Via del Niu i via de la Canal al costat esquerra de la Codolosa

A la via del Niu, primera tirada.

La vigilia de Nadal fot un fred que pela, i després de deixar córrer altres destins acabem a la Codolosa, ara fèia temps que no hi anàvem. Triem inspirats pel Toni el vessant esquerra on hi a unes vies curtes i poc mantingudes que ens aniran molt be per aprofitar el matí. En aquesta zona hi ha un seguit de vies d'esportiva i a la canal de la seva dreta les vies triades: la del Niu i la de la Canal.

A la via d'esportiva del costat.

Començo jo per la via del Niu: és tota protegida amb ponts de roca i a diferència de com sembla des de sota, és prou interessant; la roca millora a mesura que guanyem metres. La reunió la fa aprofitant la de la via d'esportiva del costat, de la que en desconec el nom. Puja el Toni i rapelem, la segona tirada no té massa interès. Altre cop a peu de via, baixem una mica i ens posem a la seva veïna, via esportiva equipada amb bolts. És una via atractiva, senzilla i amb bona roca, la disfrutem.

A la variant de la segona tirada de la via de La Canal.

Ja altre cop a baix, ens posem a la de La Canal; comença el Joan, que avui ens acompanya. D'entrada es veu molt bruta i discontinua, però té la seva gràcia, superant blocs i relleixos fins assolir el carener per on va la segona tirada de la del Niu. La segona tirada de La Canal anava per com be diu el seu nom, per la canal, però hi ha una variant per un esperó d'aspecte trencat i fràgil, que resulta molt millor del que semblava. Un muret de roca a controlar li dóna interès. La reunió en un còmode replà.

A la tercera tirada, neta, de la via de la Canal.

El Toni es demana la darrera tirada que és perdedora si no saps per on has d'anar, ell ja l'havia fet; neta a l'inici. Cal vigilar al travessar el roquisser abans del nou relleix, ja que el que caigui va a parar a la canal...millor no tenir cap cordada al darrera.

Reunió cimera.

Una vegada al muret, s'enfila pel llavi amb possibilitats de posar Tri-Cams o algún Àlien petit, es segueix flanquejant amb bona roca fins un muret on trobareu al peu una baga en un Romaní i més amunt un pont de roca més que res per marcar la via. Es fa reunió al capdamunt on en una fissura hi ha una falca i un tros de corda encastats, es pot reforçar amb un Camalot mitjà.

Vies Codolosa esquerra.

Unes vies sense història, ideals per dies en que no saps on dar-la...malgrat la seva aparent senzillesa, no són per a aprenents...la roca hi és delicada i cal saber on t'agafes i com t'agafes, especialment les dues tirades de la via de La Canal. Cal advertir que la caiguda de pedres i, o, blocs de la part superior és molt fàcil, simplement amb la corda...ho vam poder comprovar, en aquest cas les roques escombren tota la via; millor triar un altre lloc si us trobeu alguna cordada al davant.