Memòria zero a Cap del Ras 210m. 6a/Ae. La Noguera.

Muralla de Cap del Ras  per on transcorre la nostra via.

Aquest hivern no acabo d'ensopegar la méteo, per sort dissabte passat (18-03-2017) tenim anticicló, amb el que decidim d'anar a Àger amb el Joan i el Toni a fer la Memòria Zero, de les últimes vies obertes a la zona i que pinta prou be; finalment el Toni no pot acompanyar-nos; matinem per fer via cap a Àger tots dos. Posem "benzina" al Bar Esport de Bellcaire on ens adonem que no anem pas massa d'hora, és ple de companys i amics: Juan Carlos, Josep ( Visa), Ricard ( Mataró) Joan Pera i Josep M. Mallofré...i els que no recordo el nom, Sembla un aplec. Carretera i manta ben tipets, driblem Balaguer per agafar la carretera del Port d'Àger i ja al poble trencar a l'esquerra cap al Coll d'Àger; abans del coll pista a la dreta cap al Santuari de Colobó, que deixem a la dreta per continuar la pista direcció la Font Freda. Aparquem a la vertical de la via, just passar una torrentera.

Primera tirada, tècnica i alhora atlètica !

Aproximació costeruda i prou coneguda, perquè serà que cada cop la trobo pesada? fins al sòcol al que ens haurem d'enfilar. Grimpadeta i flanqueig cap a l'esquerra resseguint la base de la paret, passem l'inici de l'Alkhaid i al sortir del bosquet trobem una reunió de burins de la Reyes del Mambo, ja hi som ! Canvi de samarreta, sempre arribo xop als peus de via, i triem qui comença, jo ! vaja que li dic al Joan que començo, que ja em coneixeu i a ell tan li fa.

Primera reunió.

Aprofito un burí de la via veïna i pujo recta a buscar el primer i lluent bolt, bona roca fins ara, però mes amunt ja ens trobem amb peus dubtosos, per sort avui és ben seca la paret. Som sota el desplom i ens cal flanquejar fins el seu extrem on te el punt feble; passos ben curiosos on aprofites els esperons del sostre per progressar. El muret d'Ae jo hi vaig posar un estrep, el Joan amb un A-0 en va tenir prou. Bones preses, però tira enrrera i et fa bufar, espectacular flanqueig per sobre el llabi del sostre a buscar un bolt a partir del que ja enfilem recta amunt, amb algun pas més potent abans de xapar el darrer bolt. Un curt flanqueig ascendet a dreta hi sóc a la reuió en una petita lleixa no massa còmoda, sobretot si es va tres ( la resta de reunions totes molt còmodes.)

El Joan a peu de via, disposat a començar, des de la primera reunió.

Després d'un aeri flanqueig toca anar dret amunt.

Segona tirada, l'inci el tram més delicat i exposat de , potser, tota la via.

A la ressenya dels autors indica que a l'inici de la segona tirada hi ha un pitó, ara no hi és...i la roca és delicada i de preses petites, dubtem de si és recta amunt de la reunió, però ho veïem molt forçat i finalment el Joan va per l'esquerra, on hi ha una petita fissura on pot encabir-hi un Àlien primer i mes amunt un petit Tascó. Ara cal anar a la dreta per trobar millor roca, però molt vertical. a l'alçada d'un pitó, que es veu de la reunió estant ens decantem a l'esquerra per seguir una fissura que obliqüa a l'esquerra, anirem trobant algun pont de roca i pitó. Un ressalt curt però desplomat sembla barrar el pas, però la presa hi és agraïda i no sense fer una bona tibada, es deixa pujar.

Llarg flanqueig a l'esquerra fins arribar sota un desplom amb bona presa, a dalt el Joan, a baix jo just a sota.

Reunió tranquila la segona, amb menys aire, ara segons la ressenya toca una tirada senzilla d'uns 25 metres amb tan sols dues assegurances.

Tercera tirada, flanqueig ascendent resseguint una fissura.

El Joan començant la fissura i sota el flanqueig.

Em torna a tocar, comença tranquil fins a trobar un bolt, aleshores cal anar pujant en diedre- bavaresa aprofitant el llabi superior i els peus a la placa, no és difícil, però t'hi has de fixar; la fissura ens permet posar algun Àlien de moral. Arribant sota un desplom que ens torna a barrar el pas, fem un flanqueig a la dreta, aquí trobem l'altra assegurança d'aquesta tirada. El flanqueig agraït, amb bones mans i peus en adherència.

Roca Vilanovina al començament de la quarta tirada.

Anem guanyant metres, ja som a la tercera reunió, la via ens està agradant molt. Qüarta tirada, hi torna el Joan, comença amb roca de primera, de franges Vilanovines, la llàstima que s'acaba aviat i la resta de tirada és amb roca a controlar, en flanqueig ascendent a l'esquerra. Hem arribat a la feixa, surto caminant cap a l'esquerra a superar un parell de ressalts, una vegada a la gran feixa camino cap a la dreta, aprofito una reunió per guiar la corda i continuo en direcció a una paret en forma d'embut ben característica, la reunió a peu de paret amb una M ben gran ratllada. Amb seixanta metres no hem arribat, ens ha calgut ensamblar.

Després de caminar la feixa, la cinquena tirada, un embut agraït excepte els darrers metres...a sota el Joan al pas clau.

Aquesta cinquena tirada comença molt tranquil.la, tot enfilant-se sobre grades fins entrar a l'embut on ja trempa i hi trobem el pas clau, quan el boix que ara ajuda no hi sigui s'haurà de treballar molt be de peus per a sortir, després de l'inici de la segona tirada, un altre dels passos "clau".

Bavaresa relliscosa de la sisena tirada i apunt d'entrar a la primera feixeta.

Reunió altra cop ben bona, em toca la sisena, aquesta es comenta que no és massa maca ja que està trencada la seva continuïtat per dues feixetes intermitges, la veritat, doncs jo la vaig trobar interessant: sortida en bavaresa rebotona! sembla senzilla, però les mans tot i no ser dolentes, són arrodonides i poc cantelludes i els peus en adherència...i allò fa una pinta relliscosa!!! Em cal provar-ho vàries vegades fins que em decideixo,  un bon cop de gas, gairebé em passo de voltes ha ha ha; una vegada superat el pas m'enfilo per la grada fins a trobar la primera feixeta, aquí ja cal anar amb compte amb la sorra. Trobo el següent mur, aquest ben diferent, adherència de la bona, primer m'equivoco i vaig recta amunt i quedo venut sense mans....desgrimpo i flanquejo a la dreta i ara sí! surto a la segona feixa. Resta un mur vertical curt però potent del que se surt gràcies a una corda fixa doncs no hi ha on agafar-se, tot és terra i herba.

Fotocim

Ens queda la darrera tirada, al costat tenim la de la Rèdrum, una opció per quan la xemeneïa és molla....però no és el cas i tot i l'aspecte lleig, aquesta sortida no ens decebrà!
 Cal passar entre les branques d'un boix i ja som al peu de la xemeneïa, el Joan la puja mes en diedre que enpotrat, jo m'equivoco i m'enpotro, no sé que és millor, però ell l'he vist pujar molt segur i tranquil més que no pas jo! Es fa reunió d'uns blocs no sense abans pujar per una canal terrosa i desagradable...però que no desmereix pas gens, al meu entendre, la tirada. Per baixar acabem de pujar fins a l'antena del cim d'on resseguim el perfil cap a la dreta ( Nord-est) les fites ens orienten on hem de fer el tomb a buscar la "vira", tot resseguint-la ens trobem el Xavi

Blog de l'Alt Urgell

i el Jordi que vénen de fer la Dos Tontos....i ara tornen de la Montsiciana. Baixem junts i acabem fent-la petar una bona estona davant d'una cervesa al Bar d'Àger

Ressenyes, 1ª Joan Asín, 2ª dels autors i la meva.

La via ens ha agradat, atlètica però variada, sostres, plaques, diedres, flanquejos, bavaresa i xemeneïa al final, tot això amb un equipament suficient i segur, podent acompletar si ens cal. La roca en general molt bona. Defectes, és sinuosa, cal aconduïr molt be les cordes, feixetes, sobretot a la segona part, i poques mes. Agraïr als autors: Juan Carlos Roca, Virginia Rodríguez i César Ibañez (27-01-2016) aquesta línia tan ben trobada i que tot hi estar a prop de dues vies, no les parasita en cap moment.