Una via que no deixa indiferent. l'Ossel a les Plaques de Cal Barricó. 2-11-2019.

La muralla calcària des del prat de Cal Barricó.

Les parets calcàries de Cal Barricó vistes de lluny no impressionen, l'esponerosa vegetació sembla que les vulgui amagar, però qui hi fa un tast, repeteix. Re-descobertes i equipades pel Komando Ripollès ara farà uns deu anys, ha esdevingut una zona d'escalada prou reexida. Tanmateix la bona caminada que hi ha pot desanimar a alguns, millor ! ja que un dels punts forts de la zona és la seva tranquil.litat i la bellesa de l'entorn. A mí em te enamorat! Després de fer les vies Cotaca, Aigua i Tabac i l'Adeu a l'Scènic, ara fèia dos anys que no m'hi acostava, i la piulada de l'amic

Joan Asin

m'en va fer entrar ganes de tornar-hi quan va fer la via de l'Ossel. Amb el Joan i el Josep Maria fem la pensada d'anar-hi, per arribar-hi anirem per la C-16 cap a Ripoll, continuem cap a Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita. Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.

A la primera tirada, que ja et posa a to, sobretot l'entrada a reunió !

Ens trobem tot el bosc i la fullaraca del terra ben molla, ha estat plovent la matinada...els primers metres de la via també són humits...vaja! la via és la primera que trobem quan arribem al peu de paret, una placa amb el nom gravat ho confirma. La primera assegurança és prou amunt, amb el que col.loco un tascó abans d'arribar-hi, avui amb la mullena millor prendre precaucions. Ja en matèria, la verticalitat és omnipresent, sort de les escletxes i bons forats que anirem trobant; la placa es redreça a l'entrada a reunió, s'estructura en canaleres poc fondes i arrodonides, serà el pas clau de la tirada.

Superat el sostret, un flanqueig interessant...

La segona tirada és curta i ben divertida. Surts de la reunió a buscar un sostret, a la dreta, al seu punt mes amable, un espit al caire. Ja superat, flanqueig a l'esquerra amb els peus al marge del sostre fins trobar un altre espit. Continuarem flanquejant a buscar uns petita olleta amb un bon forat al marge superior, llàstima que trobo mullat una part del tram. Ja assolit el forat toca anar amunt amb passos atlètics a abastar una llastra desenganxada a la que ens enfilarem per ja a dalt flanquejar a la dreta i entrar a un tram de bosquet penjat on hi ha la reunió gairebé a la vertical de l'anterior. Aquesta essa ens ajuda a salvar el mur que tenim a sota, ben compacte, sense possibilitats de ser escalat en lliure...

El Joan entrant a la segona reunió, el Josep Maria, ben concentrat.

Segona reunió en un còmode replà.

Passos espectaculars a l'inici de la tercera tirada.

La tercera tirada és la mes dura de totes, 6c en lliure...o artificial amb equilibris i alguna ajuda en forma de "canya". Comença amb un flanqueig horitzontal que impresiona, sobretot perquè no es veu la següent assegurança...tanmateix quan t'hi poses hi ha forats de vores cantelludes que ajuden a l'aèria progressió. Peus en adherència ! Passats uns metres horitzontals cal anar recta amunt a buscar el sotre, ara ja amb estreps. La sorpresa és al sostre, ja que cal fer un flanqueig horitzotal i descendent, implicant una "divertida" sortida en lliure. El tram mes obligat, però, és ja superat aquest, a la compacta placa abans de reunió. Passos en artificial molt llargs i que oblíguen a sortides en lliure entre espits (6a) a no ser que pesqueu amb canya... Abans d'entrar a reunió cal equipar un tram prou exigent gràcies a una fissura on els Àliens hi queden prou be. Reunió penjadota, potser la mes incòmoda i amb ambientasso !

Ens caldran els estreps si no fem 6c...6a obligat però!

Superant el sostre abans de la placa compacta d'entrada a reunió.

Mes espectaculars que no pas complicats primers metres de la darrera tirada.

El temps està canviant, comença a ennuvolar-se i a bufar fort el vent...ens abriguem. Vaja, a veure si encara no podrem acabar la via ! Sortosament el vent afluixa i continuem cap amunt: cal anar a buscar uns blocs cantelluts que ens ajuden a flanquejar a l'esquerra fins a sota un sostre fissurat. Passos mes espectaculars que no pas difícils; entre les dues primeres assegurances hi ha un pitó amagat rera unes herbes i que no vam veure.

Ja superat el desplom s'entra a un estètic esperó.

Ja a sota el desplom, caldrà tibar fort d'unes preses d'escàndol i barallar-se amb un esbarzer, que s'entestarà en marcar-nos...superada la "gruta" ens situem al caire d'un esperó que seguirem amb preses cantelludes i tallants fins la reunió, amb algun tram mes picantó de tant en tant.

Airosa quarta reunió.

Els companys entrant a l'esperó i al pas clau.

Foto tardorenca, espectaculars els colors de la tardor...

Una vegada tots dalt, el temps aguanta encara, fem dos ràpels per tornar al terra, un fins la reunió de sota, la tercera i d'aquesta fins al terra. (30 i 55m.)

Ressenya aproximada de l'itinerari.

Una via molt interessant, intensa i atlètica. Si anem justos de grau caldran un parell d'estreps i ganes de posar-se a últims o dur algun estri per a pescar xapes...els Àliens ens seran útils a l'entrada a la tercera reunió. Si us trobeu l'inici humit o moll, els tascons entren molt be, ah hi no oblideu les bagues sabineres.