Setmana d'escalada a la Marina ( Alacant) en bona companyia.

Ara fèia força temps que no marxava una setmana sencera a escalar, des de la darrera a Dolomites ara fa ja cinc anys...i mira quina casualitat, baixant de la via Alta Fidelitat ens trobem el Josep Santasusana i el Joan Brunet que tornaven de fer la Sant Baró; no havíem parlat mai, però com que al Josep el tinc vist del Facebook ja que surt força amb el Joan Asín, el saludo i em presento, petem la xerrada i em comenta que marxaran a Alacant a escalar aviat, jo li comento que no hi estat encara allà baix...ens acomiadem i cada un fem via cap a casa; aquella tarda rebo una invitació per anar amb ells a Benidorm ! Em falta temps per mirar com ho tinc per demanar vacances, ho comento a casa i m'apunto!
 Marxem dos cotxes, som sis de colla: el Joan Asín, el Joan Brunet, El Josep Santasusana, el Xavi Díez, el Xacó i jo mateix, el dilluns dia 20;    després dels problemes de trànsit pertinents d'un dia feiner i a sobre el primer de la setmana, ja som a l'autopista. Ens comuniquem amb la colla del Bages, que han tingut menys trànsit per sortir, i quedem de fer un mos a l'àrea de Benicarló, una mica mes de mig viatge. Aprofitem per fer un bon entrepà que avui ja escalarem abans d'anar a l'apartament que hem llogat a Benidorm.

CASTELL DE GUADALEST

Penya l'Alcalà a Guadalest

Des del cim de la Penya, el Castell del Rei i el poble actual.

Pantà de Guadalest que recull les aïgues del riu homònim.

Primera parada Castell de Guadalest, petit paradís de l'escalada a la Costa Blanca. Per anar-hi cal agafar la CV-70 des de Benidorm o Alcoi. El poble és envoltat de muntanyes i destaca entremig de la vall. Per arribar a la zona d'escalada hem de fer una carretera molt estreta que baixa a la piscina municipal. Nosaltres hem aparcat al costat de les pistes de Frontò-Tennis.


EL PONOTX. (1186 M)

El Lleó adormit, el Ponotx.

Des del Ponoitx la conurbació de Polop i les seves urbanitzacions inacabables...

  Després de l'escalfament del dia d'arribada, l'endemà encarem una de les fites importants de la setmana, el Ponotx;  aquest impressionant massís és conegut per la gent de la zona com el Lleó adormit, per la semblança de la seva silueta amb l'esmentat animal....tanmateix cal imaginació.
Avui ens dividim en dues cordades, El Joan B. Josep i Xacó aniran a Las Hadas i el Joan A, el Xavi i jo anirem a La Valencians, la segona via oberta ( 1972) després que els anglesos Brian Roile i Kim Meldrum obrissin l'esperó dels Anglesos l'any 1970 descubrint aquesta superba muntanya pel mon de l'escalada, la van batejar com les Dolomites del sud.

EL PUIG CAMPANA ( 1.406 M. )

El Puig Campana des de Benidorm.

Aproximant des de la Font del Molí. ( Finestrat)

El perfil dels nostre objectiu, l'aresta Aristòteles.

Detall de l'aresta.

Acabem ben cansats de La Valencians, però la Méteo sembla que s'esatlla, dijous plourà...amb el que avancem l'objectiu del Puig Campana per dimecres.  Anem cap a Finestrat d'on una carretera local s'enfila fins a la Font del Molí, lloc de peregrinatge pels locals. Ja aquí podem seguir amb cotxe fins a l'heliport on en un revolt podem aparcar.

Una horeta de pujada fins a l'objectiu d'avui, la Diedros màgicos per Xavi i Xacó i Joan A i Jaume;  ja al peu ens donem de baixa el Xavi i jo, el cansament es nota i la via és molt atlètica...amb el que el Xacò i el Joan A si posaran , mentre que nosaltres anirem a l'Aresta Aristòteles, més curta i relaxada.

El Josep i el Joan B. faran la Júlia,

SERRA DE TOIX

                                            

La Serra de Toix, assetjada per la urbanització Maryvilla.

Estudiant la via després d'un matí de pluja, el Mascarat al darrera.

La cinglera de Toix és plena de vies de tots nivells.

Dijous es compleix la predicció i ens llevem amb pluja....esmorzem i baixem a veure el mar: el passeig marítim és prou bonic sobretot avui que hi ha poca gent, ja que malgrat l'època de l'any, Benidorm és ple !

A mig matí millora el temps i marxem aprop d'Altea, a la Serra de Toix, considerada com la part final de la trencada Serra de Bernia, i que va a morir al mar.

Per arribar-hi cap agafar la crtra nacional direcció Calp, passem pel congost de Mascarat i en sortir-ne, al capdamunt d'un coll, trenquem a la dreta entrant a la urbanització Maryvilla.

Fa molt de vent però les vies estan a recer, avui toca una via curta la Ruwa, quatre tirades que ens repartirem el Joan A, el Xavi i jo, mentre que el Joan B i el Josep faran vies esportives, en Xacó s'ha quedat al pis amb la panxa avariada.

PENYAL D'IFACH ( 332 m)

Penyal d'Ifach, a la Marina Alta.

Escalant la Pany amb el mar als peus.

La Pluja ens atrapa a la última tirada, encara sort!

Sopar de comiat a La Mejillonera de Benidorm.

Divendres ja! això s'acaba...avui el temps tampoc és per flipar....és ben cobert, però no plou.
marxem cap a Calp a fer el Penyó d'Ifach, el Josep i el Joan B aniran a la Gomez Cano, el Joan A i el Xavi a la Pirates de l'Armand Ballart i cia i jo i el Xacó anem a la Pany, la primera via oberta al Penyal, que va per la cara Nord, de dificultat moderada i mes curta....no em fio gens del temps.
Ens acabarà plovent i ens mullarem, tots escalarem amb roca molla, alguns mes que d'altres...però tots farem cim malgrat la méteo, hem estat de sort!

Pel Joan A., el Xavi i jo avui és el darrer dia, la resta es quedaran un dia mes, amb el que farem un bon sopar de comiat.
Ha estat una setmana fantàstica d'escalada i companyonia que s'haurà de repetir.
Moltes gràcies amics.