Buscant l'ombra a la Paret de Primavera, via Llorenç - Joan

Paret de Primavera, la via passa entre els dos sostres cimers.

Aquesta setmana toca sortir diumenge ( 28-05-2017 ) i per casualitat torno a coincidir amb l'Arseni i el Joan; teníem diferents propostes a l'ombra, la calor al sol ja apreta, però finalment l'escollida és la Paret de Primavera. Aquí ja hi he fet diferents vegades l'Esperó Xelo-Bam i la Baga Total, i ens decantem per la via Llorenç Joan oberta ara fa cinc anys per dos bons amics.

Motxilles de Bomber abandonades que ens confirmen que som a peu de via.

Per arribar-hi cal anar cap a Coll de Nargó, nosaltres aprofitem per esmorzar-hi, i continuar cap a Organyà; abans d'arribar agafarem un trencall a la dreta direcció Perles i Fígols, travessem el pont sobre el pantà i de seguida trenquem a l'esquerra direcció Fígols. Abans d'entrar al poble hi ha una pista que abans es podia transitar i aparcar quan trobàvem una tanca, avui ens hem adonat que hi ha un rètol de prohibit passar, únicament vehicles autoritzats. Ens caldrà girar cua i anar a aparcar a sota, en una recta trobareu a ma dreta pujant un corriol que entra a uns camps; d'aquí surt un corriol que va a buscar, a l'ombra, la pista passada la tanca. Haurem de remuntar la pista una bona estona, passades les giragonses mes acusades i sobrepassat el cingle que ens barra el pas, veurem una fita i un corriol planer. Trobarem algunes fites però aviat ens caldrà tirar d'intuició...superarem una tartera i després grimparem fins entrar en un terreny inconcret, força dret, nosaltres ens havíem desviat massa i reculem per finalment trobar les motxilles abandonades, peu de via.

L'aparentment senzilla primera tirada i que al primer pas ja ens farà pensar. ( Foto Joan)

Tornem a ser tres i amb l'Arseni que encara es recupera, amb el que ens repartim la via el Joan i jo. Donat que les tirades mes potents són al final, començo jo. La paret és un jardí, pero per on va la via, la vegetació no molesta; començo per una rampa senzilla a buscar una graonada d'aspecte inofensiu i on hi veig dos parabolts. Renoi! de cop m'adono que això de senzill res de res...m'ho haig de mirar prou per a poder passar, i és que cal molta fe en l'adherència i no fem mes que començar !

Adherència a la segona tirada. (Foto Arseni)

Aquesta primera tirada és molt llarga, per sort, però, tan sols és a l'inici que cal mirar-s'ho. Sense torbar-me massa continuo cap a la segona: un pany de paret ben llis i sense cap assegurança a la vista....avui disfrutarem he he he. A l'inici uns bons forats s'agraeixen per passar a adherència pura i vinga metres...quan s'acaba aquesta placa a l'esquerra en surt una altra, aquí ja començo a trobar alguna "xapa".

Recuperant la tirada.

Els companys en passen via i ja tornem a estar a la reunió, la segona; mentre els recupero miro la continuació, un flanqueig llisot i amb molta herba, almenys això sembla...

Inici en flanqueig de la tercera tirada. (Foto Joan)

Surto en diagonal a la dreta, aquí sí que hi ha vegetació sí...però aviat millora, plaques amb ressalts petits per als dits i amunt metres i metres...haig de trobar una corda fixa, però no la veig i m'enbarco massa a la dreta...me n'adono i desgrimpo a buscar-la; sort de la corda ja que el terra és entapissat de vegetació que rellisca prou; a l'Arseni l'hi ha tocat desfer la marrada.

A la bonica quarta tirada (Foto Joan )

Be, sembla que em toca una tirada maca ! aquesta serà la meva darrera. Es veu un mur compacte i net de verd. Excursió a buscar uns pitons i ja recta amunt per una placa molt tècnica i divertida, amb nova excursió per plaques verticals, de regletes, fins la reunió.

Llarg flanqueig de la cinquena, exposat....

Buscant el camí....

Canviem de cap de corda, ara és el torn del Joan, aquesta cinquena tirada comença amb un flanqueig de roca a controlar, trobem dues expansions i aleshores un tram indefinit a buscar un esperó, aquest tram pot considerar-se exposat si no trobem la manera de protegir-lo. Una vegada a la líia de l'esperó l'escalada esdevé agraïda i atlètica, que compensa les "suors" del tram anterior.

La sisena flanqueja a la dreta i s'enfila tot dret en uns passos prou potents !

Som a la sisena, on ja apreta el grau...comença sortint de la reunió per l'esquerra, per poc després passar per sobre la mateixa, decantant-se a la dreta a buscar unes plaques llises on hi trobarem el pas clau de la via. Aquí el Joan s'ho treballa molt be i s'ho treu net, bravo! jo recuperant-la tirada faig una sacada a l'errar la seqüència, podent després sortir-m'en. La Sabina de mes amunt obliga a unes contorsions divertides, ja m'ho explicareu he he he. En aquest tram, fent la cinquena repetició, el meu company habitual, Toni, va sacar i va trencar un parell de ponts de roca sense conseqüències per sort, buff.

Espectacular i atlètica sortida de la setena tirada. (Foto Arseni)

Això comença a pintar be, estem a l'ombra, ens resten dues tirades tan sols...però no alcem les campanes al vol encara...tenim fresc el record de l'esperó màgic encara.... Surt el Joan, d'entrada una fissura vertical que surt mig en diedre, mig en bavaresa per enfilar-se a un petit púlpit del que haurem de sortir-ne, recta amunt els propers parabolts, el mur es veu vertical i compacte. La sol.lució de la tirada és sorprenent i no us l'explicaré, gaudireu quan en trobeu l'entrellat !

Abandonant les dificultats

Passos molt divertits que us agradarà descobrir per treure l'entrellat de la tirada....
(Foto Arseni)

Darrera reunió i darrera tirada, aquí ja toca el sol.

Una disfrutada aquesta setena tirada, ara ja sí que comencem a dir blat! resta la darrera tirada. La reunió és incòmoda, ja s'adverteix que es podia empalmar amb l'anterior....

Superant el sostre per l'esquerra.

Aquesta darrera no és pas de tràmit, també cal escalar, primer superar per l'esquerra un sostre, i després alguns murs d'adherència gens negligibles...vaja que gaudim fins el final, sort que s'ha girat un airet fresc car ja ens toca el sol.

Llibre registre

Dalt la reunió cimera trobem el pot de registre on podem apuntar la nostra ascensió i comprovar que ha estat una via prou visitada; nosaltres l'hem probat prou neta de sorreta, que és del que es queixaven els primers repetidors.

Ben contents dalt el cim !

De la reunió cimera cal pujar encara un bon tros grimpant entre plaques i vegetació fins a sortir a la plana somital. A l'ombra d'unes Alzines pleguem material ben satisfets, ara ens resta seguir el camí que s'entreveu al fons de la vall, entrarem al bosc i quan en sortim unes fites ens faran anar a l'esquerra per un corriol estret que fent ziga-zagues ens deixarà a la pista de pujada en un coll. Recordo la primera vegada que vaig ésser aquí dalt, sortint de l'esperó Xelo-Bam...quina perduda vam fer.

Un recull de ressenyes

Romàntic Guerrer

La Noche del Loro

Kutrescaladors

Una via a l'ombra, quelcom prou buscat en aquestes dates, enmig d'una paret molt vegetada i que de lluny pot tirar enrrera...tanmateix els autors van saber trobar un itinerari prou net i que en cap moment et fa pensar que escales enmig d'un jardí vertical. Escalada semiequipada on a la primera meitat, la menys vertical, les assegurances hi són escasses, cal refiar-se de l'adherència. A la segona part hi trobareu més equipament fix i n'hi podreu afegir si cal. Enhorabona als amics Llorenç i Joan !