dilluns, 6 de febrer de 2017

Alta Fidelitat nou anys després...Serrat dels Monjos.

Serrat dels Monjos, la nostra via és a la dreta del tot.
Per fí un dissabte amb una mica de bon temps...malgrat el vent. Avui hem quedat força colla, el Toni, la meva filla Núria, el Joan i el PereJoan, finalment el fill del Toni, el Carles no ha pogut venir. Fem cap al Bar Muntanya on ens aplegarem una bona colla, Joan Baraldés i Antonio Alarcón, Vicenç, David i colla, El Ricard Rofes i el Joan Prunera...era d'esperar ja que el temps no deixava altres alternatives. Decidim anar cap al Serrat dels Monjos a repetir l'Alta Fidelitat i el Joan i Pere a la Planetes transparents, totes dues dels germans Masó. Deixem el cotxe a l'àrea d'esbarjo La Salut i mentre ens preparem trobem l'amic Pere Forts i el Juanillo, ja hi som tots!
Aquesta placa desenganxada és la clau per trobar la via.
Per anar al Serrat dels Monjos agafem la drecera que s'enfila recta amunt; continuem cap a les escales de les coves, abans d'arribar, en un revolt surt un camí a la dreta que inicialment planeja per baixar poc després, és el camí de les Feixades. Passada l'Aranya es queden el Pere i el Juanillo a la via del Xavi, nosaltres continuem flanquejant fins baixar a travessar el Torrent Fondo a partir d'on deixem enrera el Serrat de les Garrigoses per encarar el dels Monjos. Quan el camí es comença a separar de la paret primer es queden el Joan i el Perejoan i nosaltres continuem fins a trobar un corriol que s'enfila a buscar la paret. Una llastra desenganxada i trencada de la base és el que ens farà adonar que ja som a peu de via.
A l'agosarat començament, on agraeixes que la llastra encara hi sigui...
Anem tres, avui la Núria s'estrena en vies d'aventura amb el que la deixem al mig; començo com fa nou anys, l'espit solitari és prou amunt, però la bavaresa que permet la llastra és cantelluda i dóna confiança. Fet el xapatge, es flanqueja aèriament a buscar la dreta de l'esperó, per on és més senzill i per diferents graonades em vaig enfilant. Ara es torna a posar seriós, arribo a un mur amb una franja vermellosa i amunt un diedre cec...no se veure cap assegurança, sembla ser que el primer pitó ha volat...i pensant que havia de flanquejar faig una deriva per terreny delicat a buscar el següent diedre...aquest és una mica brut però es deixa fer i protegir. Aquí l'hi he complicat l'ascensió a la Núria, que no està acostumada a aquestes peripècies...però ara ja l'he errat.... Aconsegueixo superar el diedre i vaig amunt no sense un bon fregadís de corda a causa de la essa que he fet.
Al darrer tram de la primera tirada, on em marco un erroni flanqueig, obrint una variant!

Ja a la reunió recupero la colla, la meva filla s'enrecordarà de mi al flanqueig!!! sort del Toni que la va orientant de com anar-ho fent. Ja tots tres a la reunió, continuo amb la segona tirada, ens hem partit la via amb el Toni i ell farà els dos darrers. D'entrada cal flanquejar a buscar uns blocs que superarem amb passos atlètics, no feu cas d'un parabolt del vuit que és de la Bikini. passades dues graonades ens trobem dins una canal que deixem per encarar un diedre d'aspecte lleig i trencat, però millor que no aparenta, un pitó i un espit ens orientaran. Al capdamunt cal decantar-se a la dreta a buscar un espit, som en una placa vertical i compacta, abastar el següent i sortir-ne, és el pas clau. Quan s'agafa la llastra desenganxada ja estem salvats ! aleshores pots triar entre posar algun trasto o continuar que ja és fàcil fins a la reunió.
A la segona tirada entrant al diedre trencat que em deixa a la placa.

Segona reunió.

Treballant la placa i al pas clau, un bon sisè.

La Núria il.lusionada.

La tercera tirada comença per placa vertical i acaba amb un diedre encara més vertical!

El punyetero diedre d'entrada a la tercera reunió.
Bé, ara li toca al Toni, surt a fer la tercera tirada, més curta que les altres, comença per un mur de forats vertical i maco a buscar una fissura oberta de la que ja s'ajeu a buscar un diedre on hi ha un clau. L'anterior vegada, aquesta tirada em va tocar a mi i no vaig saber veure el clau amb el que vaig continuar per placa a buscar un espit, de la Bikini, passat aquest em vaig adonar que la reunió era sota meu i vaig arribar desgrimpant a la mateixa. Aquest cop el Toni s'hi fixa i fa el diedre, i quin diedre, vertical i punyetero, gens fàcil.
Quarta tirada, sinuosa i divertida.
La darrera tirada és prou llarga: cinquanta metres, i sinuosa, cal parar cura amb les cintes per evitar un fregadís excessiu. Comença enfilant per sobre mateix de la reunió, terreny esmicolat, atenció, per de seguida entrar a una magnífica placa i unes graonades atlètiques.
Superant les atlètiques graonades

Superar els murets és més tècnica que força, passos divertits, estètics, ben trobats, cal dir que la via m'agrada? ha ha ha. Tornem a trobar un pas clau: superar un diedre per posar-se sota una ferma placa; aquest pas és espectacular i t'aboca al buit...a veure la Núria... Ja a la graonada cal derivar a la dreta a buscar un diedre obert on per placa fina et pots anar enfilant, d'aquí ja afluixa i perd verticalitat fins a la placa final on ens espera el Toni.
La cordada veïna a La Grafitti i una altra a la Guateque.

Acabant la via, molt bé Núria.

La Núria lluita fins el final, però avui la via és molta via! li dic que es deixi de punyetes i que tibi de cinta sense manies...ho agraeix. Arriba al cim ben satisfeta i cansada, cansada no pas físicament, que està fortíssima, sinó mentalment. Ens apartem de la paret i preparem la baixada, que encara no s'ha acabat tot, resta el ràpel, que és ben airós.
L'espectacular ràpel de baixada, on millor no badar...
El corriol és ben marcat, tanmateix no s'hi val a badar. Sobretot a l'arribada a la instal.lació. Baixa primer el Toni i després la Núria, són cinquanta metres de baixada en part volats...avui Núria t'ho has currat!
Satisfets anem a fer una beguda a l'Àrea d' esbarjo La Salut.

De tornada al cotxe la Núria ens fa gruar el camí, i és que ara s'ha alliberat dels nervis i deixa anar tota la seva energia, que no és poca! Avui li ha tocat patir una mica, però de ben segur que aviat ens encapçalarà les vies i serà ella que ens ajudarà a nosaltres, és llei de vida! Gràcies Toni i Núria per la companyia i fer-m'ho passar tant be, és un goig poder compartir les teves il.lusions amb la gent que estimes.
Ressenya dels germans Masó que es trobava a "El Balcó de la Lluna".
Una via molt recomanable, d'aventura, amb l'equipament just, on haurem d'escalar i on ens caldrà intuició per no perdre'ns. La roca prou bona, sobretot si no et surts de línia...amb gran varietat de passos, diedres, plaques, bavareses...tan sols ens hi faltaria una xemeneïa com a la Planetes Transparents, també dels germans Masó. Nou anys després puc dir que m'ha agradat potser més que quan la vaig fer per primera vegada. Agrair als germans Masó aquestes línies tan ben trobades.

4 comentaris:

  1. Home, per fí !
    Bona piulada, un dia ventós. No deixes de piular
    Records
    Pere

    ResponElimina
  2. Hola Pere, gràcies pel cometari ! com us va anar?
    Mingo, aviat ens acompanyaràs ! de moment a seguir cuidant-se, una abraçada.

    ResponElimina
  3. Vem acabar fent l¡Aresta Jan
    Salut
    Pere

    ResponElimina