Ta Tocao Lo Gall entrant per Sueño Vertical. Alòs de Balaguer.

Lo Segre despertant-se de l'emboirada abans de passar l'estret del Mu.

Dissabte divuit de febrer, som una bona colla: el Toni, el Carles, La Lara i la Valèria i el Josep i jo mateix...quin aplec! Doncs cap a Alòs hi falta gent; preceptiva parada al Forn Serra on carreguem piles per un matí divertit.

Tota la colla d'avui.

Tot i que anem d'hora i la boira que encara hi ha, trobem força cotxes, per cert, ben mal aparcats, ocupant tant espai com volen...què costa deixar el vehicle ben posat pensant en que vindrà mes gent? El Toni i el Carles faran  Lo Nick, així com la Lara i la Valèria que ja fa temps que escalen però encara no van massa "soltes" en això de muntar reunions, el Toni les ajudarà; per la nostra part, anem a la Ta Tocao Lo Gall entrant per la Sueño Vertical.

Entrant a la primera reunió.

Deixem la resta a peu de la seva via i baixem una mica per a poder flanquejar, passem la Olga Frontera i mes a la dreta veïem una cordada a la nostra, ens tocarà esperar torn... Inicialment aquesta via era desequipada completament i darrerament si ha  afegit un discret equipament, així com redreçat l'itinerari.
 Començo amb una bonica placa, vertical i compacta, protegida per un bolt a la meitat, per anar a una feixa ascendent a la dreta, un pont de roca a una Sabina ens fa tirar recta amunt, aleshores en tendència a l'esquerra fins la reunió, després d'un tram de feixes amb força terra, però que no molesta.

Segona tirada, plaent, ben equipada.

Ara surt el Josep, que malgrat portar força temps sense escalar, s'anima amb la tirada: comença recta amunt per de seguida flanquejar i travessar un esperó; ara placa fissurada que es deixa fer molt be, mes amunt una feixeta i un altre ressalt.

Acabant el rostoll de la tercera tirada.

La segona reunió és en una mena de collada, cal baixar per entrar-hi... Tercera tirada amb molta vegetació i ressalts verticals de tan en tan, a cada un d'ells un bolt ens confirma que som a la línia. Des de la reunió veig els companys de Corbera fent la primera tirada de la segona part de recorregut.

Travessada la feixa entrem a la segona part: Ta Tocao....

Ara cal caminar uns cent metres fins a la paret del davant on hi ha la Ta Tocao. Ho fem encordats apurant el seixanta.

La cordada del davant negociant la primera tirada de la segona part.

Ara canvia i millora molt la paret, que és més compacta i neta: comença per uns diedres i ressalts fins a un mur-placa prou finot i que ens fa estar atents fins l'entrada a reunió en un còmode replà a l'ombra d'un Aladern, ombra que avui molestava...fa fresca!

A la placa finota abans de reunió.

Sortint a per la segona tirada després de la feixa.

Al pas clau, un V+ que ben be sembla més dur que el pas de dalt! (6a)

La cinquena tirada, segona de la Ta Tocao, és macota: surts de la reunió cap a l'esquerra per entrar en un seguit de plaques que es van redreçant, a la meitat, el pas clau: hi ha tres bolts seguits, i no n'hi ha per menys...aquí, tot i anar de segon m'ha costat encadenar, superat aquets tram la cosa millora entrant mes relaxat a la reunió.

Darrera tirada: entrant al diedre desplomat i fent el divertit flanqueig per entrara a reunió.

I la darrera tirada que per la ressenya és la més potent, i la veritat que es fa mes be que el pas anterior, ara, cal encertar-la en la col.locació al diedre desplomat, sinó et pots complicar molt!
També hi trobem diferents ressalts que ens aniran portant fins a sota el diedre desplomat, quan hi ets ben a dins, cal saber-ne sortir per situar-se a la placa de la dreta, que te preses franques que et deixen enfilar amunt fins al flanqueig; aquest és aeri i impressionant, però amb calma hi vas trobant bones preses que et deixen progressar sense patir. La reunió incòmoda, sort de poder repenjar l'esquena a la paret del costat.

La resta de la colla baixant de Lo Nick

La cordada del davant han optat per baixar per la tartera gràcies a la instal.lació que hi ha penjada del merlet cimer, nosaltres ho fem per la via, no ve ningú al darrera i a més hem deixat les motxilles baix. Anem a trobar la colla, els trobem també rapelant i tots plegats i ben contents, fem cap al corriol que ens deixarà a l'aparcament.

Ressenyes del GALLINER, bona feina!!

Una via, la TaTocao, reexida, amable, ben equipada i amb roca excel.lent, la Sueño vertical tampoc ens ha desagradat, excepte la tercera de la primera part, la resta no podem opinar... Ha estat un dia especial, ja que he conegut una parenta:  la Lara parlant, parlant, ha resultat ser filla d'un cosí quines casualitats té el mon de l'escalada ha ha ha.
 La via recomanable de totes totes.