Una via desitjada, Esperó Màgic a la Prenyada.

Cara Nord-Est per on va l'Esperó.

Aquest dilluns passat és festa a Sabadell, el Toni treballa amb el que aniré amb el Joan i l'Arseni; em proposen anar a l'Esperó Màgic...d'entrada arrufo el nas...però de seguida li dic que sí! fa molt de temps que la tenia apunt, fins i tot amb el Toni ens hi vam arribar:  localitzat el peu de via, aquell dia no ens vam enfilar car feia força fred i vent, i des d'aleshores que no trobàvem mai el moment,  la seva fama de via exposada ens tenia una mica frenats.

Al flanqueig de la primera tirada ( Foto Arseni)

Avui no ens llevem gaire d'hora ja que aquesta paret és molt punyetera amb el vent i hi sols passar fred, sobretot a les tardes que és a l'ombra. Enfilem les escales dels pobres cap al Pla de Santa Anna, allà trenquem a la dreta fins al refugi de Sant Benet, abans d'entrar-hi trenquem a la dreta i remuntem la vall, travessem un marc d'una antiga porta. Després del trencall que va a Flautats, a la dreta, continuem amunt, quan el camí arriba a la Xirimoïa on hi ha un munt de vies d'esportiva aleshores nosaltres vam anar pel mig del bosc en direcció a l'esquerra a buscar les parets del fons, a mesura que ens hi acostem veurem la fissura de la Cerdà-Pokorski, nosaltres anirem mes a l'esquerra a buscar una canal que grimparem ajudats per unes bones arrels fins un replanet amable on comença la via.

El Joan acabant-lo i acostant-se a la fissura.

Fa un bon sol, i això anima, no fa calor ni tampoc fred, em canvio la suada samarreta després de l'aproximació i ens comencem a preparar, ens hem dividit la via entre el Joan i jo, l'Arseni s'està recuperant d'una aturada tècnica i prefereix seguir-nos. La roca inspira confiança i tot i que la primera assegurança està amunt s'hi arriba prou be. Aleshores s'enceta un flanqueig horitzontal fins que trobes la segona, d'aquí cal enfilar-se ja tot anant a buscar el començament de la fissura.

A la tètrica i alhora agraïda fissura.

Trobem un petit tram una mica trencat per assolir el diedre i ja hi som, un pitó ben ferm i amunt. Mig en diedre mig per la placa s'arriba a una Alzina que ja té un cordino posat. Continuo amunt, el diedre es va redreçant, trobo l'altre pitó, antigament n'hi havia un tercer; a la placa hi ha un bolt que assegura el flanqueig per entrar a reunió. Jo segueixo tota la fissura fins que s'acaba i l'aprofito per posar un parell d'Àliens, tot i l'aspecte trencat la roca és sòlida. Això em permet passar a la placa amb bons peus i amb passets finots m'acosto a la reunió. Aquesta és equipada amb un parell de bolts del deu amb plaqueta, tot "inox".

Començant la segona tirada. ( Foto Arseni)

Recupero els companys i aviat estem apunt de continuar, els ha sorprès aquesta tirada, que de fet no te res a veure amb el que ens trobarem a partir d'ara: placa vertical amb roca d'escàndol i d'escalada obligada. La reunió per anar tres no és massa còmoda amb el que no m'ho penso i surto a per la segona tirada, la més difícil, vertical i sorprenent ( J.E. Castellnou díxit ). No m'adono que a la vertical tinc una assegurança de la que puc flanquejar a buscar la següent, surto cap a la dreta aprofitant uns bons rocs de peus i m'aturo a llaçar un petit merlet, cuadrat i rabassut, d'aspecte prou sòlid. Renoi amb l'excursió fins la per mí primera assegurança fixe ! ara comença el festival de verticalitat i fins i tot desplom.... sort que els còdols són grans i cantelluts i tranquilitzen l'ànim. Sorprenent-ment aquí trobo les assegurances aprop! el problema està en veure-les !!! m'aturo a una xapa i descanso intentar trobar la següent....la buscava més lluny i la tenia ben a prop...si ho sé no m'aturo ha ha ha.

Arribant a la primera assegurança, abans un petit merlet per calmar l'esperit.

Al tram més vertical i sostingut de tota la via. (Fotos Arseni)

Els moïments són per xalar ! els companys m'anímen i gairebé sóc a la reunió, abans uns súper còdols als que t'hi enfiles a sobre de manera acrobàtica, el darrer l'aprofito per posar-hi una baga que gairebé ho demana !

Segona reunió.

He quedat ben content ! aquesta reunió és incòmoda ja que recolzes els peus en els còdols sobresortint de la verticalitat absoluta, res de replanet, i això anant tres es paga! quin mal de peus.

Joan i Arseni recuperant la tirada.

És el torn del Joan, aquí a l'inici de la tercera tirada. (Foto Arseni)

El Joan no arriba massa animat, això d'escalar de segon no és lo seu! però de seguida surt a fer la tirada; la sortida és compromesa com a tota la via, sempre patint pel factor 2. Comentem de posar una baga a un merlet, però quan hi arriba les preses són tan franques que s'enfila buscar el bolt. Progressa ràpid i li marxa "la tonteria" de seguida, això és una passada diu content! venint de la segona tirada aquesta la troba senzilla amb totes les preses amb canto positiu, potser és que el positiu és ell ha ha ha

Després de suar a l'anterior, aquesta és un plaer !

L'Arseni controlant la situació.

Mostra dels nombrosos merlets, llàstima que no són sempre a on un voldria...

Tercera reunió, mes còmoda que l'anterior.

En passem via de fer aquesta ja mes curta tirada i pensem, bé això s'acaba ! però mai es pot dir blat abans d'hora ! Aquesta darrera tirada torna a ser mes vertical i el pont de roca que marca la ressenya no hi és...i anar a pel fins el bolt, que és molt a la dreta...així que puja i amb dificultat passa com pot un cordino; desgrimpa altra cop a la reunió, descansa una mica i amunt, però no troba la manera, nova desgrimpada....vaja com que ja érem dalt...he he he. A la tercera va la vençuda, amunt, posa el peu en aquest cigronet que es veu bo li dic, així ho fa i quan recolza el peu amb força per aixecar-se a buscar una ma, "crack" i avall....sort del cordino que l'aguanta però tot i això em cau a sobre colpejant-me el braç, quina sentida!!

Fent un repòs a la sortida de la darrera tirada, on hi ha el pas mes obligat de la via i buscant "xapes"... ( Foto Arseni)

Bé, tranquil.litat, estem be; torna amunt i troba una altra manera de pujar aconsegint estabilitzar-se...unes passes amb bons peus i és al bolt buff, ara sí que ho tenim respirem alleujats amb l'Arseni. Torna a ser molt físic aquest tram, verticalitat extrema amb bones preses. El sol toca a la cara i dificulta veure per on progressar, tanmateix no cal buscar xapes, que ja només n'hi ha una tan sols portar força bagues i amanir uns quants merlets al gust.

A partir d'aquí el mur perd una mica de verticalitat. l'Arseni entrant a reunió. ( Foto superior Arseni.)

Cim! un bon mirador de Gorros.

Ja tots tres a la reunió cimera resta caminar a buscar la instal.lació de ràpel al vessant Nord, costat oposat al de la Gomez-Xalmet. Ja que anem amb cordes de seixanta aprofitem per fer un ràpel llarg fins al collet, si es vol es pot fer mes curt i baixar per una canal arbrada, recomanable sobretot si fes molt vent, ja que aleshores les cordes cauen al vessant Nord-est. Del collet anem cap a l'oest, vessant de Gorros, trencant a l'esquerra enmig d'un bosc, hi ha una fita. Ara es flanqueja i es puja un collet. Passarem pel peu de via de la Gómez i mes endavant flanquejarem un roquissar fins a trobar el senderó que ens deixa altre cop a Sant Benet.

Satisfets ja a peu de ràpel.

El refugi és tancat, llàstima la cervesa haurà d'esperar.

Ressenya del blog

Escalatroncs

Abans de començar teníem planejat baixant de l'Esperó anar a fer una altra via...si si....hem quedat més que satisfets ! són cent metres i escaig de via, però són intensos...no s'hi pot córrer, cal buscar el millor camí, el millor còdol...localitzar els punts d'assegurança...i perquè no? gaudir amb calma de la roca i l'espai...que ben trobat el nom !!! Una via cinc estels: esplèndida escalada, la millor de Montserrat en placa ( Montserrat Rock Climbs. J.E. Castellnou - Xavier Riera) Un dels mes preciosos itineraris de Sant Benet, així que no té aquest màgic nom en va...( Antonio Garcia Picazo. Ascensiones de Leyenda.) Què més dir que no hagin expressat ja aquest bons coneixedors de Montserrat....doncs que és imprescindible. Per disfrutar-la millor anar-hi un bon dia, sense fred, sense romanços al cap, amb el grau ben assolit, que les poques assegurances no ens preocupin, que puguem disfrutar llaçant merlets i acaronant les cantelludes preses. Tan sols un però: les sortides de reunió són exposades, amb possible factor 2 . Aneu-hi atents, no us faci mandra posar merlets. Felicitar els aperturistes, Víctor Viciana i Emma Mora que el juliol de 1982 van saber dibuixar aquesta línia i felicitar els restauradors per com d'acurada ha estat la seva feina: peça per peça, bolts i plaquetes ínox del vuit (?) i del deu a les reunions. Sense anelles per no trèure compromís i mantenir l'esperit dels aperturistes.