Los Misteris del Pepegall a Alòs de Balaguer. 09-11-2019.

El Pic de Castellàs al Serrat del Poll, una contrada de gran bellesa.

Encara no som a l'hivern, però renoi quina frescota que fot! amb els companys no sabem on parar, que si farà fred, que si farà vent, fins que el Toni posa pau: a Alòs que allà sempre hi fa bo... i te raó! a Artesa fa una rasca quan sortim d'esmorzar! i a peu de via no anirem amb màniga curta però gairebé! Per fer cap a la via nosaltres d'Artesa hem fet cap a Baldomar arribant a Alòs pel costat de Lo Segre, al final del poble, al costat d'una font, la carretera gira a la dreta amunt, surt una pista de terra que és la que agafarem. També hi ha l'opció d'anar pel poble de Foradada, molt millor si vens de ponent. La pista està molt deteriorada, amb trams amb rocs i força bassals, millor anar-hi amb cotxe alt. El Congost de Mu s'està posant de moda i cada cop ens creuem amb mes caminadors...aviat ens tancaran la pista, penso...

Tram per on va la Misteris, a la dreta de la Olga Frontera, la pionera de la zona.

Ara fèia dos anys que no fèia aquesta via, ja serà la tercera repetició, la primera vegada el 2015, poc després de la seva apertura, vaig tornar-hi el 2017...vaja que cada dos anys toca! i és que la via s'ho val. Avui faig cordada amb el Josep Maria, que també l'havia fet. Començo, la primera tirada concentra tota la dificultat a la placa d'entrada a reunió, abans trobo un bolt sense plaqueta, cal?! Trobo la línia molt neta, es nota que s'hi ha escalat. Encaro el muret de 6b...el treballo i surt! vaja, quedo ben content, però penso que no deu ser 6b, ja que per norma a mi no em solen sortir...suposo que les preses ara estan mes netes i definides.

Primera reunió.

Arribant a la placa que dóna el grau a la via.

Segona tirada, mes homogènia que la primera i prou interessant.

La segona tirada és molt maca, mes homogènia en el grau que l'anterior, també mes senzilla que no vol dir dolenta, el tram final és airós i estètic, un gaudi. Es fa reunió en unes alzinetes, al costat de l'Olga Frontera, tota la via coincidirem amb uns companys que fan aquesta via, fent-nos fotos mútuament, llàstima que al cim no coincidim, no els podem esperar que havíem de ser d'hora a casa, amb el que no ens podem passar els mails. Ells van recta a buscar les plaques centrals i nosaltres a l'esquerra a la base de l'amfiteatre que es forma entre els dos pilars cimers.

Entrant a la tercera reunió.

Ja a peu de paret, el Josep Maria es demana la quarta tirada, així arrodonirà la via, l'anterior ocasió la va fer de segon. Enceto la tercera tirada, un festival de cantells i regletes, de buscar el millor camí fins la reunió. Aquesta és en una canal inclinada que ratlla la gran placa per on anem.

El Josep Maria s'ha demanat "la tirada"  de la via, la quarta.

Arriba el torn del Josep Maria, surt a buscar la sabina, li recomano la llaci abans de xapar el primer bolt i així ho fa, evitarem un factor dos en cas de relliscar abans de xapar el primer bolt que és força amunt. Una vegada enganxat sobre la sabina, la roca mana, preses que s'han de buscar, pero que hi són! verticalitat absoluta, moïments precisos, bolts allunyats quan les preses ajuden...però ep! ara cal fer un espectacular flanqueig horitzontal per anar a buscar una fissura trencada. Aquí cal gestionar molt be les cordes i el seu xapatge...el Josep Maria patirà el ròssec de la corda al no haver tingut cura amb alternar-les i posar cintes ben llargues...la tirada és de 45 metres i els darrers seran un tour de force per a ell, sempre lluitant amb el fregadís. El tram mes delicat de la tirada és la fissura de roca delicada, aquí es pot anar per la placa de l'esquerra però la dificultat augmenta, o anar pel terreny delicat... Una vegada superada, nou flanqueig a esquerra ben divertiot si no fos pel pes i dificultat per fer córrer les cordes. La reunió és en un replà allunyat de la paret, el Josep Maria es desplaça amb un allargament de les cordes per a poder vèurem progressar i fer alguna foto.

Al flanqueig d'entrada a la quarta reunió.

La cinquena tirada és de 55 m.  A baix de tot el Josep Maria començant;  uns companys a l'Olga Frontera.

La cinquena tirada és encara mes llarga gairebé 60 metres, i va tota en diagonal a la dreta per un terreny agraït en bones bústies que fan oblidar la distància entre assegurances; si aquestes desapareixen és que us esteu sortint de via... Acompletar l'assegurament no és difícil, però ni hi penso, ja que vaig de ganda a ganda i no te n'adones que ja trobes un altre bolt.

Entrant a la cinquena reunió i fent el curt tram que resta pel cim.

Resta un curt tram comú amb l'Olga Frontera, surt el Josep Maria que supera un ressalt protegit amb un pont de roca, troba una altra reunió que no fa arribant ja fins al cim per terreny trencat.

Foto Pic de Castellàs.

Del Cim, desgrimpem fins a un arbust prou ferm, un Boix, on hi ha la instal.lació de ràpel, són 40 m. que ens deixen al començament de la tartera, tartera que ja no és...com va passar al Pedraforça, les pedres són totes acumulades a baix. Deu fer 20 anys de la meva primera visita aquí, i recordo que començava molt mes amunt que ara.

Hem rapelat a peu de tartera i comencem la baixada.

Ressenya dels amics

GALLS

Una via que, com veïeu, no em canso de repetir. Recomanable. Com díuen els autors, podeu dur un joc de tascons i friends si voleu anar mes tranquils, mai fan nosa, sobretot si us aneu trobant sorpreses en forma de neteja de bolts... Malgrat el fred d'hivern, si fa sol, es pot escalar tot l'hivern. Aprop teniu, a l'esquerra mateix l'Olga Frontera i una mica més enllà la Lo Nick Gall Lastir, ben interessants també.