Aresta sud de la Miranda dels Cavalls entrant pel Pedestal. Sant Llorenç del Munt.

D'esquerra a dreta: Miranda, Salt i Punta dels Cavalls

Al fons el nostre objectiu, la de mes a l'esquerra: la Miranda dels Cavalls.

Dimecres passat a la tarda, quedo amb en Ricard Rofes, no ens coneixem més que del Facebook i alguna trobada, però encara no havíem escalat mai plegats. Ell, com jo, és un enamorat de Sant Llorenç; em proposa fer l'aresta sud de la Miranda dels Cavalls, jo ja l'havia fet, però d'això ja fa setze anys...

Començant la via del Pedestal

A quarts de quatre ens trobem a Matadepera i d'allà fem cap a la Urbanització Cavall Bernat com si anèssim a Can Robert, deixem enrera el trencall per enfilar-nos al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra deixem el cotxe, aquí comença el camí que s'enfila per la canal de les Bruixes, hi ha una fita de la Diputació, Servei de Parcs. Entronquem passada la canal amb la pista a Can Pobla, passat uns doscents metres la deixem per continuar un corriol perdut a l'esquerra; puja a un llom per anar a parar al carener que ja no deixarem tot travessant dues pistes. Flanquegem la Cinglera del Bolet de Can Poble fins arribar a la canal de la Querosa que remuntem anant a sortir sota el Bolet, d'aquí a l'esquerra a buscar la Miranda, que deixem enrera per anar a buscar el Pedestal que mira al nord-oest.

Arribant al desplomet, on caldrà algun A-0, díuen V+....

Ja a peu de via, ens equipem, començo, primer una rampa per agafar de seguida la vertical, de bloc en bloc fins que desploma, aquí cal equilibri i se m'escapa algun A-0. Reunió en un còmode replà, dos espits amb anella i un tercer de reforç.

Primera reunió.

El Ricard posant-se els gats a peu de via.

Curiosa i equilibrista entrada de la segona tirada, i superat el pas clau.

Segueix el Ricard, d'entrada cal enfilar-se sobre un gran còdol tot fent equilibris...el mur desploma i fa de mal col.locar-se. Una bona presa de ma ajuda a superar-se i xapar una segona assegurança, assegurança que finalment haurem de fer servir per ajudar a sortir del balmat...com apreta el pas! una vegada superat el desplomet ja afluixa, tot i que la roca empitjora. Un muret final i grimpant fins la primera reunió de la Miranda.

Ja som a la Miranda, tram senzill fins la reunió.

Començo la tercera tirada, primera de la Miranda: és una grimpada de tercer fins on la paret comença a trempar, trobo a l'esquerra una reunió d'espits i plaquetes rovellades, amb una baga que té una colla d'hiverns a sobre!!! dubto de si em quedo allà o continuo i davant el dubte que acabi fent també la segona tirada, m'aturo.

Reunió atrotinada, potser millor ajuntar les dues tirades.

Segona tirada de la Miranda, cuarta nostra.  Sota el desplom A-0 o 6b++++

Continua el Ricard, va per la dreta a buscar l'aresta on troba millor rocam, uns deu metres mes amunt troba una reunió, molt més incòmoda que l'ha que he fet jo, penso que millor aturar-se on ho he fet,o millor, ajuntar primera i segona tirades en una

Des de la penúltima reunió, recuperant la tirada.

Malgrat l'aspecte tètric, la roca aguanta i es deixa anar fent, hi ajuda l'equipament, parcialment restaurat. Abans d'entrar a reunió un mur que extraploma un pel obliga a fer ús de les cintes per superar-lo.

Reunió antiga, al costat una un pel millor.

Aquesta reunió és de les mes maques de Sant Llorenç, un balconet amb vistes...

Pas potent per començar la darrera tirada.

Ja només queda l'aresta final, aquesta comença flanquejant a la dreta amb un pas fi, que antigament era A-1 i que ara es supera en lliure, d'aquí festival de canto amb la franja de roca bona que trobem a Sant Llorenç. Al cim hi ha una instal.lació de ràpel, ben rovellada i mes enrrera una altra pel vessant oest de la que m'asseguro.

Ben contents al tram de roca bona !

Es pot rapelar o continuar per aquesta aresta, arrodonint l'escalada, el Monestir ens acompanya.

Ja som dalt, però no ens podem encantar, que el sol és ben baix i encara ens falta crestejar una agulla: el Ricard s'hi encara i la grimpa tot amanint-ho amb una Sabina, un Tri-cam i un Càmalot; i ara sí que ja som dalt i podem plegar cordes.

Montserrat s'ens mostra impressionant !

Dalt la darrera agulla, acomiadant l'astre rei.

Hem d'anar a buscar la canal del Salt dels Cavalls, ens caldrà desgrimpar enparrats a una Alzina i grimpar un altre ressalt per assolir-la. Ara ja només baixar la canal amb precaució, que és dreta i relliscosa.

Bona nit....

Baixem enlluernats per la bellesa de l'instant,  que els fotos no poden transmetre....

Una escalada clàssica de la cinglera superior de La Mola, ideal per una tarda d'hivern, que no faci massa vent o un matí de primavera. Equipada per no patir si esteu acostumats a la roca de la zona. Molt recomanable començar-la per la via del Pedestal (Pepe Ortiz 1998) V+ o mes....que ens va caldre fer-hi més d'una tibada de cinta! L'aresta sud fou oberta pels Sabadellencs Josep Alaix, Josep Girbau, Josep Monistrol i Manel Galícia l'any 1962. Combinació molt recomanable, animeu-vos que pel sol fet de gaudir de la posta de sol rera Montserrat ja val la pena.
(Fotos Ricard Rofes i Jaume Planell)