és un dels cims emblemàtics d'Alacant, el trobem a la Marina Baixa i hi podem accedir per Polop CV-70 de Benidorm a Castell de Guadalest, a l'altura de la Urbanització Ladera Ponoig, en una rotonda trenquem amunt per l'Avda Balcó del Ponoig fins arribar a l'Heliport i dipòsit d'aigua característic on mor la pista asfaltada. Aquesta muntanya impresiona, amb recorreguts de mes de 500 mtrs i dificultats de tota mena...tanmateix no va ser descoberta per a l'escalada fins el 1970 en que Bryan Royle y Kim Meldrumque van obrir l'Esperó dels Anglesos. La publicació a la revista Climb del seu article: Els Dolomites de la Costa Blanca, va despertar l'interès per aquestes parets, no tardant els Valencians Javier Pi, Carlos Torregrosa i Juan Adalit en obrir la via Valencians l'any 1972, la segona via oberta.

El Xavi començant la via, la fletxa ens confirma que anem be.

Aprofitant que ens hem agafat una setmana per escalar per aquí, vaig amb el Joan i el Xavi a repetir aquesta via, la, en principi, mes senzilla de la zona, que no vol dir fàcil....ja que és molt sinuosa car busca les debilitats de la paret en tot moment. A l'anar tres ens dividim la via, el Joan fa de jutge amb els palets, i li toca començar al Xavi.

l'Agulla del Frare del peu de via estant, la Serra de Bernia al fons.

Ara ja ho sabem, però és la primera vegada que venim i no ens coneixem la zona, aquest primer terç de paret és factible de fer-lo a l'ensamble i fins i tot, superat el primer muret de IV anar desencordats fins al peu de la Piràmide. La Piràmide és un esperó triangular característic, es veu de lluny, al que haurem d'enfilar-nos.

Entrant a la primera reunió.

Farem fins a tres reunions abans no entrem en matèria; ara el Xavi comença la Piràmide. Va per terreny esgraonat a buscar un bosc penjat on farà reunió.

Passat el primer tram, la resta es pot fer a l'ensamble o desencordats fins a la base de la Piràmide.

Fem canvi de cap de corda, és el meu torn. Aquesta tirada em sorprèn, venim de grimpar més que escalar i de cop la cosa canvia: verticalitat i plaques compactes; poc equipament, tan poc que en un punt dubto de per on anar, sort que a força de mirar veig un pitó rovellat força lluny que em confirma que cal seguir recta amunt. Un cinquè mantingut que ja t'escalfa. Entro a la punta de la Piràmide, reunió molt còmode i amb vistes.

Comencant la Piràmide.

Continuo cap a la punta de la Piràmide.

Començant l'espectacular flanqueig.

Mentre sóc a la reunió estudio per on deu continuar la via, recta amunt es veu factible, però mes amunt desploma...hi ha bolts però força espaïats...quan arriben els companys em fan veure que cal flanquejar a l'esquerra de la reunió estant. Sembla ser que inicialment la via anava recta, per on jo em mirava i aleshores flanquejava descaradament a l'esquerra, però de fa anys les cordades han optat per anar per on anirem nosaltres que és un tram de la via Estado Emocional.

A partir d'aquí toca anar cap amunt, adherència sublim !

El flanqueig és espectacular, la roca sortosament molt adherent permet refiar-se de la goma dels gats, les mans són gotes d'aigua i alguna bona ganda de tant en tant per abaixar la tensió.

A mitja placa hi ha una reunió, aquí acabant el flanqueig.

Després d'un esperó al que t'enfiles fent una petita ziga-zaga, torno a fer cap a l'esquerra, una reunió llaminera quan ja he perdut els companys de vista em fa anar cap allà; és penjada i no massa còmoda per tres, sembla ser que hauria d'haver continuat com esbrinaré d'aquí una mica...però ara ja sóc aquí i ben content doncs la tirada impresionava.

A la reunió intermitja, ben penjats.

Per sortir d'aquí hi ha un pitó amunt i un parabolt del que penja una baga...penso baixar a buscar la línia que no hauria d'haver deixat, però aleshores els companys quedaran venuts anant de segon, amb el que toca xapar el pitó i fer servir la baga per fer un petit pèndul i resituar-te a la paret: adherència i equilibri fins arribar a l'altre banda on d'una tibada surto a un esperó, remunto cap a la dreta i aleshores trobo la reunió que hauria d'haver fet, és ben còmoda i protegida ! Vaja!! ho sabrem per una altra vegada.

El Joan començant el darrer tram de flanqueig

A l'habitual sisena reunió, setena per nosaltres, sobre ja del flanqueig.

La vuitena tirada, un diedre barrat per un desplom, acrobàtic !

Començo la meva darrera tirada, un diedre trencat a l'inici a protegir i que es va tancant fins a extraplomar; més espectacular que díficil, es deixa protegir be.

És el torn del Joan que ens ha de treure d'aquí ! comença amb una tirada vertical i estètica amb bona roca, un bon inici, llàstima que s'acaba aviat i fa reunió. D'aquí cal caminar cap a la dreta, Nord-est, per una feixa a buscar un diedre a l'altra banda d'un circ penjat.

Bonic i vertical esperó de la novena tirada.

La desena tirada és caminant fins al peu d'un diedre-xemeneïa.

Diedre més interessant del que sembla des de baix, amb sortida amb sorpresa....

Troba el diedre, de moment sembla que és lleig, però quan s'hi posa, canvia d'opinio, la vegetació no molesta i la roca és franca; mig en diedre, mig en placa es situa al capdamunt on la paret es tanca i cal sortir-ne per l'esquerra. Uns passos potents amb preses amagades ens faran fruir. Altre cop una tirada de trancisió, primer caminant per acabar en un flanqueig cada cop mes aeri, esgotant la corda, que hem de sortir a l'ensamble, hi ha una reunió abans per evitar això.

Les urbanitzacions de Polop assetjant la muntanya. El Penyal d'Ifach al fons.

Dotzena tirada, un llarg flanqueig fins sota la tirada clau...

El Joan començant la tirada "clau", la tretzena !

Som a la tirada clau, la reunió en un balconet espectacular i al davant un diedre barrat del que sortirem per la seva esquerra. Comença el Joan per un tram delicat a buscar la base del diedre, una vegada aquí s'abasta l'únic bolt de la tirada, del que amb equilibri i posicionament xapa el primer pitó, sortir-ne és el "crux" de la via, no tant per la dificultat intrínseca, sinó per la raconada, el cansament acumulat...s'ho treu amb mestratge i ja és al capdamunt de l'esperó i seguidament el perdem de vista.

Al tram on cal tibar de valent i ja sortint-ne.

Darrera tirada, poc definida i una mica trencada, millor no abaixar la guardia.

Això s'acaba, la penúltima reunió són dos claus prou envellits reforçats per un bolt que dóna tranquilitat. És la última tirada i no sembla difícil, però és trencada i difícil de llegir, no si val a badar.

14ena reunió, la darrera !

Fotocim, ben satisfets !

Amb el sol amagat rrera la mola del Ponoig arribem a la reunió cimera, ens resta trobar com baixar...però primer ens caldrà pujar un bon tros fins a l'avantcim on trobem una fita marcada que ens porta a un circ penjat, desgrimpem una bretxa i amb precaució fem cap al ràpel, aquest es troba a la dreta del tot en un grup d'alzines d'on penja una cadena. Molta cura en aquest descens.

Canal tartera que cau al cingle, el ràpel és a la dreta d'una ferma Alzina.

Primer ràpel 

Aquest ràpel amb doble corda ens deixa en un tarteram com era el del Pedraforca fa força anys...per traça evident anem baixant, al capdavall un corriol ens portarà a l'esquerra i tot segfuint fites anirtem a trobar el descens de la ferrata, actualment tancada per estar en mal estat de conservació. Fem dos ràpels més, el primer de 30 i el segon de 35 mtrs que ens deixen a la base de la paret. Ara ens toca baixar tot seguint traça per terreny trencat i de mal fer fins al barranc per on hem pujat al matí.

Tarteram prou esmicolat, al capdavall seguim un corriol marcat a l'esquerra.

Després d'un tram de desgrimpada dos ràpels mes.

La Plana de la Marina ja a l'ombra.

De retorn al dipòsit amb el sol que ens ha dit adeu.

Ressenyes que trobareu per la Xarxa.

Una escalada imprescindible! a tenir present que és prou llarga, si anem atents,podem escurçar molt temps fent ensamble o desencordats el primer tram fins la piràmide. Semiequipada, cal dur una mica de tot, joc d'Àliens i Càmalots, Tascons útils. Interessant una bona ressenya, tot i que donada la llargada de la paret és difícil trobar-ne una, les que he posat són interessants. Aigua i teca ! algú hi fa vivac ! No oblideu el frontal.